S’ha tornat a fer
Deu mil persones protesten davant del Parlament Europeu perquè l’Estat i el Tribunal de Justícia veten tres eurodiputats
Crides a la defensa dels drets dels ciutadans i de Puigdemont, Comín i Junqueras
S’ha tornat a fer. Després de Barcelona, Brussel·les, Madrid... i ahir Estrasburg, en un acte convocat pel Consell per la República i l’excel·lent logística de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), es va clavar una altra bandereta al mapa de la llarga marxa cap a la independència de Catalunya, amb aturada a l’estació de la defensa de la democràcia a les portes del Parlament Europeu. L’independentisme català va dur a Estrasburg la manifestació de signe polític més gran de la ciutat des que és seu de l’eurocambra.
Una vuitantena d’autocars, centenars de vehicles particulars i tres vols xàrter van portar ahir a la ciutat francesa unes 10.000 persones procedents del Principat i també de la resta dels Països Catalans i de punts de l’Estat espanyol com ara Madrid, Galícia o el País Basc. Durant una concentració de més de quatre hores sota un sol abrasador els oradors van fer sentir les seves veus en un acte en què finalment no van poder ser, per motius de seguretat, els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín. Les notícies judicials de la nit abans, en què es denegaven les mesures cautelars perquè els dos polítics catalans poguessin prendre possessió provisional de l’acta, van desencadenar el risc d’una detenció immediata i el trasllat a l’Estat.
La majoria d’intervencions van interpel·lar Europa perquè defensi els drets dels eurodiputats catalans en tant que en el fons defensa els drets de tota la ciutadania europea. Puigdemont i Comín, tanmateix, van cloure l’acte amb sengles intervencions enregistrades a uns centenars de metres des de l’altra banda del Rin, ja en territori alemany. L’exconseller de Sanitat va preguntar retòricament a Europa: “De què tens por, Estat espanyol? De la democràcia? De les urnes? De la gent?”. En l’última intervenció de la concentració, Carles Puigdemont va congratular-se, tot i els entrebancs, de la feina feta durant vint mesos a l’exili: “Fa vint mesos ens deien que res no era possible. Vint mesos després, aquesta manifestació és la prova del seu fracàs i el nostre èxit.”
Les dues al·locucions finals van cloure un llarguíssim acte que va posar a prova la resistència a la insolació de la concurrència. Presidit per l’ambient festiu habitual i conduït per l’actor Sergi Mateu, va començar amb la intervenció des del Palau de la Generalitat del president de la Generalitat, Quim Torra, i va incloure com un dels plats forts la lectura en cinc idiomes del manifest elaborat amb motiu de l’acte, que ahir havien signat 32.000 persones i 33 entitats. Un document que denuncia que l’Estat espanyol està traslladant a la UE la solució repressiva a la demanda pacífica, cívica i democràtica dels catalans, i també exposa l’existència de “dotze presos polítics, set exiliats, més de 30 servidors públics acusats, 4 representants polítics suspesos al Parlament i a les Corts i 1.000 represaliats en procediments judicials en marxa.”
En el xiulòmetre, el president Tajani es va endur les esbroncades més sonores. No és d’estranyar, després de la indiferència amb què va tractar la queixa per l’absència dels tres eurodiputats dins de l’hemicicle. L’eurocambra es va constituir ahir amb una ràpida sessió sense tres dels diputats que van rebre més suport i vots el 26-M.
En canvi, els europarlamentaris i polítics d’Irlanda, Dinamarca, Flandes, Letònia, Escòcia, Eslovènia, França, Alemanya, Portugal i el País Basc que van pujar a l’escenari, alguns dels quals es van adreçar als assistents, van ser llargament ovacionats. Especialment aplaudida va ser la intervenció apassionada de l’irlandès Matt Carthy, el polític que tot just un parell d’hores abans havia intervingut a favor dels eurodiputats catalans en la sessió de constitució de la cambra europea amb aquestes paraules que van entrar per la porta gran en la història de la internacionalització del cas català: “Si la cambra no valora els vots dels catalans, la credibilitat d’aquesta casa està en joc.”
