La contumàcia del tal Font de Mora

El tal Font de Mora, conseller d'Educació, i el govern de la Generalitat de València en ple, poden ser considerats els exemples de contumàcia i de menyspreu a la justícia més indiscutibles de la història. No crec que en tot el món civilitzat hi haja cap cas com el de València, i això és el que vull explicar.

On s'ha vist, en cap lloc del món, que una “autoritat” es negue reiteradament a complir les sentències judicials? Doncs, a València. Vint-i-vuit sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià i del Tribunal Suprem, condemnen la Conselleria de Font de Mora per la seua oposició a reconèixer la titulació de Filologia Catalana. La darrera, del Suprem, s'acaba de fer pública aquests dies.

El reiterat delicte d'aquests subjectes és el de no acceptar les titulacions de Filologia Catalana en les convocatòries d'oposicions, negar-se al reconeixement del nom de llengua catalana per a denominar la llengua pròpia dels valencians i deshomologar els certificats administratius de Catalunya, les Illes i el País Valencià.

Jo no sé de lleis i per tant desconec si hi ha alguna excepció, però oposar-se a l'acció de la justícia és un delicte. Per tant, no sé com és possible que aquests contumaços personatges, de la Conselleria i de la Generalitat, continuen actuant com ho fan i que no els engarjolen. Quin mal exemple per a la ciutadania, no?

Els alts tribunals de justícia han donat la raó a les Universitats i al sindicat d'ensenyants Stepv-Iv, però Font de Mora es passa les sentències pels collons; el conseller i tot el govern valencià. I com una actitud com aquesta ha de tindre un qualificatiu, demane als experts que ens diguen alguna cosa, que es manifesten al respecte. No sé, però el Col·legi d'Advocats, els senyors Jutges per la Democràcia o com es diga l'organització, haurien de posicionar-se. I sobre tot, algú hauria d'enviar la Policia Nacional o la Guàrdia Civil a l'avinguda de Campanar, a emmanillar Font de Mora.

Quin crèdit moral té una autoritat que fa burla de la justícia, com fa Font de Mora? Jo crec que cap i per això els afectats, que som tots, tenim dret a considerar aquest conseller deslegitimat per a ocupar el càrrec que ocupa amb tant de deshonor. Vint-i-vuit sentències en contra, i a ell com si li la bufaren. Evidentment, no hi ha dret.

Però, en tot aquest afer no hi ha solament atemptats contra la llengua, contra la Universitat, contra la lingüística, contra la raó i el sentit comú. Hi ha també lesions contra els interessos dels nostres estudiants de filologia i especialment contra els llicenciats que es presenten a les bosses de treball i a les oposicions.

Per exemple, segons les condicions de les convocatòries d'oposicions, els títols de llicenciats en Filologia Catalana que obtenen els nostres estudiants a les universitats valencianes no serveixen per a optar a una plaça i han de superar una prova de valencià. Com si els títols de llicenciats en medicina no serviren per a opositar a una plaça de metge, o els de llicenciats en dret per a optar a una plaça d'advocat...

Malgrat que tot açò semble irreal, és una realitat. Aquest desgraciat país, d'una història tan trista d'humiliacions (ara commemorem la Batalla d'Almansa, per exemple), no ha reaccionat mai, ni reacciona. Suportem, sense piular, una televisió valenciana ignominiosa; uns governants i uns partits polítics folklòrics; una església erràtica... I en aquest magma miserable, doncs, no és d'estranyar coses com la que denunciem, respecte de les sentències judicials que Font de Mora burla i fa motiu d'escarni.

Escric avui sobre tot açò i ho faig en homenatge als maulets i a l'Stepv-Iv, que ja ha anunciat que en les oposicions que es convocaran pròximament per al cos de mestres i de secundària de 2010, si Font de Mora i la seua asenada Conselleria es mantenen recalcitrants i no reconeixen les titulacions de Filologia Catalana, continuaran interposant els recursos adients. Moltes gràcies, amics del sindicat. Sé que tornarem a guanyar una nova sentència, però també que Font de Mora es petorrejarà, emparant-se en els vots de la ciutadania, que a Castelló voten PP.

Aquesta trista realitat, que tinguem personatges com aquests “governant” el país, és la clau que ho explica tot. I mentre això no canvie, rai, aquests subjectes de delicte continuaran fent el que voldran. Don Martí Domínguez deia que «els valencians som unes amparitos arrunsant-nos en una messedora» (ho escric tal com m'ho digué i amb tota la seua gràcia). Això serà.