L’opositor veneçolà Leopoldo López es refugia a l’ambaixada de Xile
El govern xilè confirma que també ha accedit a la missió diplomàtica en qualitat d’“hostes” la seva dona, Lilian Tintori, i la filla de tots dos
Uns 25 militars veneçolans demanen asil a l’ambaixada del Brasil
L’opositor veneçolà Leopoldo López i la seva família s’han refugiat a l’ambaixada de Xile a Caracas després de l’intent d’aixecament protagonitzat aquest dimarts pel mateix López i l’autoproclamat president interí Juan Guaidó. Segons el canceller xilè, Roberto Ampuero, ha estat acollits a la seu diplomàtica en qualitat d’“hostes”.
“Lilian Tintori i la seva filla han ingressat com a hostes a la residència de la nostra missió diplomàtica a Caracas. Fa minuts s’ha sumat el seu cònjuge, Leopoldo López, que roman al costat de la seva família en aquest lloc”, va detallat Ampuero a través de les xarxes socials.
López, que complia una pena de gairebé catorze anys de presó en règim d’arrest domiciliari, ha estat alliberat aquest dimarts per un grup de militars amb un “indult presidencial” de Juan Guaidó, reconegut com a president “encarregat” de Veneçuela per una cinquanta països.
El líder de Voluntad Popular es va lliurar a les autoritats veneçolanes el 2014, després que un tribunal de Caracas ordenés detenir-lo per instigar a la violència com un dels convocants d’una manifestació que va acabar amb tres morts i desenes de ferits sis dies abans.
Des de mitjan 2017, almenys set veneçolans més s’han refugiat a la residència de l’ambaixador xilè a Caracas com a “hostes”. Cinc d’ells són magistrats designats per l’Assemblea Nacional per al Tribunal Suprem de Veneçuela que un parell de mesos després van arribar a Xile i van demanar asil polític.
El diputat opositor Freddy Guevara, militant del mateix partit que Leopoldo López, està refugiat en la legació xilena, on va arribar al novembre de 2017.
Juan Guaidó, que es va autoproclamar president al gener passat, ha cridat aquest dimarts a una rebel·lió civil i militar contra el govern de Nicolás Madur. Guaidó ha anunciat en un vídeo gravat als voltants de la base aèria de la Carlota, a la zona est de Caracas, que “la família militar” havia decidit unir-se al moviment que busca desallotjar Maduro del poder i la convocatòria a unes noves eleccions, “democràtiques i lliures.
25 militars es refugien a l’ambaixada brasilera
Uns 25 militars veneçolans, tots ells de baixa graduació, han accedit a l’ambaixada de Brasil a Caracas i han sol·licitat asil d’aquest país. “Són 25 militars”, però cap d’ells és general o pertany a la cúpula de les Forces Armades, han confirmat a Efe fonts de la Presidència brasilera, que estaria inclinada a concedir-los l’asil que han demanat.
Els soldats han arribat a l’ambaixada enmig dels aldarulls que s’han produït als carrers de Caracas i d’altres ciutats de Veneçuela després de l’intent de cop de Guaidó
El govern de Jair Bolsonaro, que dona suport a les aspiracions de Guaidó i el reconeix com a “president legítim i interí” de Veneçuela, no ha constatat de moment que la cúpula militar s’hi hagi efectivament rebel·lat contra Maduro.
L’assumpte ha estat tractat en una reunió convocada per Bolsonaro amb alguns dels seus ministres i en la qual, segons va dir el vicepresident, Hamilton Mourão, s’ha reiterat que el Brasil no donarà suport a cap tipus d’intervenció militar estrangera al veí país.
Mourão ha considerar que Guaidó i Leopoldo López han arribat a “una situació en la qual no hi ha tornada” i que ara “o se’n van ells presos o Maduro se’n va”. D’acord amb l’avaluació que ha fet el govern del Brasil, “no hi ha una altra sortida” que algun d’aquests extrems.
El ministre del gabinet de Seguretat Institucional, general Augusto Heleno Ribeiro, el qual també ha assistit a aquesta reunió, va apuntat que, encara que “es percep un debilitament de Maduro” entre els militars, el govern brasiler no tenia fins ara cap informació de suposats moviments a les casernes.
Ribeiro ha indicat que “pel que sembla hi havia cert suport a les Forces Armades”, però no entre els generals, i que es limitava a alguns dels oficials de més baixa graduació.
En opinió del ministre, aquesta manca de suport dels generals al moviment encapçalat per Guaidó porta a pensar que “Veneçuela encara està lluny d’una solució”, la qual “podria no arribar en un curt termini”.