“Colau ve d’on ve i ha donat benzina a manters, esquàters i narcopisos”

Bé, intentaré contestar, tot i que hauria de ser ell qui ho fes. Casado em va cridar i entenc que ho va fer perquè volia que formés part d’aquesta catarsi que vol provocar al partit. Hi havia cares que havien de ser canviades. El passat immediat del PP ha estat... hem vist entrar molta gent a la presó o que està processada... A banda de canviar cares, va veure que a Barcelona calia canviar de relat... jo no parlaré del passat, ni d’Alberto Fernández Díaz, però va veure que calien canvis.

Vaig presidir l’entitat quatre anys i mig i penso que hi vaig fer una feina professional, transversal i, sobretot, ens vam dedicar a alertar de les conseqüències negatives del procés. Teníem raó en els nostres advertiments perquè encara avui marxen empreses de Catalunya.

És una experiència important. Jo penso que estic fent un màster en municipalisme. Però vaig ser jo que vaig apostar per fer-ho perquè penso que Barcelona està en una situació molt complicada i alguna cosa havia de fer. El meu ideari polític encaixava bastant amb el del PP, també amb el d’altres partits, però més amb el del PP. M’hi he trobat un món diferent, que no coneixia. En el món de l’empresa la gent té els peus a terra, pensa a fer camí i no buscar problemes. Ara estic en un món molt més ampli... fer política és explicar, convèncer, governar... Està clar que no era el meu, però penso que ho havia de fer, i ho tornaria a fer.

L’Ajuntament de Barcelona està molt polititzat, s’ha de despolititzar, ha de ser de tothom. Si hi pengem un llaç groc estem dient que és d’una part, i això no m’agrada. I ha de tenir una mirada àmplia, com els empresaris, de fer camí. A més, he descobert que es poden fer moltes coses perquè és un ajuntament sanejat, no pas per una bona gestió, sinó perquè hi ha uns impostos elevadíssims. Si no distribuïm els diners amb criteris ideològics, és igual si és per al procés o per als amics de l’alcaldessa, podem fer moltes coses.

Sabem que hi ha molts diners que van a organitzacions afins, cosa que jo no puc entendre... i mentrestant, no tenim guarderies públiques... Si jo soc alcalde, canviaria tot això. La gestió municipal ha de millorar i canviar. I més coses.

Ernest Maragall ha dit que Barcelona ha de ser la punta de llança de l’independentisme. I jo això no puc ni sentir-ho. Perquè, si tots fóssim independentistes... però molta gent no ho és. I Torra va dir que Barcelona seria la capital de la República. De quina república? Tot això és un cuentu... i ho diuen ells, que era una jugada de pòquer. Aquestes dues frases fan tremolar els que tenim consciència del que pot passar per culpa d’això; primer, la divisió, i, després, un enfrontament entre catalans. Cal actuar. I per això m’hi fico.

Valls planteja una cosa que encisa molt, sobretot a la burgesia catalana. Fins i tot, quan jo era president d’Empresaris de Catalunya, també m’agradava. Però després, què fa? Integra dins la seva candidatura gent com ara Eva Parera, gent que va votar el 9-N, gent que diu que creu en el dret a decidir. Dret a decidir? Si no existeix això! La Constitució són les lletres escrites de la democràcia espanyola. Valls integra gent d’Unió, gent que són el passat més terrible de l’economia, com ara Celestino Corbacho, que va fer arribar Espanya als 5 milions d’aturats... Hi ha tota una sèrie de coses que no m’agraden, però alhora veig que deixa l’espai de centredreta, on, de fet, ja hi havia el PP, però que ara es pot ocupar encara amb més força.

Jo em presento per ser alcalde. Jo, a la meva vida, no perdo el temps. Jo vull ser alcalde i, si no és possible, ser decisiu a l’hora de formar el consistori. Vull ser decisiu en la línia d’un consistori constitucionalista, que defensi els interessos dels barcelonins, que compleixi la llei... perquè com a empresari li diré que fora de la llei només hi ha l’anarquia. Jo, si soc alcalde, defensaria els interessos de Barcelona més que ningú, perquè jo amb Pablo Casado tinc línia directa.

