Política

ANNA ERRA

Alcaldessa de Vic

“Continuaré buscant els màxims consensos”

proximitat ·

“Ens han valorat l’estil de governança que hem fet, proper i dialogant”

“Per temes de ciutat, hem pactat amb partits no independentistes, però en temes de país, sempre hem anat junts sense fissura”

Veure que [l’extrema dreta] ja és fora de la institució crec que és un gran pas per a la història de la ciutat
Girarem una mica la ciutat cap al riu i magnificarem els grans equipaments perquè sigui un element connector i no separador
Aquest cop, hi haurà més dones que homes en el ple, però no considero que hagi de ser notícia, com no ho és quan és al revés

Des de la tran­sició, CiU sem­pre s’ha impo­sat en les elec­ci­ons muni­ci­pals a Vic. Tot i això, feia 24 anys que a l’Ajun­ta­ment de la capi­tal oso­nenca no hi havia majo­ria abso­luta. Ara, sota el parai­gua de Junts per Cata­lu­nya, l’han recu­pe­rat amb 11 dels 21 regi­dors del con­sis­tori.

Pri­mer de tot, què se sent en treure la majo­ria abso­luta després de tants anys sense asso­lir-la?
L’altre man­dat ja vam ser molt a punt d’acon­se­guir el desè regi­dor, i aquest era l’objec­tiu d’aques­tes elec­ci­ons, perquè em deien que acon­se­guir la majo­ria abso­luta era molt difícil. Acon­se­guir-la és una gran satis­facció, tant per la feina feta com perquè ens hagin donat la con­fiança. Estic molt agraïda pel suport.
Creu que la marca JxCat els ha donat aquest valor afe­git per acon­se­guir la majo­ria abso­luta?
Sem­pre vaig comen­tar que l’espe­rit de la can­di­da­tura era una mica l’espe­rit que dema­na­ven les llis­tes de Puig­de­mont: gent del PDe­Cat, però també gent de la ciu­tat. Això és més o menys el que hem anat fent sem­pre als muni­ci­pis. Sobre si ha estat deter­mi­nant, diria que la marca ha qua­llat i s’ha con­so­li­dat, però també diria que s’ha valo­rat la feina feta, com s’ha tre­ba­llat i se’ns ha donat la con­fiança perquè aca­bem el que vam començar.
Temia que el pacte del 2015 amb el PSC els pogués afec­tar elec­to­ral­ment en ser una for­mació no inde­pen­den­tista?
No. Pri­mer, perquè el regi­dor va mar­xar per ell mateix del PSC i segon, perquè aquí tots els par­tits polítics inde­pen­den­tis­tes i la ciu­ta­da­nia sem­pre hem demos­trat que, pel tema de la inde­pendència, Vic és al cap­da­vant per al que cal­gui. Per temes de ciu­tat, hem pac­tat amb par­tits no inde­pen­den­tis­tes, però en temes de país, sem­pre hem anat junts sense cap mena de fis­sura.
I el nom­bre de regi­dors inde­pen­den­tis­tes ha aug­men­tat: són 20 dels 21. Vol que Vic sigui refe­rent muni­ci­pal del movi­ment inde­pen­den­tista?
Si més no, serem un muni­cipi fort en temes de país. Abans, érem 17 de 21 i ara, en som 20. Això segueix demos­trant que la ciu­tat de Vic con­ti­nuarà estant a la crida del pre­si­dent i del pre­si­dent a l’exili i que sem­pre esta­rem a punt. Ara, amb més força.
Aquest man­dat hi haurà més dones que homes en el ple. Com ho valora?
Com una certa nor­ma­li­tat. Recordo que, al prin­cipi de ser alcal­dessa, sem­blava que havia d’expli­car per què a Vic no hi havia hagut abans cap dona alcal­dessa. Em sor­pre­nia que aquesta encara fos la pre­gunta a prin­cipi del segle XXI. En aquest cas, hi haurà més dones que homes, però con­si­dero que tam­poc ha de ser notícia, com no ho és quan la situ­ació és al revés.
I per pri­mer cop des del 2003, l’extrema dreta queda fora del ple.
Diria que era un par­tit que estava per­dent cada vegada més força. Com a ciu­tat, és un tema que sem­pre ens ha pre­o­cu­pat. Sem­pre hem pen­sat que els temes tant de ciu­tat com soci­als mai no s’han de trac­tar amb con­fron­tació i amb odi i que s’han de tre­ba­llar des del diàleg. Veure que ja és fora de la ins­ti­tució crec que és un gran pas per a la història de la ciu­tat, i és que Josep Anglada ja serà història per a la ciu­tat de Vic.
Entrant ja en el pròxim man­dat, quina relació espera tenir amb els par­tits de l’opo­sició i, sobre­tot, amb el PSC?
