“És molt difícil demostrar el que no has fet”

Estem molt con­tents de com està anant l’evo­lució del judici, perquè si és veri­tat el que va dir el tri­bu­nal, que els ates­tats en si matei­xos no serien font de prova sinó que s’hau­ria d’anar a bus­car una prova docu­men­tal, una prova tes­ti­fi­cal que fona­menti el delicte de mal­ver­sació i aquesta dis­po­sició de diners, el que és clar és que fora de les supo­si­ci­ons d’aquests ates­tats de la Guàrdia Civil, no s’està acre­di­tant el delicte de mal­ver­sació. Però és que en el cas de la Merit­xell Borràs i el seu depar­ta­ment, i en això posa­rem molt èmfasi, encara menys. Ni pre­nent per bons els ates­tats, que nosal­tres hi estem total­ment en con­tra, es con­clou que ni una sola des­pesa s’ha produït des de Gover­nació. Ente­nem que aquesta acu­sació que es fa a tot el govern de manera indis­cri­mi­nada i de forma gens curosa, per la qual se li dema­nen més de set anys de presó, que­darà en evidència que no la poden acre­di­tar.

L’acu­sació es basa en un acord de govern del 6 de setem­bre que deia que s’aju­da­ria i s’impul­sa­ria el referèndum i, per tant, tots som soli­da­ris a fer el que cal­gui per tirar-lo enda­vant. Basen l’acu­sació de mal­ver­sació en aquest acord de govern. Però quan mires quins actes va impli­car aquest acord, qui­nes des­pe­ses va gene­rar o les des­pe­ses que la Guàrdia Civil i la fis­ca­lia con­si­de­ren que són cons­ti­tu­ti­ves de mal­ver­sació, t’ado­nes que no han estat pro­va­des.

Es va apar­tar molt. Aquell mes de setem­bre ella tenia un pro­blema per­so­nal molt impor­tant, que era el seu pare, que va aca­bar morint. Jo quan vaig veure que no es recor­dava que el dia que li van fer la noti­fi­cació era el dia de la vet­lla i l’enter­ra­ment del seu pare, em vaig fer una idea de com n’estava, de ner­vi­osa, el dia de la decla­ració. Ella el mes de juliol, en la reor­ga­nit­zació del govern, va per­dre les com­petències en matèria de pro­ces­sos elec­to­rals. Van pas­sar a Eco­no­mia i Vice­pre­sidència. Una de les coses que van que­dar pro­va­des al judici és que quan hi ha els famo­sos escor­colls a Eco­no­mia, allà es troba que hi havia l’àrea de pro­ces­sos elec­to­rals. I és més: els cor­reus electrònics que se li van inter­ve­nir són ridículs. No hi ha cap prova que acre­diti que ella va fer cap des­pesa ni tan sols que n’estigués al cor­rent.

Perquè és una acu­sació con­tra tot el govern en pes, sense excepció.

No han tro­bat cap fac­tura d’urnes i pape­re­tes. Si ho hagues­sin fet no estaríem par­lant del cost d’obrir locals públics, del que ha pogut cos­tar l’emissió d’uns anun­cis o de la vin­cu­lació de la visita d’uns euro­di­pu­tats com si fos­sin obser­va­dors inter­na­ci­o­nals. Inten­ten forçar al màxim la inter­pre­tació. Una cosa és que l’admi­nis­tració de la Gene­ra­li­tat no agradi. Una altra, que sigui des­lle­ial. I una altra cosa és que cometi un delicte. Són tres gra­ons molt dife­rents. Puc enten­dre que no t’agradi la política que es fa des de la Gene­ra­li­tat. Cadascú fa la seva. Sobre la des­lle­ial­tat... és segons el govern cen­tral, perquè ells ente­nen que jus­ta­ment esta­ven essent lle­ials a un pro­grama elec­to­ral i a les per­so­nes que hi van donar suport. Però és que els delic­tes de mal­ver­sació no s’acre­di­ten.

Estava con­tro­ladíssima. I els fun­ci­o­na­ris de l’Estat pre­su­mien de l’esca­nya­ment que en feien des del punt de vista del con­trol. La major part de les des­pe­ses les pagava direc­ta­ment l’Estat. Els fons ni tan sols pas­sa­ven per la Gene­ra­li­tat. Si con­tro­la­ves les finan­ces i paga­ves tu les des­pe­ses, el que no pots venir a dir ara és que se t’ha esca­pat aquest con­trol. Perquè jo, de docu­ment fals de la Gene­ra­li­tat, no n’he vist cap.

I el secre­tari d’Estat d’Hisenda! Va reconèixer que hi havia con­trols set­ma­nals i la defensa li vam pre­gun­tar si hi havia hagut algun període en què no s’enviés la infor­mació i va res­pon­dre que no. La mal­ver­sació la fona­men­ten en el fet que no es cre­uen que el referèndum va ser dut a terme per soci­e­tat civil. No és que el govern no el volgués dur a terme, és que estava hiper­vi­gi­lat. I com que no es vol creure que es va fer d’una altra manera, hi ha la impu­tació per mal­ver­sació.

Evi­dent­ment, i espero que el judici ser­veixi per demos­trar-ho. Perquè ens diran el que ens diran, però amb els ates­tats de la Guàrdia Civil s’han dic­tat mesu­res cau­te­lars i hem anat a un judici. Això és una rea­li­tat. Espe­rem que el judici ser­veixi perquè quan s’hagin d’ele­var a prova aquests indi­cis que for­men part d’aquests ates­tats es faci d’una manera més clara i objec­tiva.

No, perquè és molt difícil demos­trar el que no has fet. El que por­taré és el per­so­nal del depar­ta­ment de l’excon­se­llera, perquè ells, si hi hagués hagut delicte, ho hau­rien de saber. Ells van decla­rar al TSJC que Borràs és una per­sona molt pru­dent. És la prudència per­so­ni­fi­cada. En la causa s’estan des­ta­cant decla­ra­ci­ons a mit­jans de molts con­se­llers i d’ella no se n’ha pogut treure cap. No té for­mació legal ni jurídica i delega molt. Tenia gent molt potent al seu depar­ta­ment i segons qui­nes coses no les hi hau­rien dei­xat fer.

Hi ha la peri­cial de l’ober­tura dels locals. Hau­rem de fona­men­tar la prova en tots els infor­mes d’inter­venció i els del jut­jat 13. Nosal­tres diem que no hi ha mal­ver­sació per part de ningú però, segona, hi ha una escala molt impor­tant que és que si ens tornéssim bojos i prenguéssim per bona la tesi de l’acu­sació, a Gover­nació no n’hi ha.

Prové de Vox. Vam fer una qüestió prèvia que el tri­bu­nal va dir que es resol­dria en sentència. Nosal­tres ente­nem que en la des­cripció de fets que fan a la inter­lo­cutòria de pro­ces­sa­ment no dona peu a pen­sar que Merit­xell Borràs formés part de cap orga­nit­zació cri­mi­nal en què cadascú es con­xorxés per fer un paper dife­rent. Hem foca­lit­zat la defensa en la mal­ver­sació i la deso­bediència.

Ella va decla­rar que el TC havia anat anul·lant les reso­lu­ci­ons que havia anat apro­vant el Par­la­ment, no el govern. Mal­grat això, ella entén que les seves actu­a­ci­ons no feien res vin­cu­la­des direc­ta­ment a l’orga­nit­zació del referèndum. A més, ente­nem la dico­to­mia per­so­nal, moral, política i d’actu­ació entre fer cas a la gent que els va votar amb un pro­grama elec­to­ral que era públic i notori, o assu­mir un risc de deso­bediència. Jo a Soraya Sáenz de San­ta­maría li vaig fer una sola pre­gunta, que era si havia lle­git el pro­grama elec­to­ral, i va dir que no. I ella mateixa va reconèixer que era públic i notori perquè ho deien a tots els mítings que volien fer unes ple­bis­citàries.

Com a defensa de Borràs no ens afecta gaire, perquè no està acu­sada de rebel·lió ni sedició. Sí que és cert que els meus com­panys comen­ten que pel fet que s’hagi ajor­nat aquesta visu­a­lit­zació al moment de la prova docu­men­tal, tenen por que que­din des­con­tex­tu­a­lit­zats. Perquè con­si­de­ren que exhi­bir un vídeo con­tra­po­sat amb el que d’aque­lla actu­ació decla­ren els cos­sos poli­ci­als esta­tals evi­den­cia que hi ha una gran exa­ge­ració. I coses en les quals fal­ten a la veri­tat. I això sig­ni­fica que les coses que puguin haver posat a l’ates­tat també són sus­cep­ti­bles d’aquesta exa­ge­ració.

És que hi ha hagut la set­mana de les mura­lles huma­nes, la set­mana de les esco­pi­na­des, la set­mana dels nens i els dis­ca­pa­ci­tats, la dels insults i la de les mira­des d’odi, Millo amb el Mis­tol. A les defen­ses ens hau­ria agra­dat que aques­tes decla­ra­ci­ons hagues­sin pogut ser con­tra­po­sa­des amb els vídeos. Jo crec que el tri­bu­nal els veurà, però no els podrà con­tex­tu­a­lit­zar.

Mol­tes. El nos­tre deure és por­tar-lo com si fos un judici nor­mal, amb el con­ven­ci­ment que de moment ens dei­xen prac­ti­car la prova, ens dei­xen inter­ro­gar... Mal­grat les con­no­ta­ci­ons polítiques, soci­als o per­so­nals que hi ha.

Està ner­vi­osa. Quan va decla­rar es va poder veure. Crec que no sabia ni què li pre­gun­ta­ven. Està afec­tada per una banda pel fet de tenir com­panys a la presó i, per l’altra, per una petició de pena tan ele­vada, i ella ja hi ha estat, a la presó. És el que deia abans: al setem­bre se li van ajun­tar mol­tes coses a àmbit per­so­nal i a vega­des al judici fins i tot pot donar una imatge de sobre­ac­tu­ació posi­tiva, però està en tensió. Perquè s’ho pren molt seri­o­sa­ment. I escènica­ment el Suprem imposa.

És que com que veu tan des­pro­por­ci­o­nat el temps que fa que hi són els seus com­panys de govern... Ha fet un diari i allà ho explica. Tots ens ho podem ima­gi­nar, perquè va estar a Alcalá-Meco. Fred. Molt fred en tots els sen­tits.

Per­fec­ta­ment. Perquè la justícia a vega­des fa coses que la gent no entén. I jo crec que la justícia s’ha d’enten­dre, sobre­tot si par­lem de justícia penal. És evi­dent que aquesta presó pre­ven­tiva no s’ha entès, perquè en el fons estan tan­cats per un delicte que implica violència. Si alguna cosa es creu des de Cata­lu­nya que no hi ha hagut per part de la ciu­ta­da­nia ni dels Jor­dis o del govern és jus­ta­ment violència. Però encara no hi ha sentència.

Forma part d’aquest deliri a l’hora de quan­ti­fi­car i impu­tar fets per la mal­ver­sació. S’haurà de jus­ti­fi­car. En el jut­jat 13 hi ha infor­mes que en el tema del Diplo­cat diuen que les des­pe­ses de visi­tants inter­na­ci­o­nals que són euro­di­pu­tats són obser­va­dors i un altre d’Hisenda els exclou expres­sa­ment. Al final no ho saps. Nosal­tres no hem par­ti­ci­pat gaire en la ins­trucció, perquè la major part ha estat prac­ti­cada en secret. És la Guàrdia Civil la que ha fet els ates­tats però les defen­ses no pro­po­sem prova, no par­ti­ci­pem en l’ela­bo­ració de l’ates­tat, no par­ti­ci­pem en les decla­ra­ci­ons... El judici serà el judici i allà ens defen­sa­rem. Per ara ja hem recor­re­gut con­tra la quan­ti­fi­cació de la fiança.

De moment no se’n té notícia.

No hau­ria de ser així. Per­so­nal­ment l’única cosa que diré és que m’ale­gro que tots els acu­sats que s’han pre­sen­tat hagin sor­tit esco­llits, i això per a ells és molt impor­tant anímica­ment, perquè fa que no se sen­tin obli­dats.

Molt. Molt con­tenta amb la lliga. Aquest any he vist molts par­tits des de Madrid amb els com­panys des de l’hotel. Intento no pro­vo­car, perquè el meu marit és meren­gue, i això es porta molt mala­ment (riu). El que més pateix és la vida per­so­nal, sobre­tot pel que fa a les neces­si­tats dels fills.