Els observadors envien a l’Alt Comissionat de l’ONU l’informe sobre el judici de l’1-O
International Trial Watch rebutja taxativament la violència
Denuncia “vulneracions” de drets civils i polítics
International Trial Watch ha presentat a l’Alt Comissionat de l’ONU l’informe sobre la instrucció i el judici oral de l’1-O i la “vulneració” de drets civils i polítics a Catalunya en relació al cas. En el document, que fa especial èmfasi en l’acusació formulada contra els Jordis, s’entén que tenir-los empresonats de forma preventiva i haver-los jutjat constitueix una vulneració dels drets de reunió i manifestació, llibertat d’expressió i ideològica i participació política, previstos en els instruments internacionals ratificats per Espanya. També s’hi observa una violació del dret a un judici just i una “possible” manca d’imparcialitat i independència del tribunal.
➡️Fem públic l'informe que s'ha presentat a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans per la seva consideració en el marc de l’Examen Periòdic Universal.
— International Trial Watch (@InterTrialWatch) July 18, 2019
👉🏽Versió castellana: https://t.co/6HXzeIQV0X
👉🏽Versió anglesa:https://t.co/bEG3Rkcemb pic.twitter.com/eLb4YGjMOf
L’anomenat informe ombra (segons l’argot de l’ONU) enviat aquest dimecres s’ha presentat a l’Alt Comissionat per la seva consideració de cara l’Examen Periòdic Universal (EPU), que passarà Espanya en la sessió del Consell de Drets Humans del gener de 2020.
Rebuig de la violència
En el text, de setze pàgines, es rebutja taxativament la violència, assegurant que de l’estratègia de l’acusació deriva una interpretació d’aquest concepte que té “greus conseqüències”, ja que “criminalitza” la protesta limitant l’exercici de llibertats i drets fonamentals de la societat civil a l’Estat.
“Durant el desenvolupament del judici oral, no hi ha hagut cap indici o prova que demostri l’ús de la violència”, afirmen els observadors. De fet, consideren que en el judici “l’exercici de drets fonamentals és percebut com rebel·lió i sedició” i critiquen que el cas “sembla ignorar” que les persones tenen el dret a protesta, protegits pel dret a la llibertat de pensament.
En aquest sentit, també avisen que jutjar els dos líders socials té un efecte “desincentivador” per a la resta de població i que una possible condemna “agreujaria encara més la situació”.
Entenen, de fet, que en cas d’una sentència absolutòria per als Jordis, la vulneració de drets invocada per la plataforma ha estat “igualment comesa” i ha tingut en efecte “contraproduent” per a tots dos líders però també per a “tota la ciutadania”.
Recomanacions
Per tots els motius exposats, els signants de l’informe suggereixen que el Consell de Drets Humans de l’ONU recomani a Espanya complir amb les decisions del Grup de Treball de Detencions arbitràries. És a dir, que alliberi Jordi Cuixart i Jordi Sànchez “de forma immediata” i s’iniciï una investigació “exhaustiva” i “independent” sobre les circumstàncies de la privació de llibertat.
També recomanen instar l’Estat a “garantir la independència, imparcialitat i transparència” del poder judicial.
Per últim, demanen que es recomani a Espanya adoptar les mesures necessàries per garantir l’exercici “ple” dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió, reunió pacífica i associació i garanteixi la participació política de les organitzacions de la societat civil.
Procediment
En enviar l’informe ombra, ITW tindrà ara l’oportunitat de participar en una pre-sessió que s’organitzarà a Ginebra previsiblement al desembre, un mes abans de la sessió del Consell en què es farà l’EPU, una pre-sessió a la qual es convida a participar en les delegacions permanents dels estats a Ginebra i a ONGs que han enviat contribucions escrites.
En tot cas, el document serà ara guardat en un calaix fins al gener, quan Espanya ha de passar l’Examen Periòdic Universal, el procediment al qual se sotmeten tots els estats membre de Nacions Unides cada 4 anys per a una revisió de la situació de drets humans a l’estat, independentment de la ratificació o no dels tractats internacionals.
És un procediment bàsicament polític consistent en un “diàleg interactiu” entre els membres del Consell de Drets Humans i l’estat examinat. El procediment conclou amb la formulació de recomanacions dels membres del Consell a l’estat. L’Estat indicarà si les accepta totalment o parcial o no les accepta.