“Amb els papers del judici n’hi havia també dels diners”

El 27 de gener del 1939, pocs dies després de l’entrada dels nacionals al poble, van agafar vuit persones significades entre les esquerres locals, entre elles el meu avi Joan, i els van fer un judici militar exprés. Ell va estar empresonat a Montblanc i després va passar pel camp de concentració d’Astorga, tot i que finalment li van commutar la pena per un arrest domiciliari. Tot i això, va tenir més sort que l’alcalde d’aquell primer govern republicà, que va ser afusellat.

Al document hi diu que va haver d’entregar 10.290 pessetes. A casa sempre havia sentit a dir que li ho havien pres tot.

L’avi era tractant de bestiar, tenia tocinos, i la seva família era benestant. Crec que el seu pare tenia un fons en algun banc i que van tirar d’allò.

El 2007. El net de l’alcalde afusellat, Lluís Solà, un monjo de Poblet que va fer un llibre dedicat al seu avi, va treure dels arxius militars l’expedient dels nostres avis. Hi havia tota la documentació que es va fer servir per condemnar-los: les denúncies dels veïns, els testimonis..., i també papers sobre els diners confiscats.

És que jo estic casat amb la neta d’un home que va denunciar el meu avi! Les coses no s’han d’oblidar però tampoc ens han d’impedir avançar. Dues generacions després, acceptes el passat i vius el futur.

Jo el que sempre he perseguit és l’anul·lació del judici del meu avi, la restitució de la cosa moral. Però, coi, potser sí que si els advocats pressionen també es pot compensar el tema econòmic.