Per la part catalana va intervenir, entre d’altres, el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, que va advertir tots aquells que pensen que ja s’ha acabat l’hora de les manifestacions, que des del municipalisme continuaran les mobilitzacions fins a aconseguir el respecte a les decisions democràtiques dels catalans: “Estem segurs que a Europa ens faran cas més aviat que tard, i als alcaldes escollits el 26 de maig, a més de gestionar el dia a dia dels seus municipis, se’ls ha de demanar un compromís inequívoc amb la construcció de la República Catalana.” La vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Llansana, va clamar per una Europa que “no tingui por de la diversitat, que no jutgi presidents dels parlaments, que no empresoni governants ni activistes al Mediterrani”. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va demanar la recuperació de “l’esperit fundacional de l’Europa dels pobles i les llibertats individuals”.
Els grans moments polítics de la concentració van ser, com era d’esperar, les intervencions dels eurodiputats electes Puigdemont, Comín i Junqueras. El president d’ERC va enviar una carta des de la presó, acollida amb aplaudiments i crits d’“Unitat”, en què va lamentar que els tres polítics catalans no s’haguessin pogut retrobar “després de mesos de distanciament forçós”. L’eurodiputat Jordi Solé va ser l’encarregat de llegir les paraules de Junqueras, empresonat preventivament a Lledoners.
Toni Comín va insistir en el paper del conflicte català com a exemple per a Europa: “Si alguna causa mereix els sacrificis que estem fent, aquesta causa és la causa de la llibertat, i la causa de la llibertat té moltes formes, entre aquestes, Catalunya.” Tant Comín com Puigdemont van gravar la seva intervenció sobre el pont del Rin que separa França d’alemanya, on eren.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va exigir al president sortint del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que “respectés la democràcia” i el resultat de les eleccions europees del 26-M. El cap del govern va enviar també un vídeo a la concentració independentista, després que finalment no s’hi pogués desplaçar pel risc d’incendis. Torra va demanar a Tajani que vetlli pels drets dels catalans com a ciutadans europeus. En aquesta línia, la presidenta del grup dels Verds/ALE, l’alemanya Ska Keller, va avisar ahir que el fet que no hagin pogut prendre possessió dels seus escons a l’eurocambra és “un problema greu” que haurà de ser estudiat pel pròxim president de la institució. Keller va avançar que el seu grup ja ha plantejat l’assumpte en la conferència de presidents de l’eurocambra –ens similar a la junta de portaveus del Parlament, ja que reuneix els presidents dels grups polítics–. “Qualsevol futur president del Parlament s’ho haurà de mirar perquè és un tema relatiu a com defensar els drets dels que han estat elegits.”
Carles Puigdemont també va cloure l’acte fent una crida a les autoritats europees que s’han d’escollir “a corregir la deriva de repressió de la presidència sortint”, a la qual s’ha avingut Tajani.
No hi va faltar, en la manifestació, L’estaca de Lluís Llach, cantada per l’exdiputat basc Gorka Knörr. Diversos eurodiputats que sortien de la sessió constitutiva van seguir-la dempeus, entre ells Diana Riba, esposa de Raül Romeva, nova eurodiputada d’ERC, i altres diputats sobiranistes escocesos i ecologistes francesos.
Boye i Costa, teloners sorpresa
En l’acte, tan importants van ser els parlaments oficials com els de dos teloners no previstos, Gonzalo Boye i Josep Costa, advocats de Puigdemont i Comín, que van explicar les raons de les absències. “Gràcies per un viatge tan llarg, també nosaltres estem fent un viatge molt llarg per restaurar els vostres drets”, va manifestar Boye, abans d’exposar que motius de seguretat impedien la presència dels seus clients. “No és aconsellable fer-los arribar perquè no es pot garantir que no se’ls apliqui una mesura administrativa que els porti a Espanya directament, i tenint en compte el que representen: la internacionalització i la lluita fins al final pels drets del poble català, no es pot córrer el risc.” Tot i això, l’advocat xilè es va mostrar optimista: “S’han rigut moltes vegades de nosaltres i sempre hem acabat guanyant, i tornarem a guanyar.” Per la seva banda, Costa va respondre a les crítiques sarcàstiques de part de l’independentisme: “Això no va de jugades mestres, sinó de lluitar, lluitar i tornar a lluitar. El partit només ha començat.”