Política

PEP BERGA ELS NOSTRES AJUNTAMENTS

ALCALDE D’OLOT.(JUNTS PER CATALUNYA) OLOT

“No volem utilitzar la majoria absoluta”

Majoria. Afirma que té clar que les olotines i els olotins van escollir vint-i-un regidors i no només els seus onze volcans. La construcció d’un centre d’interpretació del vulcanisme és un dels grans objectius del seu equip

La clau és un equip de persones triades molt acuradament i un projecte de futur que ha il·lusionat a molta gent
Provinc de regidories dedicades directament a les persones i això es notarà a l’hora de prioritzar
No és acceptable que aquests propers quatre anys no es resolgui una variant per a la ciutat d’Olot

Pep Berga afirma que la pro­xi­mi­tat dels vuit anys ante­ri­ors amb les olo­tins i els olo­tins ha estat clau per acon­se­guir la majo­ria abso­luta a Olot. Diu que ja la pre­ve­ien, però només com una pos­si­bi­li­tat pen­dent del con­text elec­to­ral. El fla­mant alcalde hi afe­geix que admi­nis­trarà aquesta majo­ria tenint en compte tots els regi­dors i des­taca el museu dels vol­cans, la bibli­o­teca i cen­tre social del Carme i la pis­cina coberta com els grans pro­jec­tes del man­dat.

