Jutges amb mala imatge
INFORME
L’Estat espanyol és el quart de la UE en què es perceben més interferències en la justícia
Brussel·les insta les autoritats espanyoles a analitzar la caiguda de la confiança en els seus tribunals i els demana explicacions
La justícia espanyola és ja de les més mal valorades al club europeu, que pren nota del creixent clima de desconfiança cap al sistema judicial espanyol i demana a Madrid que reflexioni sobre què ha fet empitjorar la imatge de la seva justícia.
La corrupció, el cas de l’1-O i el repartiment de jutges entre els principals partits espanyols fa anys que van incubant un malestar per a la salut judicial a l’Estat espanyol i ara comença a fer-se visible també a Europa.
Pitjor que Polònia
En el seu darrer informe sobre la qualitat dels tribunals europeus, la Comissió Europea ha detectat un empitjorament de la percepció entre els ciutadans sobre la independència judicial aquest any.
L’espanyol és ja el quart estat de la Unió Europea (UE) on es percep que els jutges són menys independents, i aquests només tenen una imatge d’imparcialitat més bona que els de Bulgària, Eslovàquia i Croàcia. D’aquesta manera, la justícia espanyola comença aquest 2019 amb mal peu ja que cau dues posicions en el rànquing de percepció d’independència judicial respecte a l’any anterior, i ha passat a situar-se a darrere d’Itàlia i Eslovènia.
Fins i tot a Polònia tenen millor consideració del seu sistema, tot i que el país es troba actualment sota un procediment sancionador europeu pel risc que veu Brussel·les per a la independència judicial en diverses reformes del govern d’extrema dreta polonès.
La reputació interna dels jutges espanyols està lluny de la que gaudeixen al nord d’Europa. Segons l’informe, un 55% dels enquestats a l’Estat creuen que la independència dels tribunals espanyols és “dolenta” o “molt dolenta” i més del 40% consideren que la causa d’aquest deteriorament és “la interferència o pressió del govern o dels polítics” als jutges.
També expressen preocupació per una possible ingerència “d’interessos econòmics” en les decisions judicials i perquè l’estatus i la posició dels jutges no garanteixi “suficientment” la seva independència.
Pilotes fora
Aquestes xifres contrasten amb les de països com ara Dinamarca, Finlàndia, Àustria o Suècia, on, entre el 80% i el 90% de la població percep que la independència de la justícia és “molt o bastant bona”.
Aquest deteriorament de la imatge de la justícia a l’Estat espanyol ha fet sonar l’alarma a Brussel·les, on volen explicacions d’aquest fenomen.
L’executiu de la UE va instar ahir Madrid a “analitzar més bé” la caiguda en percepció d’independència judicial. Interrogada pel motiu de l’empitjorament dels resultats espanyols, l’eurocomissària de Justícia, Vera Jourová, va respondre tirant pilotes fora: “M’agradaria saber-ho jo mateixa.”
D’aquesta manera, Jourová va assegurar que no té ni idea de la raó que explicaria aquest descens de confiança i va assenyalar que les autoritats espanyoles “haurien d’analitzar” aquest canvi i “obtenir una explicació”.
Per això, Jourová no va voler fer “una avaluació específica” sobre el cas espanyol i va evitar fer cap crítica als espanyols a tres dies d’unes eleccions generals claus. Jourová es va limitar a fer comentaris generals aplicables a diversos estats, no només l’espanyol, constatant que “malauradament, hi ha estats membres on s’està capgirant” la tendència positiva general de millora dels sistemes judicials europeus.
“Encara hi ha massa ciutadans de la UE que perceben que els seus sistemes de justícia no són independents i que han d’esperar-se massa perquè se’ls reti justícia”, va alertar la política liberal txeca.
L’eurocomissària també va esquivar, com és habitual, el cas català. En aquest sentit, tampoc va fer cap referència al judici de l’1-O, malgrat que li van preguntar explícitament sobre una possible relació amb la davallada de la percepció sobre la independència dels jutges espanyols que tenen els ciutadans.
El segon Suprem més masculí
Natàlia Segura RaventósLa justícia espanyola també ha suspès en igualtat de gènere i és, de fet, de les més masculinitzades del bloc europeu. Les seves altes esferes judicials estan controlades majoritàriament per homes, tal com constata l’informe de la Comissió Europea presentat ahir. El 2018, el Tribunal Suprem espanyol va passar a ser la segona alta instància judicial de la UE amb menys dones com a jutgesses, només a darrere de Malta, que no en té cap. Al Tribunal Suprem, on es jutgen els líders independentistes empresonats aquests mesos amb relació als fets d’octubre del 2017, només hi ha un 15% de dones. Aquesta xifra contrasta poderosament amb les d’altres països comunitaris, com ara Letònia, Romania o Bulgària. En aquests estats, que van entrar a la UE en les darreres ampliacions, les dones representen més del 70% de la seva plantilla.