Política

JUDIT GENÉ

ADVOCADA DE L’EXCONSELLERA MERITXELL BORRÀS EN EL JUDICI DE L’1-O

“És molt difícil demostrar el que no has fet”

REALITAT ·

“Jo, de document fals de la Generalitat, no n’he vist cap”

“Diem que no hi ha malversació, però si ens tornéssim bojos i prenguéssim per bona la tesi de l’acusació, a Governació no n’hi ha”

“Borràs va perdre les competències en matèria de processos electorals”

Meritxell Borràs és una persona molt prudent. És la prudència personificada L’ajornament de la visualització dels vídeos pot fer que quedin descontextualitzats
Que els acusats que s’han presentat hagin sortit escollits, és molt important per a ells anímicament Soraya va dir que no havia llegit el programa electoral però va admetre que era públic i notori
El nostre deure és portar aquest judici com si es tractés d’un judici normal Borràs tenia gent molt potent al seu departament i segons què no li haurien deixat fer

L’advo­cada de Merit­xell Borràs parla de les acu­sa­ci­ons de mal­ver­sació, deso­bediència i, per part de Vox, per­ti­nença a orga­nit­zació cri­mi­nal.

Una de les prin­ci­pals acu­sa­ci­ons que pesen sobre Borràs és la de mal­ver­sació de fons públics, però no s’ha acre­di­tat cap fac­tura sobre l’orga­nit­zació de l’1-O. Com se sus­tenta, doncs, l’acu­sació?
Estem molt con­tents de com està anant l’evo­lució del judici, perquè si és veri­tat el que va dir el tri­bu­nal, que els ates­tats en si matei­xos no serien font de prova sinó que s’hau­ria d’anar a bus­car una prova docu­men­tal, una prova tes­ti­fi­cal que fona­menti el delicte de mal­ver­sació i aquesta dis­po­sició de diners, el que és clar és que fora de les supo­si­ci­ons d’aquests ates­tats de la Guàrdia Civil, no s’està acre­di­tant el delicte de mal­ver­sació. Però és que en el cas de la Merit­xell Borràs i el seu depar­ta­ment, i en això posa­rem molt èmfasi, encara menys. Ni pre­nent per bons els ates­tats, que nosal­tres hi estem total­ment en con­tra, es con­clou que ni una sola des­pesa s’ha produït des de Gover­nació. Ente­nem que aquesta acu­sació que es fa a tot el govern de manera indis­cri­mi­nada i de forma gens curosa, per la qual se li dema­nen més de set anys de presó, que­darà en evidència que no la poden acre­di­tar.
Sorprèn que l’acu­sació es man­tin­gui si no és acre­di­ta­ble.
L’acu­sació es basa en un acord de govern del 6 de setem­bre que deia que s’aju­da­ria i s’impul­sa­ria el referèndum i, per tant, tots som soli­da­ris a fer el que cal­gui per tirar-lo enda­vant. Basen l’acu­sació de mal­ver­sació en aquest acord de govern. Però quan mires quins actes va impli­car aquest acord, qui­nes des­pe­ses va gene­rar o les des­pe­ses que la Guàrdia Civil i la fis­ca­lia con­si­de­ren que són cons­ti­tu­ti­ves de mal­ver­sació, t’ado­nes que no han estat pro­va­des.
Borràs va ser de les pri­me­res que es van apar­tar.
Es va apar­tar molt. Aquell mes de setem­bre ella tenia un pro­blema per­so­nal molt impor­tant, que era el seu pare, que va aca­bar morint. Jo quan vaig veure que no es recor­dava que el dia que li van fer la noti­fi­cació era el dia de la vet­lla i l’enter­ra­ment del seu pare, em vaig fer una idea de com n’estava, de ner­vi­osa, el dia de la decla­ració. Ella el mes de juliol, en la reor­ga­nit­zació del govern, va per­dre les com­petències en matèria de pro­ces­sos elec­to­rals. Van pas­sar a Eco­no­mia i Vice­pre­sidència. Una de les coses que van que­dar pro­va­des al judici és que quan hi ha els famo­sos escor­colls a Eco­no­mia, allà es troba que hi havia l’àrea de pro­ces­sos elec­to­rals. I és més: els cor­reus electrònics que se li van inter­ve­nir són ridículs. No hi ha cap prova que acre­diti que ella va fer cap des­pesa ni tan sols que n’estigués al cor­rent.
Des del punt de vista ciu­tadà no s’acaba d’enten­dre.
Perquè és una acu­sació con­tra tot el govern en pes, sense excepció.
La fis­ca­lia i l’advo­ca­cia de l’Estat, en el fons, el que volen demos­trar és que el govern va ser una admi­nis­tració des­lle­ial, que hi va haver com­pro­mi­sos de paga­ment.
No han tro­bat cap fac­tura d’urnes i pape­re­tes. Si ho hagues­sin fet no estaríem par­lant del cost d’obrir locals públics, del que ha pogut cos­tar l’emissió d’uns anun­cis o de la vin­cu­lació de la visita d’uns euro­di­pu­tats com si fos­sin obser­va­dors inter­na­ci­o­nals. Inten­ten forçar al màxim la inter­pre­tació. Una cosa és que l’admi­nis­tració de la Gene­ra­li­tat no agradi. Una altra, que sigui des­lle­ial. I una altra cosa és que cometi un delicte. Són tres gra­ons molt dife­rents. Puc enten­dre que no t’agradi la política que es fa des de la Gene­ra­li­tat. Cadascú fa la seva. Sobre la des­lle­ial­tat... és segons el govern cen­tral, perquè ells ente­nen que jus­ta­ment esta­ven essent lle­ials a un pro­grama elec­to­ral i a les per­so­nes que hi van donar suport. Però és que els delic­tes de mal­ver­sació no s’acre­di­ten.
El delicte de mal­ver­sació encara costa més d’enten­dre en el punt que la Gene­ra­li­tat estava inter­vin­guda i que el minis­tre Mon­toro con­tro­lava les finan­ces.
Estava con­tro­ladíssima. I els fun­ci­o­na­ris de l’Estat pre­su­mien de l’esca­nya­ment que en feien des del punt de vista del con­trol. La major part de les des­pe­ses les pagava direc­ta­ment l’Estat. Els fons ni tan sols pas­sa­ven per la Gene­ra­li­tat. Si con­tro­la­ves les finan­ces i paga­ves tu les des­pe­ses, el que no pots venir a dir ara és que se t’ha esca­pat aquest con­trol. Perquè jo, de docu­ment fals de la Gene­ra­li­tat, no n’he vist cap.
Com s’explica el tes­ti­moni de per­so­nes com Rajoy o Sáenz de San­ta­maría, que van tenir el paper que van tenir en el con­flicte i que després diguin que no se’n recor­den o no ho saben?
I el secre­tari d’Estat d’Hisenda! Va reconèixer que hi havia con­trols set­ma­nals i la defensa li vam pre­gun­tar si hi havia hagut algun període en què no s’enviés la infor­mació i va res­pon­dre que no. La mal­ver­sació la fona­men­ten en el fet que no es cre­uen que el referèndum va ser dut a terme per soci­e­tat civil. No és que el govern no el volgués dur a terme, és que estava hiper­vi­gi­lat. I com que no es vol creure que es va fer d’una altra manera, hi ha la impu­tació per mal­ver­sació.
D’acord que no s’ho vul­guin creure. Però una altra cosa és el que poden demos­trar.
Evi­dent­ment, i espero que el judici ser­veixi per demos­trar-ho. Perquè ens diran el que ens diran, però amb els ates­tats de la Guàrdia Civil s’han dic­tat mesu­res cau­te­lars i hem anat a un judici. Això és una rea­li­tat. Espe­rem que el judici ser­veixi perquè quan s’hagin d’ele­var a prova aquests indi­cis que for­men part d’aquests ates­tats es faci d’una manera més clara i objec­tiva.
Algun tes­ti­moni clau pen­dent que pugui des­mun­tar l’acu­sació?
No, perquè és molt difícil demos­trar el que no has fet. El que por­taré és el per­so­nal del depar­ta­ment de l’excon­se­llera, perquè ells, si hi hagués hagut delicte, ho hau­rien de saber. Ells van decla­rar al TSJC que Borràs és una per­sona molt pru­dent. És la prudència per­so­ni­fi­cada. En la causa s’estan des­ta­cant decla­ra­ci­ons a mit­jans de molts con­se­llers i d’ella no se n’ha pogut treure cap. No té for­mació legal ni jurídica i delega molt. Tenia gent molt potent al seu depar­ta­ment i segons qui­nes coses no les hi hau­rien dei­xat fer.
Lla­rena no va acce­dir a la peri­cial econòmica perquè tenia pressa per tan­car la causa.
Hi ha la peri­cial de l’ober­tura dels locals. Hau­rem de fona­men­tar la prova en tots els infor­mes d’inter­venció i els del jut­jat 13. Nosal­tres diem que no hi ha mal­ver­sació per part de ningú però, segona, hi ha una escala molt impor­tant que és que si ens tornéssim bojos i prenguéssim per bona la tesi de l’acu­sació, a Gover­nació no n’hi ha.
I l’acu­sació de per­ti­nença a orga­nit­zació cri­mi­nal com se sus­tenta?
Prové de Vox. Vam fer una qüestió prèvia que el tri­bu­nal va dir que es resol­dria en sentència. Nosal­tres ente­nem que en la des­cripció de fets que fan a la inter­lo­cutòria de pro­ces­sa­ment no dona peu a pen­sar que Merit­xell Borràs formés part de cap orga­nit­zació cri­mi­nal en què cadascú es con­xorxés per fer un paper dife­rent. Hem foca­lit­zat la defensa en la mal­ver­sació i la deso­bediència.
Sobre la deso­bediència?
Ella va decla­rar que el TC havia anat anul·lant les reso­lu­ci­ons que havia anat apro­vant el Par­la­ment, no el govern. Mal­grat això, ella entén que les seves actu­a­ci­ons no feien res vin­cu­la­des direc­ta­ment a l’orga­nit­zació del referèndum. A més, ente­nem la dico­to­mia per­so­nal, moral, política i d’actu­ació entre fer cas a la gent que els va votar amb un pro­grama elec­to­ral que era públic i notori, o assu­mir un risc de deso­bediència. Jo a Soraya Sáenz de San­ta­maría li vaig fer una sola pre­gunta, que era si havia lle­git el pro­grama elec­to­ral, i va dir que no. I ella mateixa va reconèixer que era públic i notori perquè ho deien a tots els mítings que volien fer unes ple­bis­citàries.
Una de les quei­xes de la defensa és que el jutge Lla­rena ha res­trin­git molt la visu­a­lit­zació de vídeos. Això limita el dret de defensa?
Com a defensa de Borràs no ens afecta gaire, perquè no està acu­sada de rebel·lió ni sedició. Sí que és cert que els meus com­panys comen­ten que pel fet que s’hagi ajor­nat aquesta visu­a­lit­zació al moment de la prova docu­men­tal, tenen por que que­din des­con­tex­tu­a­lit­zats. Perquè con­si­de­ren que exhi­bir un vídeo con­tra­po­sat amb el que d’aque­lla actu­ació decla­ren els cos­sos poli­ci­als esta­tals evi­den­cia que hi ha una gran exa­ge­ració. I coses en les quals fal­ten a la veri­tat. I això sig­ni­fica que les coses que puguin haver posat a l’ates­tat també són sus­cep­ti­bles d’aquesta exa­ge­ració.
Una de les coses que a la gent ens resul­ten més escan­da­lo­ses són jus­ta­ment les men­ti­des que han dit agents poli­ci­als. En què queda allò que s’ano­mena per­juri?
És que hi ha hagut la set­mana de les mura­lles huma­nes, la set­mana de les esco­pi­na­des, la set­mana dels nens i els dis­ca­pa­ci­tats, la dels insults i la de les mira­des d’odi, Millo amb el Mis­tol. A les defen­ses ens hau­ria agra­dat que aques­tes decla­ra­ci­ons hagues­sin pogut ser con­tra­po­sa­des amb els vídeos. Jo crec que el tri­bu­nal els veurà, però no els podrà con­tex­tu­a­lit­zar.
Vostè està espe­ci­a­lit­zada en macro­cau­ses de la seva car­rera. Li sorprèn alguna cosa d’aquest judici?
Mol­tes. El nos­tre deure és por­tar-lo com si fos un judici nor­mal, amb el con­ven­ci­ment que de moment ens dei­xen prac­ti­car la prova, ens dei­xen inter­ro­gar... Mal­grat les con­no­ta­ci­ons polítiques, soci­als o per­so­nals que hi ha.
I com està Merit­xell Borràs?
Està ner­vi­osa. Quan va decla­rar es va poder veure. Crec que no sabia ni què li pre­gun­ta­ven. Està afec­tada per una banda pel fet de tenir com­panys a la presó i, per l’altra, per una petició de pena tan ele­vada, i ella ja hi ha estat, a la presó. És el que deia abans: al setem­bre se li van ajun­tar mol­tes coses a àmbit per­so­nal i a vega­des al judici fins i tot pot donar una imatge de sobre­ac­tu­ació posi­tiva, però està en tensió. Perquè s’ho pren molt seri­o­sa­ment. I escènica­ment el Suprem imposa.
I què explica del seu pas per la presó?
És que com que veu tan des­pro­por­ci­o­nat el temps que fa que hi són els seus com­panys de govern... Ha fet un diari i allà ho explica. Tots ens ho podem ima­gi­nar, perquè va estar a Alcalá-Meco. Fred. Molt fred en tots els sen­tits.
Veient com va el judici, i que el relat que han fet prin­ci­pal­ment els cos­sos de segu­re­tat esta­tals no es cor­res­pon amb el que hi vam viure els que hi érem, entén que la gent perdi la fe en la justícia?
Per­fec­ta­ment. Perquè la justícia a vega­des fa coses que la gent no entén. I jo crec que la justícia s’ha d’enten­dre, sobre­tot si par­lem de justícia penal. És evi­dent que aquesta presó pre­ven­tiva no s’ha entès, perquè en el fons estan tan­cats per un delicte que implica violència. Si alguna cosa es creu des de Cata­lu­nya que no hi ha hagut per part de la ciu­ta­da­nia ni dels Jor­dis o del govern és jus­ta­ment violència. Però encara no hi ha sentència.
Vostè també porta la mesa de JxSí, Coro­mi­nas, Guinó i Bar­ru­fet, al jut­jat 13. Han dema­nat una fiança de 5,8 mili­ons quan el Suprem fixava la des­pesa en 2,1. Com es pot enten­dre que es demani el doble pels matei­xos con­cep­tes?
Forma part d’aquest deliri a l’hora de quan­ti­fi­car i impu­tar fets per la mal­ver­sació. S’haurà de jus­ti­fi­car. En el jut­jat 13 hi ha infor­mes que en el tema del Diplo­cat diuen que les des­pe­ses de visi­tants inter­na­ci­o­nals que són euro­di­pu­tats són obser­va­dors i un altre d’Hisenda els exclou expres­sa­ment. Al final no ho saps. Nosal­tres no hem par­ti­ci­pat gaire en la ins­trucció, perquè la major part ha estat prac­ti­cada en secret. És la Guàrdia Civil la que ha fet els ates­tats però les defen­ses no pro­po­sem prova, no par­ti­ci­pem en l’ela­bo­ració de l’ates­tat, no par­ti­ci­pem en les decla­ra­ci­ons... El judici serà el judici i allà ens defen­sa­rem. Per ara ja hem recor­re­gut con­tra la quan­ti­fi­cació de la fiança.
Quan se suposa que hi haurà el judici?
De moment no se’n té notícia.
El fet que hi hagi hagut elec­ci­ons a l’Estat can­via la pers­pec­tiva i l’esce­nari d’alguna manera?
No hau­ria de ser així. Per­so­nal­ment l’única cosa que diré és que m’ale­gro que tots els acu­sats que s’han pre­sen­tat hagin sor­tit esco­llits, i això per a ells és molt impor­tant anímica­ment, perquè fa que no se sen­tin obli­dats.
I com porta Judit Gené tot això de pujar i bai­xar de Madrid? M’han dit que és molt fan del Barça.
Molt. Molt con­tenta amb la lliga. Aquest any he vist molts par­tits des de Madrid amb els com­panys des de l’hotel. Intento no pro­vo­car, perquè el meu marit és meren­gue, i això es porta molt mala­ment (riu). El que més pateix és la vida per­so­nal, sobre­tot pel que fa a les neces­si­tats dels fills.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.