A l’altra banda del Rin

La frontera sí que es veu, és el riu. Estrasburg, la capital alsaciana últimament francesa, i la ciutat alemanya de Kehl estan unides per diversos ponts. Carles Puigdemont no va creuar ahir el Rin, convertit en el seu Rubicó particular, pel perill de ser detingut i entregat a Espanya si Madrid i París decidien retorçar convenis bilaterals per fer-ho possible. El president exiliat es va quedar “a pocs metres” del Parlament Europeu, segons el seu advocat, Gonzalo Boye, que l’acompanyava. Li van faltar els últims 100 metres, es podria dir.

Després del cop de porta de la justícia europea a deixar-lo assistir a la sessió inaugural de la legislatura europea, Puigdemont, al costat del conseller Toni Comín i el seu cercle més pròxim, va estudiar els pros i contres de creuar el riu per acudir a la concentració de milers de catalans al pont de Joseph Bech, davant de l’eurocambra. Clara Ponsatí va trepitjar París al maig en un acte de Junts per Catalunya a la plaça de la República i, anteriorment, Lluís Puig va fer una escapada al gener a Perpinyà per acudir a la presentació del Consell per la República. Però Puigdemont és caça major i al final van preferir no temptar la sort i es van connectar, des de la riba alemanya, per videoconferència amb la protesta.

El perill era ben real. El dia abans, Puigdemont ja era a Kehl, on es va allotjar en un hotel amb tota la comitiva. Es va fotografiar darrere d’un autocar vingut d’Almacelles. “Hem estat informats per diverses fonts de la presència de policia espanyola i n’hem tingut inclús aquí a l’hotel”, alertava Boye.

L’advocat es va dirigir als milers de manifestants per anunciar-los la decisió “per seguretat”, ja que a l’Estat francès no cal una euroordre per fer efectiu l’arrest. “No estan en joc els seus seients al Parlament; estan en joc els vostres drets”, va argumentar.

Amb un dels ponts que creuen el Rin de fons, el conseller Puig va agrair el suport a totes les persones de Catalunya, d’Espanya i d’altres països europeus desplaçades a Estrasburg. “Som aquí, a tocar del Rin, a l’altre costat de la frontera entre França i Alemanya sense poder travessar aquest pont, que es pot passejar xino-xano, per temes policials; com sabeu, estan desfermats”, explicava el terrassenc. Tal era el panorama des del pont.

Amb Puigdemont hi havia també la seva dona, Marcela Topor, i, entre d’altres, el senador Jami Matamala i els diputats Josep Costa i Albert Batet. “A tots aquells catalans que heu anat avui Estrasburg, sapigueu que sou l’expressió viva de la millor Europa. Perquè l’Europa en la qual ens reconeixem l’han construït aquells que, com vosaltres, mai van defallir en la seva lluita per la democràcia, la justícia social i la llibertat”, piulava Comín.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va exigir a l’encara president del Parlament Europeu, Antonio Tajani –que es recordarà per haver dit que el dictador italià Benito Mussolini “va fer coses positives”– que “respecti la democràcia” i el resultat de les eleccions europees del 26-M. El cap de govern va enviar finalment un vídeo a la concentració independentista després de descartar desplaçar-s’hi personalment, tal com estava previst, per l’elevat risc d’incendis a Catalunya.

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, va reiterar una vegada rere l’altra que “la llei és igual per a tothom” i va atribuir al dret intern espanyol la potestat de dir quins són els candidats electes: “Fora d’això no hi ha res”.

El pont d’Europa, que uneix les dues vores, va ser destruït durant la II Guerra Mundial i posteriorment restituït. Tanmateix, de vegades, pont no és sinònim d’unir.