El barri vell d’Olot, al focus de tots els candidats
La majoria dels temes del debat dels quatre homes i l’única dona que aspiren a l’alcaldia se centren en aquest espai de la ciutat
L’espai Cràter, la variant i els pactes de govern el completen
El barri vell va ser gran protagonista del debat que El Punt Avui va organitzar amb Ràdio Olot, Televisió d’Olot, NacióGarrotxa i La Comarca, amb els candidats a l’alcaldia d’Olot –quatre homes i una dona– dels grups amb representació actual en el ple. I és que els candidats, quasi en la majoria de temes que se’ls plantejaven, hi anaven a parar.
Al principi, es va analitzar la precarietat social arran de la xifra del 5% de pobresa que es registrava a la ciutat feta pública per Càritas Garrotxa. Tots els candidats van estar d’acord amb explorar la tarifació social, de la qual el d’Olot en Comú, Xevi Garcia, va reclamar-ne la paternitat. El seu homòleg de la CUP, Lluís Riera, va alertar que hi havia un 5% més de persones al llindar de la pobresa. Segons ell, l’equip de govern actual no havia acceptat en cap moment la tarifació social progressiva, que va qualificar de “cavall de batalla per regular els drets de les persones”. L’alcaldable de Junts per Catalunya, Pep Berga, va respondre que l’equip de govern actual no s’havia negat mai aplicar-la i que només havia reclamat consens. “Actualment, tenim un sistema de bonificació molt ampli, amb quasi 600.000 euros de bonificacions, que fa aquesta funció”, va indicar. El cap de llista del PSC, Josep Guix, va remarcar que, en cap moment, el seu partit s’havia tancat en banda a la tarifació social. I l’alcaldable d’ERC, Anna Barnadas, va sentenciar que fer política és prioritzar, i més en l’àmbit del suport a les persones en risc d’exclusió. Barnadas va defensar la creació d’una regidoria d’igualtat per vetllar pels drets tots els ciutadans. Tots els candidats van coincidir en la necessitat que l’ocupació es diversifiqués i fos de qualitat, i sobretot amb uns sous que permetessin als treballadors viure amb dignitat. Tots van insistir en el concepte de la responsabilitat social de les empreses.
Habitatge
I es va tornar a centrar el debat en el barri vell, quan va sortir el tema de l’habitatge. Josep Guix es va manifestar partidari de comprar edificis en mal estat a través de l’empresa municipal Guosa, d’enderrocar-los i de construir pisos socials. Josep Berga va recordar que l’habitatge és un dels temes centrals dels plans integrals d’accions de millora (PIAM) de Sant Miquel i del nucli antic. “I ara cal invertir en obra pública per transformar aquests barris”, va dir. Xevi Garcia va insistir que l’habitatge és el principal problema que afronta l’Ajuntament i va demanar més recursos i personal per al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i un parc d’habitatge social municipal per a les principals necessitats. Lluís Riera va explicar que els PIAM tenen idees, però que no estan dotats de recursos. “Cal una oficina d’habitatge capaç d’incidir en la iniciativa privada”, va indicar.
Anna Barnadas va afirmar que cal mobilitzar el parc d’habitatges del nucli antic i va coincidir que els PIAM no tenen prou dotació pressupostària. “Només podem fer petites rentades de cara”, va etzibar. Berga, però, va rebatre-ho constatant que s’han invertit 200.000 euros en cadascun d’aquests plans cada any i que s’han posat un centenar llarg de pisos socials al mercat. “Any rere any, és com es transforma un barri”, va declarar.
El Cràter i Can Sacrest
Els altres grans temes del debat van ser l’espai Cràter, el futur museu dels volcans, la rehabilitació de la fàbrica de Can Sacrest i la variant. De fet, van ser els únics temes on hi va haver una dialèctica més contundent entre candidats. Quant al primer, van quedar clares dues posicions contraposades: la de Junts per Catalunya, que a través de Berga va defensar que hi han estat treballant durant els últims set anys per aconseguir una subvenció de 3,7 milions d’euros dels 4,5 que costa i que va afirmar que entenen aquest espai com un important centre d’atracció de visitants al centre de la ciutat. Un projecte que té el suport del PSC, segons va remarcar Guix, i també de Garcia, que va dir que feia un exercici de fe respecte a l’impacte postiu que tindria, juntament amb una nova biblioteca a Can Sacrest per als comerços i l’activitat econòmica en general.
Per contra, Barnadas va defensar que el paisatge volcànic olotí és un museu en si i que calia comprar el volcà La Garrinada per tal de completar un itinerari pels quatre volcans que envolten la ciutat. Barnadas va ser molt contundent afirmant que els 800.000 euros que l’Ajuntament hauria de posar a l’espai Cràter, ells els invertirien en la rehabilitació del nucli antic. “Primer són les persones, per a nosaltres, i per rehabilitar el nucli antic cal dur-hi gent a viure-hi i a treballar-hi”, va reblar. Berga, no obstant això, li va recordar que la subvenció del Cràter és finalista, és a dir, que, si no s’inverteix al nou museu dels volcans, es perdrà i que arreglar l’actual museu del Parc Nou, com proposa ERC, costa més de 800.000 euros. Riera, arrenglerat a la banda que s’oposa a aquest projecte, va alertar sobre els problemes de massificació i de trànsit que es poden produir a la zona, i va sentenciar: “Jo no vull un museu, prefereixo un volcà.”
Quant a Can Sacrest, va quedar clar que tots els candidats aposten per reconvertir l’antiga fàbrica en un equipament que albergui una nova biblioteca –el PSC no tancaria l’actual–, però també altres dependències dedicades a les arts i al coneixement, amb espais per a serveis educatius ara dispersos en altres edificis municipals o de lloguer.
Tots van tenir clar i van remarcar la importància i la prioritat d’aquest projecte, que van qualificar de clau per a la recuperació del sector del Carme, l’últim reducte del nucli antic per rehabilitar. I, finalment, el debat es va centrar en la variant nord, entesa com una necessitat sobretot per reordenar el trànsit intern –una picada d’ull a la plataforma del Vial Sant Jordi–, i, si cal, desmarcant-se de la unitat d’acció amb la Vall d’en Bas i les Preses per la variant d’aquests últims municipis que ha d’acabar l’eix de Bracons. Moltes propostes, doncs, per a l’Olot dels propers decennis, com tots van coincidir a destacar.