“Ningú no posaria diners a Lloret si no hi veiés futur”

Jo n’estic segur, que sí, que soc millor candidat perquè hi ha una corba d’aprenentatge. Ja coneixia el sector públic, tot i que venia del sector privat. Tenia un coneixement de l’administració, però òbviament com que he viscut tota la vida a Lloret sabia els temes problemàtics. Ara el coneixement dels pros i dels contres lloretencs és absolut. Ara mateix sé que estic en una candidatura que té la barreja exacta d’haver governat quatre anys una sèrie de gent, però també el foc nou de les persones que s’hi incorporen, que els brillen els ulls, que no tenen apriorismes, que desconeixen que els serveis econòmics diran això o els jurídics allò altre i què és la LRSAL. [...] Hem estat capaços d’aguantar unes turbulències que ens han vingut a sobre per temes extramunicipals, turbulències en l’àmbit nacional en un govern plural. De fet, hem estat l’únic gran ajuntament de les comarques gironines en què hi havia un pacte que ha estat capaç de suportar aquesta situació. No ha estat així a Girona, a Blanes, a Figueres, a Olot [...].

Olot.

Ho hem aguantat primer amb la generositat de tots plegats. I després prioritzant moltíssim la gestió municipal. I quan prioritzes únicament Lloret de Mar i cadascú en l’eix nacional s’ho mira des del seu córner amb els seus sentiments, la seva ideologia i la seva manera de veure-ho... En aquesta taula de treball, hem prioritzat la governabilitat de Lloret, la tranquil·litat institucional i la consecució dels projectes. El grau d’entesa ha estat a partir d’un 80% entre els equips que componien aquest govern. Ho tenim a favor i n’hem de fer bandera [...]. Hem prioritzat la renovació turística, la gent que viu tot l’any a Lloret de Mar, abans d’entrar en debats dels quals tampoc som responsables. Ens podem sentir d’acord o no amb els pronunciaments que facin els nostres partits en l’àmbit nacional, però al cap i a la fi el ple de l’Ajuntament de Lloret o el despatx d’alcaldia o la junta de govern local no arreglaran els problemes del Parlament ni del Congrés ni del Senat, ni derogarà el 155, ni farà que tinguem més competències.

Em sembla que, si fos oposició, intentaria fer una crítica una mica més profunda. Ells es queden en la part superficial i amaguen la realitat, que a més ja la saben. Quan jo vaig entrar a fer d’alcalde la piscina tenia 1.350 socis i hi havia una gestió externalitzada. Era una bona decisió en el seu moment, i després, amb una gestió municipal [directa], perquè el concessionari va haver de plegar, estem tocant els 3.000 socis. Ara volem complementar unes instal·lacions esportives que són molt bones, que queden en una zona geogràfica que és molt cèntrica, dins de Can Sabata, molt a prop del barri del Rieral, i relativament a prop del centre de Lloret i rodejada de moltes places hoteleres i que, per tant, és un avantatge competitiu per a la gent que hi viu tot l’any, però també per als turistes esportius, en què som líders absoluts. Per tant, complementar amb instal·lacions de raqueta una ciutat esportiva en què no en teníem cap... A més, construeixes 225 places de pàrquing gratuït i ho gestionarem perquè els lloretencs en puguin fer un ús més gran. Per tant, la crítica em sembla pobra... És un projecte més.

Si fes una llista, no acabaríem.

Podríem dir que estem remodelant la plaça Pere Torrent, hem seguit reformant moltíssims places i carrers d’aquesta ciutat, contínuament... Jo ho entenc: els partits de l’oposició busquen un titular. Però jo sempre dic que hauria preferit inaugurar un teatre, una gran piscina o un gran equipament, però això ja estava fet. A nosaltres ens tocava més gestionar els equipaments i tenir cura de la ciutat d’una manera més genèrica i no a cop de titular. El que sí que hem fet és gestionar molt millor el teatre, la casa de cultura, posar en marxa la comissaria de policia, que havia endegat l’anterior equip de govern. Per tant, hem fet un mandat molt més de gestió i de posar uns fonaments d’aquesta reconversió turística, que ja ningú no pot discutir, ni tan sols l’oposició, perquè és evident. Aquest hivern hi ha hagut 25 obres majors, 25 hotels que s’estan transformant.

Sí, en un cas, un de sol, gairebé 30 [26, van anunciar fonts de la cadena]. Però en el darrer any i mig estem parlant de cent milions d’euros d’inversió privada hotelera, i cap empresari ni de Lloret ni de Timbuctú [ciutat de Mali] arriscaria els seus diners si no veiés que això no té futur. [...] La segmentació és bona. El turisme esportiu creix, any rere any. Hem tingut les millors xifres dels últims deu anys. Cada vegada tenim més delegats al Convention Bureau i, per tant, el turisme de congressos creix (MICE).

Evidentment, tinc la legítima aspiració de tornar a guanyar. Quan un s’ha presentat una vegada, amb tota la humilitat del món, i ha fet un bon equip i ha guanyat, ha fet una bona feina, perfectible però bona... [...] No crec que cap equip tingui 11 regidors i tampoc crec que ningú s’hi acosti. Negociar i arribar a acords, seure a la taula és molt bo; ara bé, discutir sobre tot i fins a l’infinit i no arribar a res, això no és bo per a una ciutat […].