Ara anem a les eleccions. Després el que cal és una política clara de creixement econòmic, no posar obstacles a la constitució d’empreses, tenir una Barcelona sense problemes, que se sembli més a la Barcelona olímpica que a la del procés, que els inversors vinguin, que baixi l’atur, que es puguin obrir botigues en menys d’un mes...

Si jo no tinc força per governar, ja buscarem com entendre’ns i li garanteixo que ens entendrem. Barcelona és massa important per no entendre’ns. I aquesta entesa la buscaré amb el senyor Valls i amb el senyor Collboni. Amb Valls no hi haurà cap problema. Al senyor Collboni jo li demanaria si em vol donar suport a mi o al senyor Maragall.

Jo estaré on hagi d’estar si crec que puc fer una feina, si puc complir amb el meu compromís personal amb Barcelona. Casado no em va convèncer de res. Jo em vaig convèncer a mi mateix. Barcelona no pot ser Vic, ni Berga ni Solsona; s’ha de poder respirar amb altres colors que no siguin el groc. No pot ser que el nacionalisme s’emporti Barcelona. Barcelona ha de ser de tots, ni punta de llança ni capital de la República.

Hi ha una responsable, l’alcaldessa. Ella ha desmoralitzat la Guàrdia Urbana. Ella ve del món ocupa, ve d’on ve, i ha donat benzina als manters, als esquàters, als narcopisos... Hem passat del 6,2% al 21% de preocupació, per dues coses: la inseguretat jurídica del procés i la inseguretat al carrer, la delinqüència. S’ha d’actuar, contra els narcopisos, contra els esquàters, contra els manters. Tot això hi és perquè l’alcaldessa, o per acció o per omissió, ha permès que la inseguretat campi per Barcelona. És la capital amb més delictes de l’Estat espanyol. Els homicidis dolosos en grau de temptativa han crescut un 63%; les agressions sexuals amb penetració, un 15%; els atacs contra la llibertat sexual, un 18%; els robatoris amb violència, un 19%; els robatoris en locals, un 20%; els furts, un 16%. Hi ha 450 robatoris diaris a Barcelona, 330 de mòbils. I això perjudica el turisme, perquè s’ho van dient entre ells. Els turistes no volen problemes i això ens perjudica a nosaltres, que volem protegir el gran aparador que és Barcelona.

El primer que cal fer és actuar perquè Barcelona torni a ser una ciutat segura. I després podem parlar de temes socials. Però primer actuar. La Guàrdia Urbana ha de guanyar 1.500 agents, per arribar als 3.500, i 500 d’aquests serien de la unitat d’intervenció, que ara està desfigurada per la falta de confiança de l’alcaldessa. Aquesta policia ha d’estar al carrer, ha de ser policia de proximitat. A les nits només hi ha 12 cotxes patrulla a tot Barcelona, això és terrible.

La policia de proximitat serien binomis que trepitgin els barris, que coneguin els comerciants, que parlin amb la gent per saber què passa. Quan hi ha un punt calent, s’avisa i la brigada d’intervenció, la dels 500 homes, van a ajudar. Serien cinc brigades de 100 homes, amb un edifici central nou, ja buscaríem on, ben preparats i equipats amb armes llargues, com ara els Mossos, per intervenir. No podem enviar una parella a una baralla multitudinària al Raval, hi ha d’anar la brigada fins que es pacifiqui la zona. Es pot fer, amb més gent i més pressupost. Si ens administrem bé, es pot fer. Ara, algú m’ha d’explicar per què serveixen algunes de les empreses que hi ha a l’Ajuntament. Jo, com a empresari, vindré amb una tisora i, amb màxima honradesa, faré el què cal. Tindríem els diners. A més, enviaríem un missatge arreu del món, sobretot a l’Àfrica: se sabria que a Barcelona no es pot fer el que es vulgui, no es pot posar una manta al terra ni donar una puntada de peu a una porta.

Jo, si alguna cosa vull fer al Partit Popular, és fer el popular, no el populista. Tenim més de 100 solars buits i amb això es pot fer una gran borsa de lloguer social, a uns preus d’entre 280 i 320 euros; tenim els solars, tenim els tècnics, no ens cobraríem les llicències a nosaltres mateixos... A partir d’aquí, si la Guàrdia Urbana desallotja un grup on hi ha menors, els posem en un d’aquests pisos. Bestieses no en farem cap; si no som humans, ja podem plegar. I ho faríem sense populismes. No som Barcelona en Comú, però farem coses en comú per a Barcelona. De tota manera, això són pedaços. La millor política social és donar feina, han de tornar les empreses a Barcelona, amb seguretat jurídica. La gent vol treballar, no que els donin uns ajuts. Els mals d’Espanya: el 15-M, Podem, va ser perquè molta gent es va quedar sense feina en plegar les empreses per la crisi... i per això es va votar amb els budells i no amb el cap.

Han de sortir de Barcelona. La imatge no pot ser aquesta, a banda del problema que generen a les botigues, algunes de les quals ja han hagut de tancar. Ningú que no tingui permís pot ocupar la via pública, ni manifestacions ni manters.

Sí, nosaltres demanarem quina previsió de manifestació hi ha i, si son de 50 persones, 100, 200, els obligarem a manifestar-se a la vorera. Trenta persones no poden ocupar les rondes o la Meridiana amb una pancarteta. Això és un boicot a Barcelona que no es pot permetre. Dret a manifestació? Faltaria més, però a la vorera. Si la previsió és important, d’acord, però mai a la Meridiana, ni Diagonal ni a les rondes, mai. Això és fer malbé la ciutat. I que això es complís ho controlaria aquesta brigada d’intervenció de la Guàrdia Urbana.

Els manters han de ser desallotjats. Però s’ha de fer un cens per saber quants són i així sabríem si ingressen diners o no perquè, si no ingressen res, no els puc prohibir i prou, perquè els obligo a ser uns delinqüents, i això no pot ser. El cens ens permetria saber com viuen i buscar solucions. S’ha de mirar si es poden incorporar al món laboral. Es poden agafar unes hectàrees de terreny al Vallès, i que hi facin horticultura, agricultura ecològica, es muntem cooperatives... si ho podem fer, ho farem. Farem el que calgui, però no podem deixar que es trinxi la imatge de Barcelona.

La seguretat és competència de la Generalitat. Nosaltres el que demanem és que es compleixi la llei, també amb els Mossos. I amb els Mossos això vol dir que siguin capaços de fer complir la llei. A Barcelona són bastant professionals, però si anem a Girona veurem que porten estelades a la culata, al cotxe... On anem? Si això no s’acaba, el PP exigirà que es compleixi la llei i, si no, l’aplicarem. Jo soc partidari de salvar el cos dels Mossos però ens han d’ajudar. Els Mossos han de ser policies, han de complir i fer complir la llei. Si no ho fan... Per exemple, posar llaços quan es vulgui i, quan es treuen, s’identifica tothom? Això vol dir que hi ha ordres polítiques.

El turisme és un premi. Barcelona té el port amb creuers més gran d’europa. Els bars, restaurants, hotels, estan encantats amb el turisme. Ara, s’ha d’ordenar. Un exemple són els pisos turístics, aquest és un turisme de baguet i coca-cola, que embruta i poc més. No vol dir que hi hagi un turisme bo o dolent, hi cap tothom, però hem de tenir un criteri. Preferim un turisme de qualitat, però si Colau veta hotels que ens durien turisme de qualitat, si perdem l’agència del medicament... Què ens queda? El de la motxilla. Jo no sé quin és el criteri de la senyora Colau. Jo li garanteixo, com a empresari, que no la contractaria pas perquè és una incompetent. He vist moltes coses que s’han fet molt malament, i no ho dic per criteris ideològics perquè no sé pas quina ideologia té aquesta senyora. Barcelona és una gran ciutat, necessita una alcaldessa de categoria... Si veus Pissarello o Asens... jo plego. Necessitem gent important, gent que sàpiga fer les coses, del món empresarial, que siguin capaços de saber què passa al món, de vendre la marca Barcelona. Barcelona és on és gràcies als barcelonins, perquè, si aquests quatre anys no haguéssim tingut alcaldessa, estaríem millor.

Barcelona, tot i administrar-se malament, ha tingut 200 milions de superàvit. Hi ha una disbauxa de diners que marxen per motius ideològics, a empreses d’amics i a empreses que no sé quin sentit tenen i que jo faria desaparèixer. La política, en general, és una agència de col·locació, però l’Ajuntament de Barcelona és premium. Si es fa una bona gestió, sobren diners i, si això passa, s’han d’abaixar impostos, sobretot l’IBI, l’IBI dels habitatges que valen entre 80.000 i 120.000 euros... aquesta gent, amb sort, cobra uns 1.000 euros al mes, i els hem de cobrar l’IBI? Per sota de 120.000 euros no s’ha de pagar IBI. I, a partir d’aquí, un d’esglaonat, s’ha de ser solidari.

No crec que hi estigui en contra. En tot cas, tinc plens poders de Pablo Casado. El PP no mana res sobre mi ni jo sobre ells. El nostre és un pacte de lleialtat.

He de dir que el llibre ha sortit amb una sèrie d’errors, dinou, que corregirem en la segona edició i aquest n’és un... ara...

Això no és cert, simplement... Ara, sí que és cert que aquesta política s’ha de consultar amb la gent i segur que arribarem a l’acord que alguns carrils bici s’han de treure. I posar-ne de nous. Ara, penso que, més que treure o posar, el que cal és posar fi al desgavell que hi ha.

D’entrada, connectant la Diagonal amb autobusos elèctrics. I així evitaríem fer malbé la sortida sud de Barcelona. Ja han fet malbé la Meridiana...

D’entrada, intentar que entrin menys cotxes a Barcelona. Els que estan a dins, la majoria estan molt temps estacionats. S’han de construir aparcaments dissuasius, a Cerdanyola, a Terrassa, a Sabadell... i, si cal, pagar un cànon per les molèsties... i la gent entraria a Barcelona amb tren. La contaminació em preocupa però també veurem com això anirà baixant per l’arribada del cotxe elèctric. El tema és que hi ha gent a la qual els cotxes els fan fàstic. Cap penalització al cotxe. Això sí, elèctric, tot i que em preocupa que fan molt poc soroll. I també cal ajudar la gent que té cotxes dièsel antics perquè pugui renovar-los. No n’hi ha tants d’altament contaminants, però s’ha d’ajudar la gent perquè se’l pugui canviar. Cal fer polítiques en positiu, no punitives.

De cap de les maneres. El que cal és convèncer la gent i afavorir-la perquè pugui entrar a Barcelona en transport públic. Aparcaments, bonificacions a la gent que ve de fora... I que la Generalitat ens ajudi acabant ja l’L9 i L’10 del metro.

Sí, i tant. Ara, s’ha de regular, patinets elèctrics i ginys d’aquests han de tenir les seves normes, no poden passar per tot arreu.

El més important és la finestreta única. Ara hi ha una amalgama de finestres, de llicències... jo ho he patit, ja que he hagut de demanar una cinquantena de llicències a Barcelona. Això et provoca que desisteixis. L’Ajuntament ha d’encisar l’empresari a créixer, a muntar empreses. La nostra proposta és que els tres primers anys no es paguin impostos i que en menys d’un mes ja tinguin llicència per obrir. Primer obrir i avisar l’Ajuntament que obrim. Si ho fas malament és la teva responsabilitat i et tancarem l’empresa. Però si ho fas bé, obre i contracta gent. Ja els cobrarem els impostos després! L’Ajuntament hauria de posar una catifa vermella a qui vol invertir, a qui vol donar feina i no posar problemes. Així creem feina i així es genera el benestar social.