“Cal tornar al terreny de la política”

La sala em dona ara la paraula per segon i últim cop en aquest judici. I si alguna cosa he d’agrair al tri­bu­nal és pre­ci­sa­ment el fet d’haver-me donat veu després de tant de temps d’haver-ne estat pri­vat. Par­lar i escol­tar és la base de qual­se­vol entesa.

Si em per­me­ten una anècdota per­so­nal els expli­caré que al Liceu italià, on vaig estu­diar, els meus com­panys i jo –com tots els estu­di­ants ita­li­ans– vam apren­dre pràcti­ca­ment de memòria el pri­mer sonet del Can­zo­ni­ere de Petrarca. Els pri­mers ver­sos del qual diuen més o menys així: “A vostès, que escol­ten en rimes dis­per­ses les meves parau­les...”.

Aque­lla va ser la pri­mera vegada que un autor cone­gut i en llen­gua vul­gar es diri­geix direc­ta­ment als seus lec­tors i als que escol­ta­ran la lec­tura dels seus poe­mes. És una apel·lació directa que naix de la consciència que de poc ser­vi­ria par­lar o escriure si ningú escol­tara o llegís.

Amb aquest mateix espe­rit, amb aques­tes últi­mes parau­les, intento diri­gir-me a tots vostès i a tots aquells que vul­guin escol­tar-me.

Jo, fona­men­tal­ment, soc un pare de família i un pro­fes­sor. La meva dedi­cació a la política ha estat tar­dana i ha nas­cut, com la meva vocació docent, de la volun­tat de ser­vei, de la volun­tat de ser útil, de la volun­tat d’inten­tar cons­truir un món més just i més lliure... un món millor.

És difícil pre­ci­sar quan adqui­rim de manera ple­na­ment cons­ci­ent les nos­tres con­vic­ci­ons polítiques. En aquest cas, les meves con­vic­ci­ons democràtiques, cíviques, pacífiques i repu­bli­ca­nes. O fins i tot les meves con­vic­ci­ons cris­ti­a­nes. Però són con­vic­ci­ons que tinc i que man­tinc. I que com­par­teixo amb tots aquells que cre­uen que votar o que defen­sar la República des d’un par­la­ment no pot cons­ti­tuir un delicte. La volun­tat de diàleg, de nego­ci­ació i acord, des del res­pecte als drets humans i a les lli­ber­tats fona­men­tals mai hau­ria de ser un delicte.

Tots els meus lli­bres, arti­cles, dis­cur­sos o acci­ons demos­tren el meu com­promís irre­nun­ci­a­ble amb la bon­dat i amb el res­pecte a la dig­ni­tat humana. Tots aquells que em conei­xen, inclo­ent-hi, evi­dent­ment, les acu­sa­ci­ons pre­sents en aquest judici, segur que són per­fec­ta­ment cons­ci­ents d’això.

Qual­se­vol polític, com qual­se­vol per­sona, comet errors. Però sem­pre he evi­tat aque­lla mala política que nega el diàleg, la nego­ci­ació i l’acord. I que, entenc, que els ha tras­pas­sat a vostès la res­pon­sa­bi­li­tat de dic­tar sentència.

Crec, sin­ce­ra­ment, que el millor per a tot­hom, per a Cata­lu­nya, per a Espa­nya, per a Europa, per a tot­hom, seria retor­nar la qüestió al ter­reny de la política, de la bona política. D’on mai hau­ria d’haver sor­tit. Retor­nar l’afer al ter­reny del diàleg, la nego­ci­ació i l’acord.

Men­tres­tant, el meu tre­ball ha de ser el de con­tri­buir sem­pre, mit­jançant també el judici de les urnes, a pro­moure la democràcia, la con­vivència i el bé comú.

Mol­tes gràcies per la seva atenció.