Política

OLGA ARNAU I SANABRA

ALCALDESSA DE VILANOVA I LA GELTRÚ

“Hem de trencar amb els governs de capelleta”

suports Va ser escollida alcaldessa amb els vots de JxCat i la CUP i els seus set regidors. Ara negocia un pacte de govern amb aquestes dues forces per garantir una certa estabilitat durant els pròxims quatre anys

Com que encara no hi ha equip, ningú no treballa per a ningú i tots treballem pel comú. Comencem a trencar les capelletes
Les accions a la via pública i els serveis que s’hi donen són bàsics i urgents. Primer hem de tenir una ciutat neta i endreçada
Vilanova hauria de ser cocapital de la vegueria. Podem aportar la singularitat que els altres no tenen

Arriba a l’alcaldia de Vilanova després d’una curta experiència com a regidora d’Hisenda en el tram final de l’anterior mandat.

Com ha estat l’arribada per posar-se al dia?
Ara estic en una fase de quadrar les agendes amb tothom i posar-nos en marxa en el funcionament normal de l’Ajuntament, perquè hi ha hagut un canvi de govern i de persones, però la maquinària administrativa no es pot aturar. Hem d’intentar entrar en la dinàmica en el mínim temps possible.
Entenc que la prioritat, però, és formar un govern amb una certa estabilitat...
Bé, durant els matins ens dediquem a posar-nos al dia en el funcionament de tota la maquinària municipal, però les tardes les continuem dedicant des de l’endemà de les eleccions municipals a seure amb els grups que ens poden donar suport per intentar treballar un pla de govern conjunt que ens permeti compartir alguna cosa més que un vot de suport per decidir qui està al capdavant de l’alcaldia. Amb set regidors, tres dels quals no han estat mai abans en contacte amb l’Ajuntament, no en fem prou.
I com van les negociacions?
Ara estem a la part final del que és el primer que vam començar a definir a l’hora de negociar el pacte per a la investidura, amb 93 accions pactades. Ara ja estem al voltant de les 200 accions i continuem desenvolupant el com per acabar de definir el qui abans de portar la proposta a les assemblees de cada partit.
Com revertirà tota aquesta feina en l’acció municipal? Com afectarà el ciutadà?
De tota aquesta feina que estem fent en les reunions de negociacions sorgirà pràcticament el pla d’acció municipal que conduirà el projecte de govern dels pròxims quatre anys.
Marxarem de vacances amb el govern tancat i el cartipàs municipal clar?
Esperem que sí. El termini màxim per aprovar el cartipàs és el 15 de juliol i esperem tenir tota la planificació clara per aquesta data.
Com treballa el govern de moment?
Estem treballant de manera provisional. Tenim quatre presidents d’àrees i tres vicepresidents; des d’alcaldia encara no s’han delegat els Serveis Centrals, Hisenda, Tresoreria i Seguretat. Les àrees de Territori, Promoció de la Ciutat i Serveis a les Persones, sí que han estat delegades.
S’han delegat aquestes àrees perquè són prioritàries per al nou govern?
És prioritari no tallar ni afectar el funcionament del dia a dia. Els tres regidors que han assumit les delegacions i jo mateixa ja teníem signatura digital i hem prioritzar que no s’aturi l’activitat per davant de la resta de coses.
Quina diferència hi haurà entre el nou govern i el pacte de l’última etapa del mandat passat?
En l’última etapa del mandat passat, nosaltres vam fer un pacte per un any amb un acord de mínims, amb només cinc punts, però ara treballem per ampliar el pacte per a la investidura que ja teníem fet i posar més veus a dins amb un èmfasi especial a tota la part de la justícia social. Aquí és on preveiem no només més veus i més accions, sinó també més recursos.
Recursos econòmics?
No només recursos econòmics, sinó també recursos humans. Aquesta línia la repetim en moltes de les accions, no és exclusiva del tema de justícia social, sinó també en acció de ciutat. Si apostem de manera decidida per un manteniment actiu de la ciutat, hi ha d’haver la part econòmica, però també hi ha d’haver més personal perquè, si no hi ha les persones per fer la feina que s’ha de fer, no serveix de res incrementar les partides econòmiques.
Per tant, faran falta més treballadors a l’Ajuntament?
Des de la crisi, l’Ajuntament ha fet un gran esforç per mantenir tot el personal, però també és cert que en els últims anys (només podíem ampliar plantilla en accions urgents i necessàries) s’ha anat jubilant molta gent i ara encara tenim previsió de més jubilacions. S’han anat fent plans d’ocupació però en determinats llocs no n’hi ha prou.
Quants treballadors hi ha?
Són 648 tota la corporació, però si hi sumes entitats i empreses municipals arribaríem als 800 treballadors.
Heu analitzat les necessitats reals de recursos humans que hi ha en cada àrea?
Dins de cada una de les quatre àrees de govern hi ha un coordinador que és enllaç entre la part tècnica i la política, i ells coincideixen a remarcar que els recursos econòmics no serveixen de res si no hi ha recursos humans per fer les coses. Tot l’estudi que fem ara ha de servir per veure quins recursos humans i quines partides econòmiques són necessàries en cada àrea.
Quin és el projecte que prioritzeu en les negociacions del pacte de govern?
Tots! Ho dic així perquè el pacte es planteja amb la voluntat de trencar les dinàmiques de treball on tothom acaba funcionant per capelletes. Aquí s’ha de prioritzar un treball transversal.
Però el cert és que els pactes funcionen per capelletes habitualment...
