Detenen l’històric dirigent d’ETA Josu Ternera a Savoia
L’antic cap polític de l’organització ingressa a la presó després d’haver estat arrestat en una operació de la Guàrdia Civil i el servei d’intel·ligència francès
En parador desconegut des del 2002, va ser condemnat el 2017 a 8 anys a França
Després de disset anys en parador desconegut, qui va ser el cap de l’aparell polític d’ETA i membre de les últimes delegacions per al diàleg, Josu Urrutikoetxea Bengoetxea, va ser detingut ahir als Alps savoians, en una operació conjunta de la direcció general de Seguretat Interior francesa i la Guàrdia Civil espanyola. Conegut com Josu Ternera, l’històric dirigent de l’organització armada basca que va posar fi a la seva existència just fa un any en un acte a Kanbo (País Basc del Nord) va ser arrestat a primera hora del matí a l’aparcament de l’hospital públic de Sallanches, a l’Alta Savoia, on havia anat per un problema de salut. La detenció, segons va informar l’agència Efe, es va produir en virtut d’una ordre de crida i cerca que tenia pendent per una condemna a vuit anys de presó dictada el juny del 2017 pel Tribunal Correccional de París, que el va jutjar en rebel·lia sota l’acusació de ser “responsable de l’aparell internacional de ETA” entre el 2011 i el 2013. L’Audiencia Nacional demanarà a les autoritats franceses l’entrega d’Urrutikoetxea per jutjar-lo per quatre causes que té pendents, van informar fonts judicials: l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa (1987), l’assassinat del directiu de Michelin Luis María Hergueta Guinea (1980), la causa per crims de lesa humanitat i el sumari de les herriko tavernes.
Un cop detingut, Urrutikoetxea va demanar ser examinat per un metge. Els gendarmes el van traslladar a l’hospital de Sallanches, a prop de Ginebra; a primera hora de la tarda va tornar a ser conduït a la gendarmeria i a mitja tarda, traslladat a la ciutat de Bonneville, on va declarar davant el jutge, que va dictar el seu ingrés a la presó. Urrutikoetxea té deu dies, segons va dir el procurador Patrice Guigone, per oposar-se a la pena de vuit anys de presó que li van imposar a França el 2017, ja que aleshores va ser jutjat en rebel·lia.
El maig del 2011 la gendarmeria francesa ja va intentar detenir-lo als Alps francesos, però es va aconseguir escapar del setge policial. Aquella operació va ser especialment significativa, ja que es va produir enmig de les negociacions de la Declaració d’Aite (Sant Sebastià), que va tenir lloc el 17 d’octubre del mateix any i que va desembocar en l’anunci d’ETA del cessament de la seva activitat armada, dos dies més tard.
Nascut a Ugao (Biscaia) el desembre del 1950, gran part dels seus 68 anys els ha passat a l’exili i en la clandestinitat. Va entrar a militar a ETA molt jove, a final de la dècada dels seixanta, i el 1971 ja va haver de fugir al País Basc del Nord. Els primers passos dins l’organització armada els va fer amb José Miguel Beñaran, Argala. Durant els anys setanta va ser acusat de participar en diferents accions armades, com ara el robatori el 1973 a Hernani (Guipúscoa) de material explosiu que es va fer servir contra Carrero Blanco.
El 1989 va ser detingut a França, just quan s’anaven a obrir les converses d’Alger entre ETA i el govern de González. Precisament, en la segona tanda de les converses, que van fracassar, l’organització el va proposar com a membre de la seva delegació. Després d’haver estat condemnat a deu anys de presó a França, la justícia francesa el va entregar a l’Estat espanyol el 1996.
L’Audiencia Nacional espanyola el va mantenir pres fins que el Suprem en va ordenar la posada en llibertat. El 1998 va ser elegit diputat al Parlament de Vitòria per EH, però, davant d’una nova imputació, va decidir tornar a la clandestinitat.
La seva última aparició pública va ser el 30 d’octubre de 2002 a Ginebra, on va participar amb Arnaldo Otegi en una reunió amb corresponsals de premsa. Urrutikoetxea també va ser un dels encarregats de llegir el comunicat final d’ETA el 3 de maig del 2018, en un vídeo amb la seva veu per certificar el final de l’organització després de mig segle d’activitat armada.
Eguiguren el qualifica d’“heroi de la retirada”
Sorprès. Així es va mostrar l’exsecretari general del PSE Jesús Eguiguren, peça clau en el procés de diàleg de 2006 amb l’organització armada bada com representant del govern espanyol, en conèixer la notícia de l’arrest de Josu Urrutikoetxea, al qual va definir, en declaracions a Radio Euskadi, com a “heroi de la retirada” d’ETA. “M’havia habituat a la idea que, o bé els serveis de seguretat sabien on era i el deixaven en pau, o bé havia trobat un refugi segur”, va declarar l’exdirigent socialista basc, que va conèixer Urrutikoetxea tant en la seva etapa com a diputat al Parlament de Vitòria com quan va integrar la delegació negociadora d’ETA a Suïssa i Noruega.