Política

JOAN TORRUELLA

FILL DE JOAN TORRUELLA VALLS

“Es va negar a tornar els cèntims”

“El pare tenia la il·lusió que la República continuaria”

“Fa 25 anys, va rebre una indemnització pel càrrec que havia tingut de comissari”

El pare de Joan Torruella, Joan Torruella Valls, era de Balaguer i pertanyia a ERC. Va tenir petits càrrecs polítics durant la República, entre els quals el de comissari de la Generalitat i alcalde en funcions de Sant Llorenç d’Hortons. Va estar empresonat i, com relata Torruella, “la mare a vegades no el reconeixia dels cops que li havien clavat”.

Com és que conserva el resguard dels diners que el seu pare va perdre?
Els pares ens van anar explicant coses que havien passat durant la Guerra Civil i el franquisme i el pare algun cop havia esmentat que existia documentació. En morir i fer neteja, als meus germans i a mi ens va fer gràcia conservar-la. Per aquelles casualitats, tenim el resguard dels diners decomissats, 11.075 pessetes, i també de la multa que li van posar, de 600 pessetes.
Per què el van multar?
Es va rebel·lar i no va voler tornar aquells cèntims. Com molts, tenia la il·lusió que la República continuaria. No els va entregar voluntàriament, sinó que van escorcollar casa seva. Els va perdre i, a sobre, el van multar.
Què va suposar per a la seva família la pèrdua d’aquells diners?
Van haver de tornar a començar, perquè els van deixar amb una sabata i una espardenya. Tot i això, els avis tenien el forn de pa provincial, repartien a tot Lleida, i se’n van poder sortir millor que molts veïns perquè tenien un negoci i el pa era un producte bàsic. Els clients no hi van faltar i, afortunadament, la mare era una formigueta. Havia estat modista i després de la guerra va fer el que feia tothom, tenia tres o quatre feines mal remunerades.
Pensa que és viable reclamar els diners que els van prendre?
Voldria que hi hagués prou justícia per reparar part dels danys. Per sort, els tres germans no tenim una necessitat important dels diners, en gaudirien els nets, però el més important és que almenys el sacrifici i les bufetades del pare serien compensats. Fa 25 anys, va rebre una indemnització pel càrrec que havia tingut de comissari. Va ser possible després de dos anys de tràmits i gràcies a un grup de persones que es van moure i van reclamar-ho.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.