“El riu Ter és la riquesa més gran”

Hem de reconèixer que amb una única llista, més un fantasma d’aquells que estan autoritzats a presentar-se arreu i que el PSOE i el PP aprofiten per obtenir quatre vots i algun euro, entrar a la Diputació o al Consell Comarcal, hem fet un molt bon resultat. Els cinc que ens hem presentat hem sortit tots. Vot personalitzat, perquè són llistes obertes, però la veritat és que estem satisfets.

Sí, per descomptat. A més, aquestes eleccions la llista tenia un equilibri entre experiència i renovació, que ha permès fer entrar dues persones noves i joves. I, com diu, permetrà continuar el nostre projecte però amb nova gent i energies.

Colomers és un poble molt petit, amb molt pocs recursos econòmics. A banda de reforçar els serveis a les persones, com pot ser serveis socials, hi ha un projecte continuat, que és fomentar la diversificació econòmica del municipi, a partir d’aquest projecte que anomenem Parc del Ter. A partir d’aquí s’estan generant un grapat d’activitats relacionades amb el món turístic i del lleure. I pensem que al costat d’una pagesia, on hem de tenir en compte que es concreta en dos pagesos, i una botiga com és la fleca, diversificar l’economia amb les possibilitats que facilita el riu i el seu entorn, és la riquesa més gran que té Colomers.

Els resultats són bons, el que passa és que les expectatives que ens havíem fet alguns potser encara eren millors. Estem on estem fruit una mica de circumstàncies que no estaven a les nostres mans. L’actitud de l’Estat l’1 d’Octubre fomenta moltes coses, però el que no fomenta és un creixement quantitatiu. En canvi sí que, a partir d’aquest moment, el moviment nacional s’intensifica més, es cohesiona més, s’universalitza més, però quantitativament seguim estant a la vora del 50%.

Estem en una situació ambigua. De fortalesa en tenim, però no assolim aquest 50%, que tampoc és un nombre màgic, que no deixa de ser un país meitat i meitat. Jo soc força crític amb els processos partidistes que hi ha hagut tant al Congrés com especialment a Europa. Segurament hi ha una part de raó quan es diu que la unitat no suma. Però ben fetes les coses hi ha hagut unitats que han multiplicat. La fórmula màgica no la té ningú, però estem en un país on hi havia dos grans partits nacionalistes, ERC i les restes de CDC, però també confiàvem que hi havia una estructura unitària com podia ser l’ANC que ha caigut en la rivalitat electoral, especialment a Barcelona. Un país que s’independitza té grans moviments unitaris i alguna gran estructura unitària que lidera, empeny i obliga els partits. És en aquest punt on estem en mans d’una lluita excessivament partidista per assolir la independència i amb una ANC que no dona la talla del que hauria de ser i que s’ha embrancat en una història que no li tocava, com ara a Barcelona, on la divisió, penso, ha estat nefasta.