Una de les coses que ens han valo­rat d’aquests qua­tre anys ha estat l’estil de gover­nança que hem fet, molt pro­per, dia­lo­gant i bus­cant els màxims con­sen­sos. Tot i que ara puguem tenir una certa tran­quil·litat en tenir majo­ria abso­luta, això no vol dir que vul­guem can­viar la nos­tra manera de fer. Con­ti­nuaré bus­cant els màxims con­sen­sos. Sem­pre ho dic: una de les coses que agra­eixo és que els pac­tes que he fet amb els altres par­tits han enri­quit sem­pre el nos­tre pro­jecte, perquè ells repre­sen­ten altra gent i altres mane­res de pen­sar. Bus­caré el màxim con­sens i diàleg pos­si­ble sem­pre.
Ha man­tin­gut con­ver­ses amb la resta de for­ma­ci­ons polítiques de cara al desen­vo­lu­pa­ment del man­dat?
Sí, la set­mana pas­sada em vaig tro­bar amb els por­ta­veus de cadas­cun dels par­tits per pre­pa­rar el ple de cons­ti­tució i començar a enca­rar una mica aquest nou man­dat. Vaig dema­nar una opo­sició ferma però cons­truc­tiva, i que posem sem­pre al davant la ciu­tat, que és el que ens dema­nen els ciu­ta­dans.
Dels 11 regi­dors de JxCat, 6 ja ho eren. Podem espe­rar una línia con­ti­nu­ista?
La majo­ria dels regi­dors que ja ho eren segui­ran en la mateixa àrea, i lla­vors entren noves incor­po­ra­ci­ons, que és el millor que es pot fer. És la manera de com­bi­nar gent que ja coneix l’admi­nis­tració local i gent nova, que apor­ta­ran noves idees. A mi m’agrada fer-ho així, perquè em sem­bla que par­tir tots de zero sem­pre costa més. Més que con­ti­nu­ista, els pro­jec­tes en l’admi­nis­tració són molt lents i, per tant, molts pro­jec­tes sí que con­ti­nu­a­ran, però també tenim la idea de pro­jec­tes nous. Com que en l’últim man­dat vam asso­lir el 88% del pro­grama, en aquest volem acon­se­guir que fins i tot sigui més.
Tor­narà a inten­tar imple­men­tar el porta a porta ara que no depèn de més grups?
Per volun­tat, a nosal­tres sem­pre ens ha que­dat aquest tema pen­dent, però en aquests següents qua­tre anys ho veig impos­si­ble. Bàsica­ment, perquè quan es va aban­do­nar la idea del porta a porta es va fer una inversió en con­te­ni­dors nous, i seria mal­gas­tar-la. Això no vol dir que es pugui tor­nar a tre­ba­llar el pro­jecte i, d’aquí qua­tre o vuit anys, tor­nar-ne a par­lar.
I hi ha cap pro­jecte que per qüesti­ons d’aritmètica li quedés al pap i ara vul­gui recu­pe­rar?
Una cosa excep­ci­o­nal i que ens quedés fora, no. Teníem algun pro­jecte que nosal­tres vèiem molt clar, com era el vial del puig dels Jueus, però ens vam com­pro­me­tre a fer-ne un pro­jecte indi­vi­du­a­lit­zat amb tots els par­tits polítics. Evi­dent­ment que ara si volgués ho podria fer, però vam donar la paraula i hi va haver uns com­pro­mi­sos, i ara no tren­ca­rem amb el que vam acor­dar.
Quins seran els prin­ci­pals pro­jec­tes d’aquest nou man­dat?
El prin­ci­pal és la bibli­o­teca. Hem estat qua­tre anys pre­pa­rant-ne tot el pro­jecte (la ubi­cació, com seria...) i ara, ja comen­cem les obres. També la reha­bi­li­tació de les ado­be­ries que va sor­tir del POUM i fer el cam­pus de salut al Prat d’en Galli­ners. Bàsica­ment, és aquesta idea que hem anat dient del riu, que ens gira­rem una mica cap a ell i mag­ni­fi­ca­rem els grans equi­pa­ments de la ciu­tat perquè sigui un ele­ment con­nec­tor, i no sepa­ra­dor, de la ciu­tat. També ens fa molta il·lusió tirar enda­vant diver­sos pro­jec­tes en altres àrees.
Com ara?
En esports, ens fa molta il·lusió acon­se­guir ser el cen­tre de tec­ni­fi­cació espor­tiva de la Cata­lu­nya inte­rior. Això ho hem començar a par­lar amb la Gene­ra­li­tat. I en pro­jec­tes soci­als, ens pre­o­cupa molt, sobre­tot, la gent gran. A Vic, tenim les dades més altes de gent de més de 75 anys que viu sola.
I què faria per a aquest sec­tor?
Com que ja vam ser refe­rents amb el pro­jecte Vic ciu­tat cui­da­dora, que era per als moments abans de la mort, ara en farem un per a la soli­tud en les per­so­nes grans. També començarem a pro­jec­tar la resistència de la gent gran que fa falta.
