Debat aspre a Maçanet amb el canvi generacional en l’horitzó

A la Commedia dell’Arte italiana hi ha el personatge de Brighella, un nom que té l’origen en la paraula brigare, (enganyar) o bringa (intriga), un paper que en el debat celebrat ahir a la sala la Societat de Maçanet de la Selva va interpretar Roberto Ferro, el candidat de Ciutadans, que després de fer afirmacions sense fonament o intentar provocar els candidats amb qüestionaments poc raonats, es va veure arraconat pels altres set participants: Natàlia Figueres (Som Maçanet-Junts per Catalunya), Xavier Xarbau (ERC), Josep Maria Ciurana (Acord per Maçanet), Francesc Xavier Gómez (PSC), Antoni Guinó (Demòcrates independents), Raquel Reyner (Fem Maçanet -FIC) i David Lop (Tots Som Poble), que des d’òrbites divergents van intentar donar solucions als temes presentats a la taula.

No es pot dir que el debat fos delicat; és més, el fet que els dos alcaldes d’aquest mandat –Antoni Guinó (CiU) i Josep Maria Ciurana (AM)– que es van partir l’alcaldia, hagin repetit i competeixin amb les que havien estat les seves respectives números dos, Natàlia Figueras (Som Maçanet) i Raquel Reyner (Fem Maçanet), i que el portaveu de Tots Som Poble, David Lop, hagués tingut responsabilitats de govern, va donar la imatge d’una guerra de família en la qual hi havia dos outsiders, un que havia exercit com a cap de l’oposició i ara es presentava per agafar les regnes del poder, amb una oferta engrescadora i sobretot ordenada, Xavier Xarbau, i el candidat del PSC, sindicalista que debutava en la lluita municipal, Francesc Xavier Gómez, que es va escarrassar a intentar debatre i afrontar els problemes i trobar-hi solucions.

El tema de les urbanitzacions, els serveis i els equipaments municipals fa anys que cou i potser per això, quan Lop va agafar el primer torn de paraula, va retreure que en quatre anys s’havien fet molt poques coses, que la nit de Nadal Montbarbat l’havia passat sense llum i que hi havia un dèficit d’aigua, transport i infraestructures en general. La resposta de Reyner era que es fes un estudi de la situació, la transformació dels vigilants en policia, mentre que Guinó va utilitzar les argúcies de gat vell per reivindicar la seva acció de govern i assegurar que el geriàtric era prioritari, una afirmació que va contrastar amb la de Ferro, que va assegurar que les “urbanitzacions són una castanya”, o amb la de Xavier Gómez, que va apostar per acostar l’Ajuntament als ciutadans. Josep Maria Ciurana, que parlava com a alcalde en funcions, va assegurar que faltava poc perquè el poble tornés a tenir policia local; Xavier Xarbau es va fer fort en una vella proposta que defensa des de fa quatre anys: “A l’Ajuntament el que cal és posar-hi ordre i que pugui funcionar d’acord amb les necessitats del poble”, mentre que Natàlia Figueras, que després de proclamar que en el nou cartipàs municipal caldria incloure un regidor d’urbanitzacions, va deixar anar que no es pot “fer política si aquesta no va enfocada a les persones”.

Poca sang i un cert florentinisme en els torns de replica que van deixar pas al segon bloc, on es preguntava sobre els temes socials i essencialment es va centrar en l’ús o no de can Falló, un tema en què els candidats tant es van centrar en la igualtat de drets entre homes i dones (Figueras), a impulsar un pla comunitari i una gestió eficient del territori per poder garantir serveis bàsics a tots els veïns i veïnes (Xarbau), a continuar treballant perquè Maçanet no perdés l’empenta que tenia fins al moment (Ciurana) o a la defensa d’un programa “curt però possibilista i d’acord amb les necessitats del poble”, defensat per Guinó. Gómez va assegurar que treballaria per millorar l’atenció a les persones grans, mentre que Raquel Reyner proposava un estudi de viabilitat per saber les necessitats especifiques de la població. Ferro va intentar provocar el personal amb exabrupte que no cal ser pregonat, a l’hora que David Lop apostava per la millora del transport públic i per oferir oportunitats als joves.

En l’economia i l’urbanisme, Lop va remarcar que, sent com era un poble amb un dels polígons industrials més importants de la Selva Interior, Maçanet tenia una de les taxes d’atur més elevades de la zona, la qual cosa va ser replicada per Guinó, que va assegurar que calia agilitar els tràmits a les empreses. La majoria dels candidats van coincidir en el fet que calia potenciar el comerç local. Va trencar el foc Gómez, però també s’hi van mostrar partidaris, Ciurana, Guinó, Figueres, Reyner, Xarbau i Lop, que també van coincidir en el fet que, perquè el poble pugui funcionar d’acord amb les noves necessitats, calia reforçar el personal del consistori, ja fos amb tècnics o assessors.

Quan es va plantejar la pregunta sobre el procés català, Antoni Guinó la va trobar fora de lloc, però va fer pinya amb Ciurana dient que s’ajustaria als dictàmens de la Generalitat. Gómez es manifestava fidel al purgatori del federalisme i Robert Ferro mostrava una indestructible creença en la Constitució i en les decisions judicials. Xarbau prometia que continuaria treballant per la República, mentre que Figueres i Reyner asseguraven que en tot moment es mantindrien al costat de la voluntat del poble català.

En fi, tothom ha respost al que s’esperava.