Parli de les sen­sa­ci­ons dels pri­mers dies...
La pri­mera sen­sació que vaig tenir va ser de molt d’agraïment i de des­co­brir que la ciu­tat acaba reco­nei­xent la dedi­cació i que esti­guis als actes que la gent orga­nitza, que tro­bis temps per a ells i que no et mos­tris dis­tant. I és sin­cer això que et dic.
Més sen­sa­ci­ons?
La segona sen­sació que em va sor­pren­dre és la gran diferència que la gent atorga a l’alcalde o a un regi­dor. He estat vuit anys pri­mer tinent d’alcalde i no m’havia tro­bat mai aquesta con­si­de­ració tan espe­cial que et donen com a alcalde. La gent, fins i tot, em dema­nen sel­fies pel car­rer.
Valori el resul­tat de les elec­ci­ons.
No va ser un resul­tat ines­pe­rat, perquè la majo­ria abso­luta era una pos­si­bi­li­tat que prevèiem. Es va con­fir­mar un resul­tat que se’ns va posar en dubte un mes abans quan els resul­tats de les gene­rals en dona­ven un de molt dife­rent I, per tant, dono més sen­tit a aque­lla frase que s’acos­tuma a dir dels ajun­ta­ments: que la gent té molt en compte el nom de les per­so­nes i no només les sigles.
A què atri­bu­eix aquests bons resul­tats?
És una suma de fac­tors. Veníem de dos man­dats en què les coses havien sor­tit bé o molt bé, que temes molt impor­tants la ciu­tat els ha afron­tat bé en anys de crisi econòmica, que tenim una taxa d’atur baixa, ser­veis de qua­li­tat.. I un altre fac­tor clau és l’equip de per­so­nes que ens pre­sentàvem, totes tri­a­des amb molta cura, i un pro­jecte de futur que va il·lusi­o­nar més que els d’altres for­ma­ci­ons, amb temes com ara la bibli­o­teca, la pis­cina coberta o l’Espai Cràter.
Ges­ti­o­nar una majo­ria abso­luta no és fàcil.
No, i per això les meves pri­me­res decla­ra­ci­ons la mateixa nit elec­to­ral van ser donant les gràcies i recor­dant que la ciu­tat havia esco­llit vint-i-un regi­dors i no només onze. És impor­tant que tots vint-i-un iden­ti­fi­quem bé l’objec­tiu de la nos­tra acció de govern, que és fer créixer la ciu­tat i no fer créixer els par­tits polítics dels quals for­mem part.
Ara han pas­sat dies. Com s’ha traduït això que explica?
En donar molt de temps als grups que no estan al govern per fer apor­ta­ci­ons als punts que por­tem al ple o a la junta de govern, en la qual poden par­ti­ci­par. Per tant, no volem caure en la temp­tació de fer ser­vir la majo­ria abso­luta i volem acon­se­guir que tot s’aprovi amb els vots del màxim nom­bre pos­si­ble de par­tits.
En el pri­mer ple ordi­nari, però, vostè es va quei­xar perquè li van dema­nar més infor­mació i més temps per ana­lit­zar-la.
Em vaig quei­xar perquè em van retreure que havien tin­gut poc temps per a un tema pel qual els havia con­vo­cat tres vega­des. Tre­ba­llar ple­gats implica l’esforç de tots i no només dels que gover­nem.
Vostè és un alcalde d’una ciu­tat impor­tant del país, amb experiència i jove, i, lògica­ment, el fes­te­ja­ran.
Des del pri­mer dia he tin­gut clar que em volia dedi­car només a l’Ajun­ta­ment, pre­ci­sa­ment, per con­ser­var aquesta pro­xi­mi­tat i dedi­cació que la gent agra­eix. El temps és limi­tat. Entenc que hi poden haver molts altres pro­jec­tes polítics que facin il·lusió, però, en el meu cas, vull dedi­car tota la con­cen­tració a Olot. El com­promís és per a qua­tre anys, no sub­jecte a cap tipus de temp­tació.
En què es dife­ren­ciarà el seu govern del seu ante­ces­sor?
Els governs muni­ci­pals es defi­nei­xen sobre­tot per les per­so­nes que en for­men part i penso que, més enllà que la sigla del par­tit que governa sigui la mateixa, quan comen­ces un pro­jecte amb 11 regi­do­res i regi­dors on només 3 pro­ve­nen de man­dat ante­rior, és un pro­jecte del tot nou. Can­vien per­so­nes, els lide­rat­ges i els pro­jec­tes i objec­tius. Els pro­jec­tes de futur acos­tu­men a estar mar­cats pels lide­rat­ges i, en el meu cas con­cret, pro­vinc de regi­do­ries dedi­ca­des direc­ta­ment a les per­so­nes: benes­tar social, cul­tura, edu­cació, esports. I això es notarà a l’hora de pri­o­rit­zar.
Qui­nes res­pon­sa­bi­li­tats té, a part de l’alcal­dia?
He vol­gut con­ti­nuar a la regi­do­ria de Cul­tura i a la de Drets Civils. La pri­mera per la cen­tra­li­tat que penso que mereix i la segona perquè en el nos­tre pro­jecte la into­lerància o la dis­cri­mi­nació no són accep­ta­bles i ha de ser el mateix alcalde qui les ha de cen­su­rar.
El pro­jecte de museu dels vol­cans és el pro­jecte estel·lar?
L’ano­me­nem Espai Cràter i és un dels més impor­tants. Olot és el cen­tre del Parc Natu­ral de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa. La ciu­tat està total­ment encer­clada de parc natu­ral i la valo­ració d’aquest patri­moni natu­ral, la seva divul­gació, conei­xe­ment i pro­tecció passa per dis­po­sar d’un nou equi­pa­ment que com­ple­menti les visi­tes a l’espai natu­ral. Aquest nou equi­pa­ment ha de ser un museu on domini la tec­no­lo­gia, les pro­duc­ci­ons audi­o­vi­su­als, i estarà situat al cen­tre de la ciu­tat, a can Marcé.
Ara per ara, però, no hi ha con­sens sobre aquest pro­jecte.
En aquest moment, no, però inten­ta­rem acon­se­guir-lo i m’hi esforçaré al màxim perquè és un equi­pa­ment impor­tant per a la ciu­tat i sobre­tot per a la pro­tecció del Parc Natu­ral de la Gar­rotxa. En aquest moment s’està seguint un procés de cocre­ació inèdit al país, que inclou científics, peda­gogs, tècnics del parc natu­ral, agents turístics, agents econòmics en gene­ral, veïns, etcètera, que ha de defi­nir les línies estratègies d’aquest equi­pa­ment.
En què es dife­ren­cia d’un procés de par­ti­ci­pació?
En què és on real­ment les per­so­nes que en for­men part, sense inter­ferències exter­nes, aca­ba­ran defi­nint les línies estratègiques d’aquest pro­jecte. Ni jo ni cap regi­dor hi inter­ve­nim. Només experts. Està conduït per pro­fes­si­o­nals i la Gene­ra­li­tat perquè ha de ser­vir de model per a pro­ces­sos sem­blants en altres equi­pa­ments del país.
De quin tipus de museu es parla?
Em costa fer ser­vir la paraula museu, perquè implica tenir fons. Per això par­lem d’un cen­tre d’inter­pre­tació. Tindrà con­tin­guts audi­o­vi­su­als i tec­nològics que et per­me­tran viure un erupció volcànica, tenir l’experiència des de dins. La tec­no­lo­gia t’ho per­met.
Vostè ha recor­dat en més d’una ocasió que fa vuit anys que tre­ba­llen per a la pro­moció d’Olot. L’Espai Cràter con­so­li­darà aquesta aposta?
Sí. Hi ha un prin­cipi molt sim­ple, que és que les per­so­nes no anem als llocs perquè sí, sinó perquè hi passa alguna cosa. L’ober­tura de l’eix Vic-Olot pel túnel de Bra­cons ha faci­li­tat que mol­tes per­so­nes vin­guin a Olot a gau­dir d’esde­ve­ni­ments extra­or­di­na­ris com ara la Fira Orígens, la cam­pa­nya de pro­moció Olotx2, la Fira de l’Embo­tit, esde­ve­ni­ments cul­tu­rals de referència naci­o­nal com ara els fes­ti­vals MOT, Sismògraf i Lluèrnia...
Pen­sen en alguna nova pro­posta en aquest àmbit?
Les per­so­nes dema­nem nove­tats i viure experiències noves contínua­ment. Per tant, en aquests pro­pers qua­tre anys hau­rem de dis­se­nyar nous esde­ve­ni­ments cul­tu­rals o pro­pos­tes com l’Espai Cràter, que estarà en fun­ci­o­na­ment la pri­ma­vera del 2021.
Altres pro­jec­tes de man­dat?
El pro­jecte de ciu­tat més il·lusi­o­nant és el de la nova bibli­o­teca entesa com a cen­tre cul­tu­ral i espai de relació a sem­blança dels que els dar­rers anys s’han fet al nord d’Europa. Les d’Holanda, Dina­marca i Finlàndia són les que hem anat a veure.
Com són aquests espais?
Tenen, a més de bibli­o­teca, zona d’estudi, espais per reu­nir-s’hi, espais de cre­ació a dis­po­sició per fer-hi qual­se­vol cosa, sala d’actes, etcètera, i fun­ci­o­nen amb una franja horària molt àmplia els set dies de la set­mana.
Qua­li­fica aquest pro­jecte d’il·lusi­o­nant. Per què?
És il·lusi­o­nant perquè no n’hi ha cap al país, però, a més a més, perquè estarà a la zona del cen­tre de la ciu­tat més depri­mida i un equi­pa­ment com aquest ha de ser un ele­ment per revi­ta­lit­zar l’última zona del barri vell que queda per revi­ta­lit­zar.
Tenen clars els usos dels espais tan­cats de l’antic hos­pi­tal de Sant Jaume?
Encara hi queda un trenta per cent d’espai per uti­lit­zar i volem que sigui ínte­gra­ment per donar ser­veis assis­ten­ci­als a la gent gran, donant con­tinuïtat al geriàtric actual. Ho farem seguint el model d’uni­tats de con­vivència, d’un màxim de quinze per­so­nes, d’ambi­ent més fami­liar…
Més de trenta anys espe­rant la vari­ant... Es resoldrà ara?
És una obra que no depèn de l’Ajun­ta­ment, sinó de l’Estat i de la Gene­ra­li­tat. No és accep­ta­ble que aquests pro­pers qua­tre anys no es resol­gui una vari­ant per a la ciu­tat d’Olot, que és capi­tal de comarca.
Quin paper creu que ha tenir Olot en el mapa de ciu­tats mit­ja­nes de Cata­lu­nya?
M’agra­da­ria que con­tinuï essent una de les millors ciu­tats on viure-hi i podem tenir un paper impor­tant en temes rela­ci­o­nats amb la tran­sició energètica i com a ciu­tat salu­da­ble.
Quin paper tindrà Olot quant a les aspi­ra­ci­ons sobi­ra­nis­tes del país?
El com­promís que aquest equip de govern tenim amb la ciu­tat també el tenim amb el procés naci­o­nal per la inde­pendència de Cata­lu­nya. Pen­sem que la inde­pendència millo­ra­ria molt la vida de les per­so­nes d’aquest país.

Un polític que s’ha fet al carrer i que no vol marxar d’Olot

Natural d’Olot, Pep Berga té 54 anys, està casat i té dos fills i és funcionari de la Generalitat. Militant del PDeCAT des del 2007, és a l’Ajuntament des del 2003, els primers vuit anys a l’oposició i els últims vuit al govern de Josep Maria Corominas. També ha estat vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa durant dotze anys. Berga és un polític foguejat al carrer. Durant els vuit anys del govern de Josep Maria Corominas, ha estat un habitual als actes i les activitats que han dut a terme les entitats de la ciutat. Aquesta presència, lògicament, es va incrementar encara més els dos últims anys del mandat de l’anterior alcalde. Bregat també en conflictes polítics –li va tocar defensar, per exemple, la polèmica posició inicial de la Generalitat com a conseller comarcal en el tema del ‘fracking’ a Riudaura–, Berga s’ha convertit en un dels polítics de Junts per Catalunya amb més projecció. Ell, no obstant, sentencia que només vol treballar per a Olot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia