L’habitatge, en campanya

Que l’habitatge és un problema a Barcelona ho van reconèixer ahir tots els alcaldables en el debat electoral que van organitzar el digital Crític i entitats com ara la PAH i el Sindicat de Llogaters. I que no hi ha una única fórmula per resoldre el preu desmesurat del lloguer i els desnonaments és una evidència que queda palesa especialment en campanya electoral, amb unes propostes, però, que no estan radicalment allunyades, tal com es va desprendre de les idees que van expressar Ada Colau –BComú–, Jaume Collboni –PSC–, Ernest Maragall –ERC–, Albert Civit –de JxCat, va substituir Elsa Artadi en bona part del debat– i Anna Saliente –CUP–. I és que van posar l’accent en la necessitat de donar resposta a les famílies en risc de desnonament, de buscar fórmules per evitar-los, d’aconseguir més habitatge públic, de posar fre al preu dels lloguers...

I a partir d’aquí, els matisos. Civit, Maragall i Collboni van recordar la necessitat de coordinació entre les diferents administracions. Collboni va demanar “recuperar el consens”, mentre que Civit va insistir que “cap administració pot resoldre sola el problema”. Colau, des de la posició que li dona l’alcaldia, va tractar de fer balanç del mandat i tant va fer bandera dels “1.000 desnonaments que hem aturat” i dels “4.600 pisos públics que estaran construïts el mandat vinent” com va atacar la Generalitat. Va acusar el govern, entre altres coses, de “deure 1.000 pisos” a la mesa d’emergència constituïda per Ajuntament i Generalitat per respondre a 450 famílies que estan en risc de perdre l’habitatge. La crítica va anar tant cap a l’actual executiu com a Ernest Maragall, a qui va acusar de no haver fet res ni des del PSC ni des de la Generalitat. Civit no va voler entrar en el cos a cos. “No ens tirem els plats pel cap. Treballem junts”, va demanar, i va apostar per la compra d’habitatge de segona mà.

Collboni, al seu torn, va qualificar de feble el pla d’habitatge de Colau i va apostar pel paper avalador que pot tenir l’Ajuntament per evitar desnonaments, per crear un fons de 15 milions d’euros per a “subvencions reemborsables per impagament d’hipoteques” i per reactivar el ritme de construcció d’habitatge protegit. Tant ell com Maragall van apostar per recuperar pisos buits, i Civit va insistir en la necessitat d’activar sòl pendent d’urbanitzar per construir uns pisos amb lloguers un 25% inferiors al preu de mercat. Saliente va advocar, al seu torn, per expropiar els pisos buits dels grans tenidors i per regularitzar les ocupacions. També va qüestionar si cal construir mentre hi hagi pisos buits, i en cas que es faci, que es creï una constructora municipal.“Els particulars no volen renunciar al lucre”, va recordar. Tots van expressar la necessitat de limitar el preu del lloguer, però Saliente i Colau van retreure que el govern ho plantegi ara en la campanya electoral, i la candidata de Barcelona en Comú va dubtar que jurídicament sigui factible.

Es va debatre també l’impacte del turisme, i Saliente va apostar per una reducció del 50% del nombre de turistes per al 2030, mentre que la resta de candidats van optar pel creixement zero. Colau va reivindicar la regulació que s’ha fet a través del Peuat, mentre que Artadi va reclamar que els beneficis del turisme es reparteixin a tota la ciutat, com també ho va demanar Collboni.