La fluixa mobilització a les ciutats més grans passa factura a les comarques barcelonines
L'índex de participació en el conjunt de la demarcació supera tímidament la mitjana del país i se situa al voltant del 21%
El repte era d'envergadura. Un total de 85 municipis de les comarques barcelonines van celebrar ahir consultes, amb un cens total de 628.601 votants. Fent un dibuix sobre el mapa, això equival a dir que deu de les onze comarques de la zona –el Barcelonès va ser l'única que en va quedar fora– estaven cridades a pronunciar-se sobre la independència. En els municipis amb poc volum poblacional, el grau de mobilització va estar a l'altura. És el cas de l'Alt Penedès i el Berguedà, on la participació en les consultes es va situar en el 31,44% i el 30,8%, respectivament. Uns percentatges molt semblants als que s'havien aconseguit en l'onada del 28-F, en què la participació en el conjunt de la demarcació va arribar al 32%. Ara bé, en una comarca com el Baix Llobregat, amb quatre poblacions que tenen més de 10.000 veïns censats (Corbera, Martorell, Sant Just i Vallirana), la participació va caure fins al 17,1%. Al Maresme va passar si fa no fa el mateix (15,7%), amb la més que discreta participació que es va registrar en localitats com ara Tordera (9,85%), Pineda de Mar (12,4%) i Malgrat (13,3%). Les ciutats més grans han estat, indubtablement, el gran forat negre d'aquesta onada de consultes, i les principals responsables que el grau de mobilització hagi quedat en un 21%. I és que en 16 dels 18 municipis de les comarques barcelonines de més de 10.000 habitants la participació va ser inferior al 20%. Igualada i les Garrigues van ser les úniques que es van salvar de la crema, tot i que les més importants –Manresa (18,4%) i Granollers (17,1%)– van obtenir uns resultats més que dignes. Pel que fa a Mollet del Vallès, però, no es pot dir ni de bon tros el mateix, ja que només el 7,42% dels 43.283 veïns censats van exercir el dret a vot. Tot i això, els organitzadors de la consulta sobre la independència a la població estaven satisfets, ja que el nombre de vots del «sí» –més de 2.800– supera el que van obtenir junts CiU i ERC en les últimes eleccions municipals.
