“Aquests quatre mesos no han servit per a res”

Senyo­ries, quan vaig decla­rar per pri­mer cop davant d’aquest tri­bu­nal el mes de febrer era ja molt difícil sos­te­nir i enten­dre per quin motiu i amb qui­nes pro­ves jo estic acu­sada del delicte de rebel·lió men­tre que els meus com­panys i com­pa­nyes de mesa estan acu­sats del delicte de deso­bediència i seran jut­jats al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya. Avui, després de 447 dies de presó injusta i després de qua­tre mesos de judici en què hem vist totes les pro­ves i hem escol­tat els tes­ti­mo­nis, resulta total­ment incom­pren­si­ble.

Tal com han demos­trat les pro­ves docu­men­tals i tes­ti­fi­cals, la meva con­ducta ha estat exac­ta­ment la mateixa que la dels meus com­panys i com­pa­nyes de mesa. No exis­teix cap decla­ració, cap fet que dife­reixi del dels meus com­panys tant din­tre com fora de la mesa. El meu vot ha estat tan impor­tant o tan poc impor­tant com els seus, tan neces­sari o tan poc neces­sari com els seus. No exis­teix cap acte, cap piu­lada, tant que s’ha par­lat de piu­la­des, cap cor­reu, cap tru­cada telefònica, cap what­sapp que jus­ti­fi­qui que jo esti­gui sepa­rada de la resta de la mesa del Par­la­ment. El minis­teri fis­cal en dues oca­si­ons dife­rents, en la decla­ració del senyor Sànchez i durant la tes­ti­fi­cal del senyor Jané, va mani­fes­tar que l’acti­vi­tat i l’actu­ació de l’Assem­blea durant l’any 2015 no era objecte d’acu­sació i que ni tan sols li interes­sava. Entenc que per això no van acu­dir a tes­ti­fi­car les altres orga­nit­za­ci­ons que van sig­nar el full de ruta. Entenc, doncs, que estic sent jut­jada com a pre­si­denta del Par­la­ment de Cata­lu­nya, però totes les tra­mi­ta­ci­ons que vaig fer van ser con­jun­ta­ment amb els mem­bres de la mesa o van ser adop­ta­des pel ple. La meva con­ducta va ser exac­ta­ment la mateixa que la dels meus com­panys, com demos­tren les actes de la mesa i les trans­crip­ci­ons de les ses­si­ons plenàries del Par­la­ment. Per tot això, afirmo que estic sent jut­jada per la meva tra­jectòria política, per ser qui soc, no pels meus actes, no pels meus fets. Prova d’això són els des­es­pe­rats i els des­ca­rats intents d’alte­rar i can­viar la rea­li­tat per sos­te­nir l’acu­sació o les acu­sa­ci­ons con­tra mi, com per exem­ple ator­gar-me fun­ci­ons que com a pre­si­denta del Par­la­ment no tenia perquè el regla­ment no ho per­met. Les ini­ci­a­ti­ves par­la­mentàries són dels grups par­la­men­ta­ris, del govern, dels ciu­ta­dans però mai de la mesa. La mesa del Par­la­ment com­plim en tot moment el regla­ment del Par­la­ment, tal com han tes­ti­fi­cat totes les per­so­nes que han pas­sat per aquí, tots els tes­ti­mo­nis ho han dit. Vam defen­sar la lli­ber­tat d’expressió, el dret d’ini­ci­a­tiva, el dret de par­ti­ci­pació política de tots els dipu­tats i les dipu­ta­des. Aquesta és la rea­li­tat. Vull dir-los, senyo­ries, que durant aquest judici s’ha rea­lit­zat un extra­or­di­nari esforç, obser­vat per totes les per­so­nes que han seguit aquest judici, per visi­bi­lit­zar-me, perquè sortís el meu nom com més cops millor. A veure on podem col·locar-la, per dife­ren­ciar-me de la mesa, per incri­mi­nar-me amb fal­sos tes­ti­mo­nis i sense cap prova. Sem­bla, senyo­ries, que aquests qua­tre mesos de judici no hagin ser­vit per a res. Han pas­sat per aquí totes les pro­ves docu­men­tals, tots els tes­ti­mo­nis, totes les pro­ves tes­ti­fi­cals. No han ser­vit per a res. Les acu­sa­ci­ons tenien l’opor­tu­ni­tat de can­viar el seu escrit, que aquells fets que s’havia demos­trat durant el judici que no eren veri­tat, no es tor­nes­sin a posar, però és que els han man­tin­gut. Es manté en l’escrit d’acu­sació que jo vaig ser pre­si­denta de l’Assem­blea des de l’any 2011 fins al 2015, però és que jo ho vaig ser des de l’abril del 2012 fins al maig del 2015. Es manté en l’acu­sació que jo vaig fer una piu­lada sobre els Mos­sos d’Esqua­dra, sobre la qual, quan la fis­ca­lia m’ho va pre­gun­tar, vaig dir que era rotun­da­ment falsa i vaig dema­nar que es mostrés i em van dir que no, que no la tro­ba­ven. Per des­comp­tat que no la tro­ba­ven perquè no exis­teix, però aquesta piu­lada es manté. Es manté que vaig fer cri­des a ocu­par els col·legis, fals. No vaig fer cap crida. Tots recor­da­ran que el tinent coro­nel Baena va inten­tar situar-me en una reunió, però quan, a pre­gun­tes de la meva defensa, li va pre­gun­tar en quina reunió i com era, va dir que havia tin­gut un lap­sus. Quina casu­a­li­tat, amb l’única per­sona que havia tin­gut un lap­sus va ser amb mi. Però crec, senyo­ries, que la prova que demos­tra l’esforç extra­or­di­nari i aquesta fèrria volun­tat d’incri­mi­nar-me es refe­reix a un fet del qual també ha par­lat aquest matí la meva advo­cada, però jo tinc neces­si­tat de dir-ho. Es diu que no vaig poder assis­tir a la reunió del dia 28. Fals, ningú em va con­vo­car a aquesta reunió. Mai hi vaig ser con­vo­cada. Em vaig assa­ben­tar d’aquesta reunió en aquesta sala. És clar que no m’hi van con­vo­car perquè tots sabien que no tenia res a veure amb el govern perquè tots els acu­sats i tots els tes­ti­mo­nis han dit que mai em vaig reu­nir amb el govern, que no vaig pren­dre part de cap decisió, però la fis­ca­lia diu que no hi vaig poder anar. Com pot ser? Que l’únic que es canviï en l’escrit d’acu­sació sigui una altra fal­se­dat. Això és greu i és extra­or­di­nari. Mirin, senyo­ries, és cert que com a pre­si­denta del Par­la­ment he defen­sat que la paraula al Par­la­ment ha de ser lliure i ho con­ti­nuaré defen­sant perquè la lli­ber­tat d’expressió és l’essència de la democràcia. No podem con­ver­tir la mesa del Par­la­ment en un òrgan cen­sor que deci­deixi de què es pot o no par­lar perquè, si ho féssim, estaríem coar­tant els drets i les lli­ber­tats dels ciu­ta­dans. La cen­sura no ha d’entrar al Par­la­ment. No ho ha de fer. I pre­ci­sa­ment per pre­ser­var que el debat, la paraula i el vot siguin lliu­res per a tots els dipu­tats i dipu­ta­des exis­teix la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària, per pre­ser­var aquesta lli­ber­tat, perquè tots els dipu­tats i dipu­ta­des puguin par­lar i votar lliu­re­ment. Aquesta invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària és la que tenien i tenen els dipu­tats i dipu­ta­des del Par­la­ment, la que teníem els mem­bres de la mesa en les nos­tres deci­si­ons polítiques i aquesta invi­o­la­bi­li­tat és la que aquí invoco perquè és la base de la lli­ber­tat dels vots perquè es pugui par­lar de tot. És la base també de la sepa­ració de poders. I ho con­ti­nuaré defen­sant perquè ho crec fer­ma­ment, senyo­ries.

Espero que tin­guin en compte totes aques­tes cir­cumstàncies i espero que jut­gin els fets com­pro­vats i no les fal­ses espe­cu­la­ci­ons que obvien la rea­li­tat perquè sí, no només jo, hi ha molta gent que està con­vençuda que estic aquí per ser qui soc, per la meva tra­jectòria política no pels fets, però també espero que es repa­rarà aquesta situ­ació. Moltíssi­mes gràcies.