L’extresorer de CDC i el constructor Sumarroca es neguen a declarar pel 3%
L’exdirector de Gisa defensa la seva gestió
De la Mata no adopta mesures cautelars i preveu prendre declaració a les constructores dijous i divendres
L’extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Daniel Osàcar i el president de la constructora Teyco, Jordi Sumarroca –fill de Carles Sumarroca, fundador de CDC- s’han negat a declarar aquest dimecres davant el jutge de l’Audiencia Nacional Javier de la Mata, que els ha citat com a imputats en el marc de les investigacions del cas del 3% de suposat finançament il·legal de CDC. El també imputat Josep Lluís Quer, exdirector de Gisa, ha respost únicament les preguntes de la defensa per negar cap mena d’irregularitat en la seva gestió. Tots tres han sortit de l’Audiencia Nacional sense mesures cautelars, i Quer haurà de declarar de nou el 16 de juliol en el marc d’una peça separada del cas 3%.
Fonts de les defenses han justificat el fet que s’hagin negat a declarar perquè tan Osàcar com Sumarroca ja van prestar declaració al jutjat del Vendrell on es va iniciar aquest expedient abans que el cas arribés a l’Audiencia Nacional.
Segons les mateixes fonts, l’exdirector de Gisa, per la seva banda, ha assegurat que ell no participava a les meses de contractació ni tenia coneixement de la dinàmica de les adjudicacions.
Les defenses consideren que el jutge encara ha de desgranar bona part de les adjudicacions assenyalades com a sospitoses perquè existeixen informes i auditories que avalarien la transparència dels procediments.
La Fiscalia, per la seva banda, manté les acusacions de tràfic d’influències, suborn, i blanqueig de capitals. Fonts de la fiscalia han recordat les dificultats per trobar i citar Quer, que actualment vivia a Xile.
A la interlocutòria per la que va ampliar les investigacions a Osàcar, Sumarroca, Quer i les empreses ara investigades, el jutge considera que tots plegats formaven part d’una estructura “per finançar il·legalment” la formació a través de les fundacions Catdem i Fòrum Barcelona, i xifra en un milió d’euros les suposades comissions pagades pels constructors a canvi d’obtenir les licitacions.
Les d’aquest dimecres han estat les primeres citacions d’una vintena que tindran lloc fins divendres. Aquest divendres també s’han negat a declarar els representants de la constructora Teyco (propietat de la família Sumarroca) i no s’han presentat els de Costuraula Enginyeria i Obres.
Dijous De la Mata té previst prendre declaració als representants d’Urbaser, la Fundació ACS, el Grup Soler, Copisa, TEC Cuatro i Opproler dijous. Divendres serà el torn dels representants de Romero Gamero Benito Arno, Pasquina, Ayesa, Deco, Cetris, Impulsa i Teyco S.L. de nou.
Segons De la Mata, CDC i altres càrrecs públics i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i en connivència amb empresaris i altres càrrecs d’índole política, van posar en marxa una estructura per “finançar il·legalment a aquest partit polític de manera encoberta”.
Per fer-ho possible, segons el jutge, “alteraven tota mena de concursos públics amb la finalitat de dirigir-los cap a les empreses dels empresaris connivents qui, alhora, feien donacions a fundacions lligades a CDC (Catdem i Fòrum Barcelona)”.
El jutge assegura que aquests pagaments per part de les empreses “en ocasions” estaven vinculats a l’adjudicació d’obres públiques, tot i que “en altres casos” es feien només “per mantenir una bona relació amb el partit i els seus jerarques. D’aquesta manera, segons el jutge, les empreses aconseguien ser considerades ‘elegibles’ i ser tingudes en compte per a futures adjudicacions il·lícites.
El jutge quantifica els imports de les licitacions compromeses, que “ascendeix de moment a 218.759.664,19 euros, mentre que l’import de les adjudicacions definitives és de 168.706.262 euros. Les “donacions irregulars” vinculades a aquestes adjudicacions, sosté “ascendeixen amés d’1 milió d’euros.
Entre les administracions on hi hauria hagut irregularitats en les concessions de contractes públics hi ha l’Ajuntament d’Olot, per un contracte de serveis públics de recollida de residus per valor de 2,5 milions més IVA; el Consorci d’Educació de Barcelona, per obres de manteniment dels edificis escolars públics, dos lots per valor de més de 9 milions més IVA; l’empresa pública d’infraestructures GISA; l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages; el Port de Barcelona, per un contracte de 39,5 milions d’euros més IVA; l’Autoritat Portuària de Barcelona, per un contracte de valor similar; Bimsa, per diferents contractes a Barcelona; la Diputació de Barcelona, per obres per valor de 253 milions; el Departament de Territori i Sostenibilitat, o l’empresa pública Infraestructures.cat, entre d’altres.