Política

Eurodiputats defensen l’autodeterminació al Suprem

Una diputada portuguesa sosté que el Parlament Europeu “no seria democràtic” si no permetés el debat sobre aquest dret dels pobles i una del Quebec el qualifica de “fonamental”

Llach revela detalls del 20-S

El dret a l’auto­de­ter­mi­nació dels pobles, defen­sat pels dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans pro­ces­sats al Tri­bu­nal Suprem, va ser expres­sat i rei­vin­di­cat –almenys el fet de posar-lo a debat– per polítics estran­gers, ahir, en la trenta-setena sessió del judici per rebel·lió i mal­ver­sació de fons. L’euro­di­pu­tada por­tu­guesa Ana Gomes va asse­gu­rar que el Par­la­ment Euro­peu “no seria democràtic” si no s’hi per­metés el debat sobre aquest dret, després de pre­gun­tar-li per la tasca de l’excon­se­ller Raül Romeva com a exeu­ro­di­pu­tat, del qual va sos­te­nir que és “un veri­ta­ble demòcrata i paci­fista”. L’euro­di­pu­tat eslovè Ivo Vajgl també va decla­rar que Romeva sem­pre ha defen­sat un referèndum “acor­dat” amb el govern espa­nyol i (tot i les difi­cul­tats de la tra­ducció) va defen­sar la lli­ber­tat de debat a la cam­bra euro­pea, men­tre que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) ha coar­tat aquesta potes­tat (fins i tot el debat) al Par­la­ment català, com expo­sen les defen­ses. I la dipu­tada que­be­quesa Manon Massé, d’un par­tit inde­pen­den­tista, va qua­li­fi­car el dret a l’auto­de­ter­mi­nació de “dret fona­men­tal”.

Massé, que va decla­rar per vide­o­con­ferència, va expli­car que l’1-O va ser con­vi­dada per la CUP per veure com es desen­vo­lu­pava la votació del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació, i va anar a unes esco­les de Vic, Man­resa i Bar­ce­lona. A Vic, recor­dava haver-hi vist “molta gent con­cen­trada, cons­ci­ent de la seva acció de deso­bediència”, i que “volien votar tant els que esta­ven a favor de la inde­pendència com els que hi esta­ven en con­tra”. També va decla­rar que va sen­tir “por i angoixa” quan va veure per les xar­xes soci­als càrre­gues poli­ci­als con­tra els votants, i que els ciu­ta­dans els deien a ella i a altres dipu­tats inter­na­ci­o­nals, en una obser­vació infor­mal, “No mar­xeu”, ja que eren la garan­tia que no rebrien cops de porra.

L’expo­sició de Massé no va agra­dar a la fis­cal Con­su­elo Madri­gal ni a l’advo­cada de l’Estat Rosa María Seo­ane, que van insis­tir a pre­gun­tar a la dipu­tada que­be­quesa si sabia que el TC havia suspès el referèndum i que una magis­trada del TSJC havia orde­nat a les for­ces de segu­re­tat aga­far tot el mate­rial de votació. Massé va dir que ho sabia tot i que després d’haver-ho vist es va pro­moure una moció a l’Assem­blea Naci­o­nal del Que­bec, apro­vada per majo­ria, perquè els governs català i espa­nyol arri­bes­sin a un “acord dia­lo­gat en aquest con­flicte polític”.

El mateix to de defensa de l’acció poli­cial van fer ser­vir les dues repre­sen­tants de l’acu­sació amb el dipu­tat ale­many Andrej Hunko, expert en pro­ces­sos elec­to­rals. Hunko va acla­rir que l’1-O va visi­tar Cata­lu­nya con­vi­dat pel Diplo­cat, que ell es va pagar gai­rebé totes les des­pe­ses, i que hi era en qua­li­tat de visi­tant i no d’obser­va­dor (ter­mes con­fo­sos per les acu­sa­ci­ons). Hi va afe­gir que, tot i les res­tric­ci­ons legals del govern espa­nyol, volia veure per­so­nal­ment què pas­sava a Cata­lu­nya. “Els ciu­ta­dans tenien una gran decisió per exer­cir el seu dret a vot i no vaig veure acci­ons vio­len­tes per la seva part”, va decla­rar Hunko, que alhora va asse­nya­lar que va veure ferits de bales de goma en car­rers pro­pers a l’escola Ramon Llull de Bar­ce­lona.

El can­tant i exdi­pu­tat de JxCat Lluís Llach va expli­car al tri­bu­nal que ell i altres polítics van anar al Depar­ta­ment d’Eco­no­mia, on la Guàrdia Civil feia els escor­colls el 20 de setem­bre del 2017. La seva volun­tat era adhe­rir-se a la pro­testa, però també es van posar a la “porta” per trans­me­tre als con­cen­trats que “la comi­tiva judi­cial havia de fer la seva feina”. Va deta­llar tas­ques de medi­ació del lla­vors pre­si­dent de l’ANC, Jordi Sànchez, i va con­fes­sar que ell va ani­mar Sànchez i Cui­xart a enfi­lar-se als vehi­cles poli­ci­als per des­con­vo­car la pro­testa perquè tot­hom els escoltés. L’alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire (ERC), també va rela­tar com aquell dia va anar a casa de l’ex-secre­tari gene­ral d’Eco­no­mia Josep Maria Jové en assa­ben­tar-se de la seva detenció, i que els con­cen­trats al domi­cili no van obs­ta­cu­lit­zar la poli­cia. “El que volíem és que quedés en lli­ber­tat aviat”, va dir.

LA XIFRA

17
ciutadans
que van participar en l’1-O i van ser ferits per les càrregues policials declaren avui en el judici al Suprem.

Presó provisional “insostenible”

La plataforma International Trial Watch (ITW) , impulsada per sis entitats catalanes perquè juristes d’arreu del món segueixin i valorin el judici contra els independentistes catalans al Tribunal Suprem, assegura que la presó provisional de nou dels tretze processats és “insostenible” i “una condemna avançada”, després de veure l’evolució dels fets pels quals se’ls acusa, segons van assegurar ahir en el seu comunicat de l’onzena setmana, en què es detalla que no hi ha hagut observadors.L’ITW recorda les recomanacions del Consell d’Europa per tal de restringir la mesura de presó provisional. A més, critica novament el paper del president del tribunal, el magistrat Manuel Marchena, per haver restringit el dret de defensa amb algunes de les decisions. S’assegura que el jutge va cometre “una falta greu de consideració de respecte” quan va qualificar d’“insult al tribunal” el fet que un advocat demanés a un catedràtic una exposició del dret a l’autodeterminació recollit en el llibre blanc, prova inculpatòria de les acusacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia