L’educació, un repte unànime a Salt

La importància que té la dinamització del sector sud per al futur de Salt, la necessitat d’obtenir més recursos en l’àmbit de l’educació i la preocupació per l’augment de l’ocupació de pisos. Són tres de les qüestions que van centrar el debat electoral que es va celebrar ahir al vespre a Les Bernardes, en què van participar sis alcaldables de les formacions amb representació a l’Ajuntament de Salt. El primer bloc va girar entorn de l’educació. L’alcalde i candidat d’ERC, Jordi Viñas, va subratllar que es va aprovar una dotació pressupostària per poder desenvolupar les 111 accions que recull el pla educatiu de ciutat. També va destacar que “s’ha aconseguit desencallar la construcció de la nova escola El Gegant del Rec i l’institut Salvador Sunyer”. Un dels més crítics envers la tasca feta pel govern d’ERC i IpS-CUP va ser l’alcaldable del PSC, Joan Martín, que va considerar que “no han tingut l’educació com una prioritat”. Va assenyalar que “no hi ha ni la primera pedra d’El Gegant del Rec ni el terreny per a la nova escola Les Arrels”. També va destacar que cal rebaixar les ràtios als centres, que s’ofereixin més programes de formació i inserció i que el menjador escolar sigui un espai educatiu.

La candidata d’IpS-CUP, Cris Sibina, va remarcar la bona feina que fa la comunitat educativa a Salt, que “ha d’aspirar a ser un referent”: “S’han de trencar parets entre l’horari lectiu i el no lectiu, i entendre la necessitat d’un quart institut i, fins i tot, d’un cinquè.” El número 1 de Canviem Salt, Wilder Palacio, també va fer referència al fet que s’ha de treballar per aconseguir un quart institut i pressionar la Generalitat per eliminar els barracons.

La candidata de Ciutadans, Inma Castro, va ser l’única que va posar en relleu que cal lluitar contra l’absentisme escolar i que els alumnes tinguin un nivell 2 d’anglès abans d’acabar el batxillerat. Per la seva banda, Margarita de Arquer, l’alcaldable de Junts per Salt, va proposar una nova escola bressol al sector sud i més coordinació entre l’administració local i el govern català per erradicar la segregació escolar.

El segon bloc va estar dedicat als serveis socials i l’habitatge. Martín va lamentar que al començament del mandat hi hagués una setantena de pisos ocupats i que “ara n’hi hagi uns 500”. Palacio va coincidir que “la situació de l’habitatge a Salt ha empitjorat i continua sent una emergència”. En vista de les crítiques, Viñas va anunciar que augmentaran les ajudes a les comunitats i va evidenciar que les administracions locals soles no se’n sortiran per erradicar el tema de les ocupacions, sinó que cal la implicació dels departaments de Justícia, Interior i Habitatge.

Sibina va reivindicar que “s’ha fet una feina increïble aquests quatre anys”, ja que s’han evitat desnonaments. També va demanar no criminalitzar les ocupacions i va puntualitzar que s’ha garantit el dret a l’habitatge a 500 famílies en situació vulnerable. De Arquer, no obstant això, va recriminar que l’equip de govern ha seguit una dinàmica d’improvisació i va lamentar que els ha costat molt aconseguir dades reals sobre el nombre d’habitatges ocupats.

En el tercer bloc es va debatre sobre urbanisme i equipaments. Viñas va fer menció a la importància del desenvolupament urbanístic del sector sud, on es voldria que hi hagués noves indústries i un clúster sociosanitari que fes de “Salt una referència al país en investigació mèdica i assistencial”. Martín va rebatre que el planejament urbanístic que ha de possibilitar el desenvolupament d’aquesta zona encara no està fet. Aquí, Sibina va aportar el contrapunt, recordant que “la urbanització del sector sud potser no significarà més ingressos sinó més despeses, com ara de manteniment”. I se’ls va preguntar quin equipament prioritzarien al municipi: Sibina, l’Ateneu Popular; Viñas, l’Escola d’Adults; Palacio, una xarxa de centres cívics; De Arquer, l’Escola d’Adults i la d’arts i oficis; Castro, una altra residència per a la gent gran, i Martín, un gran centre de formació d’adults.

El procés va ocupar els últims minuts. De Arquer es va limitar a dir que faran costat a les institucions catalanes. Viñas va tenir un record pels presos i exiliats, i està convençut que “la República naixerà de la força dels ajuntaments i els veïns”. Martín va causar rebombori dient que “l’alcalde porta un llaç groc a la jaqueta més gran que el pin de Salt”. Sibina aspira a “un país nou per arreglar-ho tot”: un anhel “impossible al costat de l’Estat”. Castro vol “evitar que el pressupost municipal s’usi per finançar l’AMI”. I Palacio va defensar la desobediència civil no violenta per lluitar contra les injustícies socials.