El turisme, per enèsim cop
El model turístic de Lloret, juntament amb qüestions que hi van associades, com l’oci nocturn i la seguretat, han estat al centre del debat
Els partits coincideixen que cal obrir una residència per a gent gran
El model turístic a Lloret de Mar i alguns dels aspectes estretament lligats a aquest sector productiu, com l’oci nocturn i la seguretat, han estat els temes que han generat més debat entre els alcaldables de la principal destinació de la Cosa Brava, amb prop de 30.000 places hoteleres. Lloret és el quart municipi de les comarques gironines en nombre d’habitants (37.350 habitants el 2018, segons dades de l’Idescat) i per diumenge hi ha en joc 21 regidories del consistori. Els dotze aspirants a ocupar l’alcaldia de Lloret –el municipi de la demarcació on s’han presentat més llistes– han inclòs en els seus programes propostes per desestacionalitzar el turisme amb la potenciació d’activitats alternatives vinculades a la família, la cultura, la natura i l’esport. El candidat de Junts per Lloret, Jaume Dulsat, aposta per la implementació d’un centre recreatiu familiar (un parc temàtic), una idea que comparteix el cap de llista d’ERC, Jordi Orobitg, actual soci de govern juntament amb el PSC. L’alcaldable socialista, Francisco Pastor, és partidari de promoure el turisme esportiu i cultural, en la mateixa línia que el candidat de Lloret en Comú, Miguel Gracia. El cap de llista de Cs, Jordi Hernández, considera que per atraure turisme de qualitat cal fer front a dues problemàtiques que, al seu entendre, són ben vives en aquest terme municipal: la inseguretat ciutadana, amb robatoris en domicilis i comerços i tràfic de drogues, i la prostitució. El programa que porta Miguel Moreno (PP) també fa referència al “desallotjament d’ocupes i delinqüents” per a la millora de la qualitat de vida dels lloretencs. Unes visions (les de Cs i PP) que no comparteixen la resta de candidats, que en el que sí estan d’acord, majoritàriament, és amb la necessitat d’obrir un complex residencial per a la gent gran al barri del Rieral (al parc de Can Buc), on hi ha una reserva de terreny per construir un espai sociosanitari.
Pensant en la gent jove i la seva emancipació, la creació d’un parc d’habitatge de lloguer social és també una proposta que genera un important consens entre les diferents forces polítiques. Paulino Gracia, alcaldable de Som Alternativa, parla no únicament dels joves, sinó també de les famílies nombroses i monoparentals, i en general de casos en situació vulnerable, a l’hora d’adjudicar els pisos socials.
Pel que fa a infraestructures, si bé tots els partits estan d’acord en la millora de la carretera C-63, que uneix Lloret amb Vidreres, l’allargament de la C-32 fins al municipi provoca importants discrepàncies. En aquesta qüestió, hi ha dos blocs clarament diferenciats: els candidats dels grups que formen part de l’equip de govern (CiU, ERC i PSC), entre d’altres, favorables a aquesta obra, i Lloret en Comú, la CUP i Som Alernativa, que la rebutgen frontalment. La construcció del nou institut escola, amb la conseqüent eliminació de les aules prefabricades, i la reforma del mercat municipal són altres qüestions que també s’han posat sobre la taula aquests dies de campanya i respecte de les quals hi ha força coincidències a l’hora d’abordar-les.
Tot i la diversitat d’opinions que provoca el procés, Lloret ha estat un dels sis grans municipis gironins on s’ha mantingut intacte el pacte de govern després de l’1-O, tal com ho va recordar Dulsat en el debat organitzat per El Punt Avui el 13 de maig.