“Volem donar més veu a la ciutadania i als barris”

Tot ve arran de la lluita des dels barris, amb els governs que s’han anat succeint a l’Ajuntament. Vaig formar part de la Taula de Savis de la comunitat gitana, es va crear l’associació de veïns del barri de Sant Joan, de la qual soc president. Hem tingut moltes lluites i batalles perquè se’ns escolti, per lluitar contra el racisme, la segregació, i hem tingut moltes converses i debats amb els partits polítics representats a l’Ajuntament, perquè s’assabentin dels nostres problemes.

En els treballs i converses que hem mantingut amb grups polítics sempre ens hem sentit més propers a la CUP; perquè la nostra manera de pensar i veure les coses és molt propera al projecte que defensen. Els seus ideals, la manera de funcionar, ens agrada. A partir d’aquí quan em van proposar de ser present a les seves llistes vaig pensar que calia fer-ho.

Es van fer unes primàries, amb la sorpresa que vaig quedar com la segona persona més votada; la companya Paula Franquesa, que va quedar primera, ja havia avisat que no ocuparia el primer lloc. Tot és molt nou per a mi. A l’inici em feia una mica de por, segurament hi ha aspectes que desconec, però tenim la sort que tinc al darrere un gran equip, que m’assessora i m’ajuda; és el que els demano. Ho portem molt bé.

Tenim un programa que s’ha debatut, esmenat i ha estat aprovat públicament per totes les formacions que donen suport a la candidatura. És públic, a la nostra web. Per tant, ni el cap de llista, ni un regidor ni cap de les formacions es poden saltar el que hem aprovat conjuntament.

No ve només de l’actual govern, arrosseguem anys i diferents governs que s’han succeït, sempre amb el PDeCAT: Santi Vila, Marta Felip i ara Jordi Masquef. Són moltes coses que ens han portat fins al punt de gran declivi en què estem ara. Es va poder aguantar un temps perquè hi havia coixí de governs anteriors, ara ja no. Estem al límit i necessitem molt que entri un govern amb les idees clares, que sigui transparent, i que porti confiança al poble de Figueres. Confiança perquè la gent torni a votar, que sentin l’Ajuntament com una cosa seva, de la ciutadania, que no és una cosa privada ni a la qual només poden accedir els de la gran societat. Tinc clar que estic en un grup polític on la gent no es mou per diners. Ningú pot dir que soc aquí per diners.

Apartar la segregació, el racisme, potenciar l’educació, l’habitatge, els serveis socials. Són els aspectes amb més necessitats. És clar que cal parlar també d’urbanisme, espais verds, dels carrers, del POUM... Però són més importants les persones que les voreres i els semàfors. Crec que Guanyem Figueres ho pot aconseguir, perquè som del carrer, venim de baix, no som gent que ja s’ho ha trobat tot fet al bressol, ni gent d’etiqueta. Per fer un canvi en la cohesió social dels barris també cal un canvi a l’Ajuntament.

Volem donar més veu a les associacions, als barris. No només a la comunitat gitana, sinó a tots els barris i tota la ciutadania. Els ciutadans no són només els que han nascut aquí; hi ha gent que fa anys que viu aquí i sembla que són d’una altra categoria o que s’han d’etiquetar d’una altra manera. Hem de tenir una ciutat amena, on pugui conviure tothom, una ciutat que no sigui només d’aparador, que no sigui només per al turisme. El turisme és bo, porta diners i moviment, però és més important tenir una Figueres per a la gent que viu a Figueres.

Les prioritats són les que sempre hem demanat, no són noves ara perquè soc candidat. Falten les necessitats més bàsiques: voreres, carrers en condicions, facilitats per als nens d’anar a escola, tenir un col·legi sense segregació. Cal fer-hi una inversió. Cal poder passar-hi amb seguretat. La inversió que s’ha fet en seguretat a Figueres (càmeres i més) és superior a la mitjana de qualsevol ciutat. En canvi, per l’educació som a la cua de Catalunya. Amb aquests diners s’haurien pogut fer actuacions socials, contractar una educadora social, per a tots, no només per als gitanos. No hi ha delinqüència d’un dia per l’altre, hi ha una trajectòria: si no tens treball, ets gitano, no et poden ajudar, t’estan arraconant. Si aquesta persona té família i nens, què pot fer? Això és el que cal entendre. Qui punxi la llum per lucrar-se que el condemnin amb tot el pes de la llei però que no posin tothom al mateix sac.

Volem l’alcaldia, és evident que menys de quatre no estaria bé, però crec que ho aconseguirem. Les coses van canviant, Aquesta vegada hi ha moltes més candidatures amb moviments de veïns, menys polítics de despatx i de sèrie. Estarem al costat dels grups de les esquerres i dels que representen els interessos dels ciutadans.

Sí, és clar. Soc català, independentista, republicà. Ja sé que sorprèn que un gitano com jo entri en un partit polític, d’esquerra i independentista. Crec que si em presento no és casualitat. Darrere meu n’hi haurà molt més. No és que els gitanos arribin ara a la política, és que la política ens està arribant.