Nosaltres podem ser de diferents forces polítiques, però el que estem intentant compondre és l’equip, i l’equip és un i els projectes són de tots. Quan hem consensuat un projecte és perquè tots hi estem d’acord. Veient els programes electorals que cadascú ha presentat en la campanya ja es pot veure també quina és l’aportació de cada un en aquesta negociació. Però el més important és que tots ens el fem nostre. D’entrada, com que encara no hi ha equip, ningú no treballa per ningú. Tots treballem pel comú. Del grup de 13, polític no n’hi ha cap.
Què vol dir?
No hi ha ningú que vingui de tradició política, sinó que som veïns de Vilanova que hem estat vinculats a diferents entitats, que hem treballat per la ciutat des de diferents àmbits (cultural, esportiu...) i ara fem una acció concreta. Hem passat del voluntariat a la casa més gran del voluntariat que hi pot haver, que és Vilanova i la Geltrú.
Quin paper ha de tenir Vilanova dins la vegueria del Penedès?
Vilanova dins de la vegueria hauria d’exercir necessàriament de cocapital.
Els alcaldes que hi havia en el moment de l’aprovació de la vegueria del Penedès es van omplir la boca de parlar de cocapitalitats...
Però en la pràctica és una aposta de mínims. És veritat que les vegueries no estan desenvolupades, però sí que la part orgànica més bàsica està generada i s’ha quedat a Vilafranca per la seva centralitat geogràfica. Jo no sé si els territoris s’han de dividir d’aquesta manera... Per la mateixa regla de tres podríem tenir una capital a la costa i una a l’Anoia i els del centre poden anar a la que vulguin.
Què pot aportar Vilanova a la vegueria?
Primer, la singularitat del territori, que no té la resta. Des del Garraf i el Baix Penedès, que som els que tenim la costa, tot i estar molt propers a les comarques d’interior, el tarannà és molt diferent, la tipologia del ciutadà també és diferent, això no vol dir que les necessitats no siguin les mateixes. En el moment que es desenvolupi administrativament la vegueria haurem de veure quines són les administracions que han de desaparèixer. Aquí al Garraf tenim el Node, creat per la Diputació de Barcelona per al desenvolupament de la promoció turística i de ciutat. En aquest moment, hi ha empresaris del sector turístic que, a vegades, no saben si anar al Consell Comarcal, al Node o a l’Ajuntament... No saben on comença i on acaba la competència de cada administració.
En els últims anys, l’exalcaldessa havia insistit molt en la necessitat de desenvolupar Vilanova com a destinació turística.
En el pla municipal per als pròxims quatre anys hem tingut això molt present. De fet, els plans no són mai de només quatre anys. Són plans de futur perquè moltes de les accions són ara de present però no podem ser curterministes. Estem envoltant Vilanova d’una anella blava-verda, tant des de l’interior com des de la costa, fins on tenim competències, per blindar aquest espai. I aquí, només definint l’espai ja estàs marcant el tipus de turisme que vols i com s’ha de moure, estàs marcant la mobilitat com es gestionarà... Encara tenim problemes d’accessibilitat en moltes zones. En alguns barris tenim algun veí que no pot sortir de casa per problemes d’accessibilitat. I això s’ha de resoldre i és urgent.
Les actuacions a la Via Pública són les més urgents en aquest moment?
L’actuació a la via pública és bàsica, i els serveis que es donen a la via pública, també. Bàsics i urgents. Primer hem de tenir una ciutat neta i endreçada.
Primer us heu de refer dels efectes de la crisi?
Sí, però a vegades és posar-hi ideologia i noves idees. El pressupost és l’eina que et dona més força a l’hora de poder fer o desfer, però a vegades, amb imaginació, també pots fer front a situacions que des d’una visió plana sembla que només es puguin resoldre amb diners.
A què aspira Vilanova dins del conjunt del país?
Primer l’hem de posar al mapa. És molt desconeguda. La gent sap que tenim platja, però Vilanova és culturalment molt rica. La part festiva, la xarxa d’entitats, la programació de festivals culturals, comerç, indústria i ens estem preparant amb totes les eines de futur com a ciutat innovadora... L’únic que ens falta és una connexió econòmica amb el territori. Tenim una gran trava que es diu 7 euros d’anada i 7 euros de tornada.
Reclameu la desaparició del peatge de la C-32.
Si anem cap a un país on funciona el sistema de vinyeta, l’hem d’aplicar a tot el territori. No pot ser que haguem d’anar amb vinyeta per unes carreteres (les de l’Estat) i en altres haguem de pagar peatge. Això és un exemple de tracte discriminatori i afecta el desenvolupament econòmic del territori.

ERC trenca l’alternança de CiU i el PSC

Assessora fiscal i mercantil formada professionalment en el sector cooperatiu, es va incorporar al govern de Vilanova i la Geltrú en l’últim tram del darrer mandat, quan JxCat va trencar el pacte amb el PSC a causa de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya.

Investida amb els vots, en el darrer moment, de la CUP i JxCat, Olga Arnau trenca l’eterna alternança entre CiU i el PSC a la capital del Garraf i desbanca el PSC, malgrat que els socialistes van ser el partit més votat el 26 de maig. Des del moment de l’acord per a la investidura, el mateix 15 de juny, una hora abans del ple, Arnau ha mantingut que els 13 regidors independentistes que la van votar són la base del que ha de ser el govern de Vilanova i la Geltrú els pròxims quatre anys.

Les negociacions no han parat des d’aleshores. Tot és provisional, de moment. Tenen fins al 15 de juliol per definir el cartipàs i el compromís era no tancar l’organigrama del govern fins que no s’hagin tancat tots els detalls. De moment, ella parla de la transversalitat d’un govern compartit. I, abans de començar, ja li toca aplicar-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia