Llorach nega pressions al director de Catalunya Ràdio per publicitar l’1-O

La vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, ha negat aquest divendres que pressionés el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, perquè emetés publicitat de l’1-O.

Llorach, que ha comparegut aquest divendres davant la titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona perquè li notifiqués el seu processament per desobediència per l’emissió de la publicitat de l’1-O als mitjans públics de la Generalitat, ha replicat així a Gordillo, que avui ha ratificat en aquest jutjat haver patit pressions de la vicepresidenta de la CCMA per difondre els anuncis.

En declaracions als periodistes a la sortida del jutjat, Llorach ha negat que pressionés Gordillo a través una sèrie de correus electrònics que van intercanviar. “Si es llegeixen bé les cartes que ell va passar al seu advocat, es veu que no hi va haver cap pressió”, ha indicat la responsable de la Corporació.

A més, Llorach ha apuntat que Gordillo, “si hagués dit que no, no s’haurien passat els anuncis, senzillament”.

En un escrit dirigit a la jutgessa, Gordillo afirma que Llorach i el director comercial i de màrqueting de la CCMA, Martí Patxot, igualment processat, li van parar un “parany” i el van sotmetre a una “insuportable pressió” perquè assumís una responsabilitat sobre publicitat que no tenia, ja que el seu àmbit de competències es limitava als continguts.

El director de Catalunya Ràdio, que també ha acudit avui al jutjat perquè li notifiquessin el seu processament per desobediència, ha ratificat davant la jutgessa el contingut del seu recurs, en el qual va aportar una sèrie de correus electrònics on Llorach i Patxot l’apressaven a donar el seu vistiplau perquè l’emissora pública emetés els anuncis del referèndum, que havia estat declarat il·legal.

“Allà tu i la teva consciència, però recorda que vas entrar en la direcció de Catalunya Ràdio avalat pel teu compromís i la confiança que determinada gent va dipositar en tu”, indicava Llorach, davant la insistència de Gordillo a sostenir que no podia aprovar l’emissió dels anuncis perquè no entrava en el seu àmbit de competència.

Finalment, després de rebre diversos missatges de Patxot i Llorach comminant-lo que aprovés l’emissió de la publicitat de l’1-O, Gordillo va respondre: “Per desbloquejar la situació. No tinc objecció dins les meves competències. Endavant”.

Llorach ha acudit avui al jutjat a rebre la notificació del seu processament acompanyada pel director de TV3, Vicent Sanchis, també processat per desobediència, i del propi Martí Patxot.

A la seva sortida del jutjat, Sanchis, secundat per Llorach i Patxot, ha indicat que davant la jutgessa els tres s’han limitat a assegurar que es ratificaven en tot el que van dir en fase d’instrucció, on van negar haver desobeït, i que discrepaven del seu processament.

En paral·lel, Llorach ha presentat un escrit a la jutgessa demanant que deixi sense efecte el seu processament, que es va acordar perquè, malgrat que havia estat advertida pel Constitucional, va autoritzar l’emissió a TV3 i Catalunya Ràdio d’anuncis sobre l’1-O pels quals va emetre dues factures a la Generalitat per valor de 93.179 i 184.624 euros.

En el seu escrit, la vicepresidenta de la CCMA, que exerceix funcions de presidenta d’aquest organisme públic, al·lega que no li corresponia a ella “de cap manera” ni autoritzar ni vetar l’emissió d’aquests anuncis, ja que no té les competències “funcionals i orgàniques necessàries” per impedir o paralitzar la seva emissió.

De la seva banda, l’advocat de Gordillo, Carles Monguilod, ha apuntat que quan el director de Catalunya Ràdio estava declarant avui davant la jutgessa per al·legar que va actuar sota pressió i que no tenia competències en matèria de publicitat, els advocats de Llorach i de Patxot li han fet un estil de preguntes que han portat el periodista a qüestionar si es tractaven de la Fiscalia o de la defensa.

“Semblava que el volien involucrar a ell i no defensar els interessos exculpatoris d’altres persones”, ha lamentat. Monguilod ha afirmat que no volia parlar d’una “guerra oberta” però si d’una “reacció defensiva”.