Política

Control francoalemany a la UE

Berlín i París es reparteixen la presidència del poderós executiu i de l’influent Banc Central Europeu

El ministre d’Exteriors espanyol, candidat a liderar la diplomàcia europea

L’eix fran­co­a­le­many pren les reg­nes de la Unió Euro­pea repar­tint-se els dos alts càrrecs clau de l’orga­nit­zació. En un bloc euro­peu més frag­men­tat política­ment que mai però amb set d’uni­tat per la pre­vi­si­ble sor­tida de la ter­cera gran potència, el Regne Unit, les dues res­tants han apos­tat amb èxit per que­dar-se les dues cadi­res de més poder al club. Ale­ma­nya i França van acon­se­guir ahir que la resta de socis dones­sin el vis­ti­plau al fet que la pri­mera es quedi el braç exe­cu­tiu i la segona, l’influ­ent Banc Cen­tral Euro­peu. “L’eix fran­co­a­le­many tro­barà una solució”, pro­me­tien fonts diplomàtiques fran­ce­ses a l’inici de les nego­ci­a­ci­ons. Una recepta que efec­ti­va­ment té el seu segell.

Tres dies després d’inten­ses nego­ci­a­ci­ons a con­tra­re­llotge amb vista a la votació d’avui del pre­si­dent de l’euro­cam­bra a Estras­burg, els caps d’estat i de govern van pro­po­sar final­ment ahir l’actual minis­tra de Defensa ale­ma­nya, Ursula von der Leyen, com a nova pre­si­denta de la Comissió Euro­pea en subs­ti­tució de Jean-Claude Juncker. El pacte també inclou la fran­cesa, fins ara al Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal, Chris­tine Lagarde, com a can­di­data a pre­si­dir el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) en subs­ti­tució de Mario Draghi. Els Vint-i-vuit ja han tan­cat, a més, que l’encara pri­mer minis­tre belga, el libe­ral Char­les Mic­hel, sigui el nou pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, en subs­ti­tució del polonès Donald Tusk.

En aquesta equació, també entra l’actual minis­tre espa­nyol Josep Bor­rell, a qui les capi­tals euro­pees van vali­dar per lide­rar la diplomàcia de la Unió Euro­pea com a Alt Repre­sen­tant d’Afers Exte­ri­ors i Segu­re­tat, càrrec enve­ri­nat per la falta de com­petències que haurà de pas­sar el fil­tre de l’euro­cam­bra, com la resta de posi­ci­ons excepte la del Con­sell.

Segons va expli­car Tusk ahir, l’acord entre els estats també pre­veu que Frans Tim­mer­mans, can­di­dat soci­a­lista a la pre­sidència de la Comissió (quasi) defe­nes­trat en la reunió d’ahir, sigui vice­pre­si­dent pri­mer de la ins­ti­tució, igual que la també can­di­data dels libe­rals Mar­grethe Ves­ta­ger en sigui la vice­pre­si­denta segona. És a dir, els socis rele­guen els polítics que han con­cor­re­gut a les elec­ci­ons com a caps de llista a les ordres d’una figura que no ha pas­sat per les urnes.

Can­di­data con­tro­ver­tida

I és que Ursula von der Leyen no es va pre­sen­tar a les euro­pees amb la volun­tat de pre­si­dir la CE per la família popu­lar, com sí que ho va fer el bavarès poc carismàtic Man­fred Weber, ja des­car­tat. Els euro­di­pu­tats, que han de donar llum verd al diri­gent al cap­da­vant de l’exe­cu­tiu, es van com­pro­me­tre a con­fir­mar només un can­di­dat o can­di­data que con­cor­regués a les elec­ci­ons.

Mà dreta de la can­ce­llera ale­ma­nya Angela Merkel –és l’única minis­tra que ha ser­vit en tots els seus exe­cu­tius–, Von der Leyen és també una figura polèmica a casa seva, on recent­ment va ser inves­ti­gada per pre­sump­tes des­pe­ses irre­gu­lars. A més, no té el beneplàcit dels actu­als com­panys de govern de Merkel, els soci­a­lis­tes, que van impe­dir que Ale­ma­nya pogués votar a favor de la seva can­di­da­tura. Per això, para­do­xal­ment, es van abs­te­nir en una pro­posta que con­ce­dia la cire­reta del pastís a una ale­ma­nya.

Cam­bra en fla­mes

Els difícils equi­li­bris tan­cats ahir encara s’han d’enfron­tar amb un Par­la­ment Euro­peu enra­biat amb els estats per haver tirat pel terra ràpida­ment la seva aposta per posar a l’exe­cu­tiu una per­sona que hagi fet cam­pa­nya elec­to­ral. Mal­grat que Sánchez va donar suport al paquet d’alts càrrecs, la líder dels soci­al­demòcra­tes a l’euro­cam­bra i mem­bre del PSOE, Iratxe García, va cri­ti­car la pro­posta de Von der Leyen pel fet de ser “pro­fun­da­ment dece­be­dora”. Els verds també van rebut­jar l’acord dels líders: “Això no és el que els ciu­ta­dans euro­peus merei­xen.”

Amb tot, els euro­di­pu­tats han de triar avui qui pre­si­dirà la cam­bra amb la pressió dels estats a sobre per divi­dir-la entre soci­a­lis­tes i popu­lars. Els Vint-i-vuit volen un man­dat par­tit de dos anys i mig cadas­cun, el pri­mer per a un soci­al­demòcrata i el segon per a un con­ser­va­dor.

LES XIFRES

2
dones proposades per als alts càrrecs.
5
cadires estan en joc, pendents de l’opinió parlamentària.

Fórmula més paritària per liderar

La pressió per posar fi al patriarcat a la cúpula de la UE ha sorgit (una mica) efecte en l’elit política del vell continent. Per primer cop, les capitals europeus han apostat perquè dues dones pilotin el club europeu. I a més en dues posicions que sempre han portat corbata. Si la proposta prospera, l’alemanya Ursula von der Leyen, de 60 anys, seria la primera dona a dirigir l’executiu europeu en el més de mig segle d’història de la Comissió Europea. També ho seria la francesa Christine Lagarde, de 63 anys, en una institució més jove però mai comandada per una dona. El seu lideratge femení hauria de navegar, però, en un món d’homes. En un club europeu on encara importa, i molt, la veu de les capitals, es poden comptar amb els dits d’una mà les dones que exerceixen de caps d’estat i de govern. El que no serà, però, és un lideratge gaire juvenil, ja que excepte Charles Michel, de 44 anys, la resta dels noms proposats no baixen de la seixantena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia