“Vull que Lleida sigui la segona capital de Catalunya”

És un balanç positiu, perquè déu-n’hi-do el volum de decisions que hem anat prenent, i que han servit, entre altres coses, per fer una ciutat més amable. I no només per l’obra pública, sinó també per l’ambient que es respira al carrer. Ara la ciutat traspua un clima d’empatia, de tranquil·litat. Ha desaparegut aquella tensió que hi havia, i això ha estat gràcies a la manera de prendre decisions, a la capacitat de comunicar el que fem i d’assumir els errors que calgui assumir.

Era fruit d’una situació de caràcter general i, a vegades, segurament de reflexions fetes en veu alta per part d’algú, les quals generaven incomprensió entre bona part de la ciutadania. Jo crec que els polítics hem de ser molt mesurats i prudents a l’hora de prendre decisions i de traslladar opinions a la ciutadania.

Jo crec que al final era una suma de circumstàncies, un excés de tacticisme polític que no acompanyava un debat serè, obert i transparent. Això la gent no ho vol i la tensió es vivia pels dos costats. Ara això ha canviat. Tinc un tarannà diferent del d’Àngel Ros. Se’m considera proper i afable, algú que parla i que sap escoltar. Qui em coneix sap que aquesta és la meva manera de ser. Que no he canviat pel fet que estiguem en campanya.

Hi ha moments en què gires full, i crec que ara la ciutat ha decidit fer-ho. El nou capítol el represento jo.

El que els dol és que el canvi a l’Ajuntament el represento jo, i em tenen por perquè això desbarata les seves expectatives electorals. Tots donaven per fet que el seu contrincant seria Ros i de cop s’han trobat amb mi, que soc molt conegut, que faig ciutat des de fa anys amb el meu activisme social i polític, que he tingut responsabilitats importants en l’àmbit polític com a diputat al Congrés i com a director general de Turespaña i que, a més, he participat en l’elaboració de projectes vitals per a la ciutat.

Això cau pel seu propi pes. Prop de 2.000 persones van participar en els tallers i sessions de treball i, a més, es van incorporar en la primera fase de l’avanç de l’aprovació inicial pràcticament totes les consideracions que es van fer.

L’1 d’octubre, el primer regidor socialista que va condemnar la violència policial vaig ser jo a les xarxes socials. I, a més, vaig participar en les manifestacions del dia 3. Sempre he condemnat la violència, vingui d’on vingui. Pel que fa al judici, nosaltres no vam donar suport a una moció de rebuig presentada en el ple per diversos grups de l’oposició perquè una cosa és el debat polític i l’altra, pretendre interferir en l’acció de la justícia.

Volem guanyar i governar amb un govern sòlid i progressista del PSC i, en tot cas, si cal, negociarem, acord per acord. Ens presentem amb un projecte ambiciós de catalanisme europeista, de modernització de la ciutat i de lluita per la justícia social. A la llista d’ERC hi ha persones que havien estat militants i dirigents del PSC i entenc que no hauríem de tenir problemes per sumar-los a un projecte d’aquestes característiques.

Si el senyor Toni Postius no estigués al capdavant de JxCat, seria més fàcil. Jo soc una persona predisposada a allargar la mà, però si et mosseguen... Ell va presentar una querella contra mi pel tema de l’Empresa Municipal d’Urbanisme. Estic molt tranquil sobre això. Hem demanat el sobreseïment de la causa i la fiscalia s’hi ha afegit, però el que ha fet Postius és una maniobra de cara a les eleccions, una querella de caràcter polític. Pel que fa als comuns, serà difícil que ens posem d’acord tot i tenir alguns projectes similars. Em van portar a la fiscalia per una llicència urbanística suposadament mal donada, però el fiscal va dir que no tenien raó.

No hi ha hagut cap acord formal de governabilitat i, en tot cas, també hem pactat coses amb la resta de grups. Si hi ha d’haver pactes, ja es veurà després de les eleccions.

Volem convertir Lleida en un hub agroalimentari de productes amb valor afegit, superar l’estadi actual de la producció primària i impulsar amb noves empreses la innovació i la internacionalització del sector. També volem captar l’interès d’empreses a escala mundial perquè s’implantin a les zones industrials de la ciutat i enllestir el procés de trasllat i ampliació de la Fira de Lleida. Pel que fa al transport ferroviari, continuarem insistint davant la Generalitat i el govern central [espanyol] en la necessitat de posar en marxa la xarxa de rodalies i de tenir una llançadora d’alta velocitat fins a Barcelona. D’altra banda, en matèria de seguretat, reclamem la presència de més mossos, aplicarem a la Guàrdia Urbana un model de més proximitat i recuperarem la figura del sereno. Finalment, en cultura, continuarem impulsant la declaració de la Seu Vella com a patrimoni mundial.

Ambiciono i vull que sigui la segona capital de Catalunya. La nostra capitalitat ens ve donada per una raó d’equilibri de país. Nosaltres som el rerepaís, però alhora som capital d’un territori que és molt més ampli que els límits administratius. Som capital per al Baix Cinca, per a la Llitera, per a l’Alta Ribagorça i per a la Ribagorça aragonesa. Som capital d’un territori tan gran que necessita tenir aquesta capitalitat. Catalunya serà més plena si Lleida és més gran i més equilibrada. Ni Barcelona, ni Tarragona ni Lleida han de renunciar a res, però entre tots hem de sumar per tal que sigui així, perquè, si no, hi haurà una fractura importantíssima. No pot ser que la concentració d’inversions sigui només en una part del territori. Aquí no podem acabar sent una reserva d’indis.