Té la intenció de crear o poten­ciar alguna eina de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana?
De moment, hem tre­ba­llat diver­sos temes amb par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, tot i que sabem que tots aquests mit­jans, sobre­tot el vot a distància, cos­ten. Això ho vam veure amb la votació pel nom de la bibli­o­teca. Con­ti­nu­a­rem, però, fent els pres­su­pos­tos par­ti­ci­pa­tius, perquè agra­den i per­me­ten que a cada zona els veïns hi puguin dir la seva. També obri­rem les por­tes a la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana en diver­sos pro­jec­tes de ciu­tat que puguin sor­tir.
I en matèria de segu­re­tat ciu­ta­dana?
És un tema que tre­ba­llem des de fa temps. Tenim un equip de medi­ació, d’agents cívics, poli­cies de pro­xi­mi­tat, regi­dors de bar­ris per coor­di­nar tot aquest apa­rell. I ara segu­ra­ment intro­dui­rem la figura dels agents cívics de nit. Des d’aquest dar­rer man­dat, tenim també una pare­lla d’agents que van amb els gos­sos per fer detec­ci­ons de dro­gues i que ens dona una gran segu­re­tat. I una de les coses que ara tot just hem pre­sen­tat però que aga­farà més força és l’apli­cació que vam treure de la Guàrdia Urbana, que per­met con­tacte directe i ràpid amb els agents. Sem­pre dic que és com por­tar la Guàrdia Urbana a la but­xaca.
En aquest nou cicle polític, el Con­sell Comar­cal d’Osona ha can­viat de color polític i pas­sarà a estar gover­nat per ERC. Creu que això pot tenir impli­ca­ci­ons per a Vic i per a la resta de la comarca?
El Con­sell Comar­cal, almenys els dar­rers vuit anys que ha estat pre­si­dit per en Joan Roca (CiU), sem­pre ha estat d’anar molt a l’una, per molt que sigui d’un par­tit o d’un altre. A mi m’agra­da­ria que con­tinués aquest estil de fair play polític i de pen­sar que, en el fons, estem tre­ba­llant con­jun­ta­ment per millo­rar. Durant aquests vuit anys, hem acon­se­guit molts èxits i si aquest tarannà segueix no crec que hi hagi d’haver més canvi que el fet que ara la pre­sidència serà per a ERC.
Vostè, a més d’alcal­dessa, és dipu­tada al Par­la­ment. És via­ble com­pa­gi­nar totes dues ins­ti­tu­ci­ons?
Una de les coses que ens sal­va­guar­den, almenys a JxCat, és que als alcal­des ens tenen amb més cura en el sen­tit que saben que per davant sem­pre posem el muni­cipi. Sem­pre dic que per a Vic és un honor poder estar repre­sen­tats en el Par­la­ment i també un guany, perquè tens rela­ci­ons més direc­tes amb els con­se­llers i amb els direc­tors gene­rals i pots trac­tar els temes de ciu­tat més ràpida­ment.

De l’educació a l’administració local i autonòmica

Nascuda l’any 1965, Anna Erra es va convertir, ara fa quatre anys, en la primera dona que assolia l’alcaldia a la ciutat de Vic. Casada i amb tres fills, Erra és llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona i diplomada en magisteri per la Universitat de Vic. Abans d’entrar en política institucional, l’actual alcaldessa va exercir durant 21 anys de professora al col·legi de Sant Miquels dels Sants de Vic i va participar en l’elaboració de diversos llibres de text de secundària de ciències socials, de què és coautora. Pel que fa a la vida política, Erra va entrar en el consistori com a regidora l’any 2007 i des de llavors i fins al 2015, quan va assolir l’alcaldia, va estar al capdavant de les regidories d’Educació, Cultura, Comerç i Turisme. També va presidir durant quatre anys l’àrea social de l’Ajuntament. Des del juny del 2016, Erra combina la tasca d’alcaldessa amb la de diputada en el Parlament de Catalunya, en què ha format part de les comissions d’afers institucionals, d’igualtat de les persones, de polítiques de joventut, de polítiques digitals i administració pública i de la sindicatura de comptes. És sòcia d’Òmnium Cultural.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia