Campanya sense nassos vermells

No hi ha hagut cap cartell electoral a Olot on el candidat o candidata de torn a l’alcaldia hagi aparegut amb un nas de pallasso pintat. I això es pot valorar positivament però també negativament, les olotines i els olotins han estat cívics o han mostrat poc interès en la campanya, respectivament i segons com es vulgui mirar. Pecaria de superficial i ingenu, no obstant, qui analitzés així els quinze dies de cursa electoral a la capital de la Garrotxa.

Potser, tot plegat és el resultat d’una manera de fer política molt garrotxina, com assenyalava el candidat de Junts per Catalunya, Pep Berga, a l’última roda de premsa, és a dir, de normal i tranquil·la confrontació de punts de vista. Probablement, però, és el reflex d’una campanya en què la majoria de partits han jugat a no fer-s’hi mal i a no fer-se mal, conscients que s’ha entrat en una època en què les grans majories ja són història i, en tot cas, en una altra manera de fer política, molt més participativa, de debat, de consensos, etc. Per això, el cap de campanya d’Anna Barnadas (ERC) afirmava, també a la roda que va tancar les seves compareixences, que ha estat una campanya diferent. “És una lliga de 100 punts i cal jugar-la fins a l’últim minut”, sentenciava.

En espera que el resultat de les urnes doni o tregui la raó a aquesta i a totes les radiografies que s’han fet, l’única cosa que és realment clara és que és la primera vegada en què s’ha fet més evident el canvi generacional. Tranquil·la, polèmica o no, ha estat una campanya que s’ha jugat en bona part a les xarxes socials. A part de l’allau de piulades a Twitter que cada partit ha fet pocs segons després que la respectiva candidata o el respectiu candidat llancessin les idees clau, les xarxes han anat plenes de comentaris i rèpliques.

Conscients d’aquesta realitat, totes les candidatures hi han fet circular vídeos de curta durada i de més o menys gràcia, tot i que això va a gust dels consumidors. Junts per Catalunya han optat per un audiovisual amb primers plans d’un Pep Berga que confessa, per emfatitzar que la seva única ambició política és a Olot, que li agrada trobar-se cada dia amb els veïns i que ell i el seu equip estan preparats per governar. Olot en Comú-Podem, en canvi, ha editat un vídeo on diversos membres de la llista exemplifiquen les principals idees de la formació, des del cap de llista, Xevi Garcia, que explica que ell i la seva companya van decidir instal·lar plaques solars, fins a Núria Pascal, que diu que han optat per rentar els bolquers dels seus fills i no pas per utilitzar els d’un sol ús, passant pel pediatre Stephan Scheneider, que afirma que li agradaria contribuir a millorar la sanitat pública. A la CUP, l’aposta ha estat per la presentació dels missatges força filmant els passos de diverses persones que tenen com a destí final l’entrada a l’Ajuntament. I, per citar només un altre exemple, ERC ha penjat un vídeo amb membres de la llista definint amb un sol adjectiu qui són com a partit.

Tots els candidats, doncs, saben que estan davant d’una nova etapa, emfatitzada perquè no s’ha tornat a presentar l’alcalde actual. Junts per Catalunya l’afronta amb el seu substitut, Pep Berga, que ha apostat per una llista renovada farcida de persones de menys de 30 anys i ha insistit que tenen una visió diferent de la societat i de la ciutat necessària per afrontar els propers anys. ERC també ha apostat per gent jove i ha llançat el missatge que volen dur un aire nou a l’Ajuntament, una altra manera de governar i, fins tot, han remarcat que volen dibuixar la ciutat del 2030 i fins i tot del 2050. A la CUP han dit que n’han après acceleradament amb els seus quatre primers anys al ple i que esperen ser claus per un govern d’esquerres i, en tot cas, per una manera diferent d’entendre el govern de la ciutat. Els socialistes han optat per un model de campanya més tradicional. I ha estat testimonial la campanya de Vox, Ciutadans i el partit comunista.