L’ANC i Òmnium clamen per la unitat absent dels partits
Tot i la falta d’acords, revelen majors contactes i consciència de les formacions per consensuar una estratègia
“No ens aixecarem de la taula fins que es fixin objectius compartits”, sosté Mauri
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium van voler aparèixer ahir en públic plegats per cridar els partits sobiranistes a la responsabilitat de consensuar una resposta institucional, política i ciutadana a la nova etapa que s’obrirà amb una sentència del Suprem contra els líders independentistes que preveuen que serà “condemnatòria i dura”.
Un cop passat el llarg cicle electoral, procliu a les divergències entre partits, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, van demanar per enèsima vegada a ERC, JxCat, la CUP i Catalunya en Comú que deixin endarrere les picabaralles i divergències i acordin una resposta política i institucional conjunta a la sentència del Suprem que s’espera per després de l’estiu. Les dues entitats, per la seva banda, es mostren disposades a “liderar la resposta de la societat civil”. Sobre aquest punt, Mauri va informar que ja es treballa amb “moltes altres entitats” per acordar una “resposta col·lectiva”. Però les protestes o manifestacions de la societat civil no poden ser les úniques, adverteixen Paluzie i Mauri, perquè caldrà també respondre institucionalment i política, i això requerirà l’acord dels partits.
Tot i que ahir no van apuntar cap acord concret entre els partits i es van limitar a clamar de nou per la unitat estratègica, els líders de l’ANC i Òmnium van defugir el pessimisme i van negar que aquesta fos una crida a la desesperada davant l’immobilisme de les posicions dels partits. Malgrat les “divisions evidents” i la “frustració entre les bases” independentistes que reconeixia Paluzie, assegura que els partits s’estan reunint més sovint per buscar un acord del que havien fet durant el darrer any i mig: “Tots són molt conscients de la necessitat de seure, parlar i no aixecar-se fins a l’acord.” Mauri afegia que no es tracta d’una crida “a la desesperada sinó d’una crida a la responsabilitat”, i valora que ja hi ha una “mirada compartida” entre els partits per la freqüència, el to, el tarannà de les reunions i la preocupació que expressen.
“És d’hora per parlar de resultats i de continguts”, apunta, però, a preguntes dels periodistes, admet que no es pot excloure cap via pacífica com la “desobediència civil si és necessari”. Mauri conclou que “calen espais de treball amplis i unitaris que posin sobre la taula la diversitat de punts de vista i estratègies i veure quines ens poden ajudar a avançar”.
La sentència, que preveuen dura, canvia la situació “en què hem entès la democràcia en 40 anys”, adverteix Mauri. Davant d’aquesta previsió, la societat civil no entendria que no hi hagués una resposta àmplia i unitària, defensa. La repressió busca desmobilitzar, desmoralitzar i dividir el moviment, adverteix Paluzie: “Ens cal anar a l’una. És imprescindible que hi hagi sentit d’estat i estratègia conjunta.”
Paluzie, a Huguet i Simó: que participin d’un nou 11-S
La presidenta de l’ANC va voler treure importància a la polèmica sobre la negativa dels exconsellers d’ERC Josep Huguet i Anna Simó a assistir a la manifestació de la Diada argumentant que no estaven disposats a ser escridassats com a traïdors. Huguet publicava, abans-d’ahir, al seu compte de Twitter: “No aniré a una manifestació que per primera vegada una colla d’exaltats vol convertir en un aquelarre purificador contra els traïdors. O bé abans de l’11 aquesta música antipartits i especialment anti-ERC s’atura o bon vent.” I l’exconsellera Simó li donava suport: “Fa dies que he pres la mateixa decisió, després de més de trenta anys.” A preguntes dels periodistes, Paluzie cridava ahir Huguet i Simó a reconsiderar la decisió, defensava que ningú està exclòs i negava que l’ANC hagués promogut crítiques contra ERC sinó contra decisions dels partits independentistes que, des del seu punt de vista, són equivocades. Així, Paluzie recorda que l’única protesta impulsada per la direcció nacional de l’ANC va ser precisament contra la decisió de Junts de pactar amb el PSC a la Diputació de Barcelona. La resta de protestes en ajuntaments o consells comarcals les han impulsades territorials de l’entitat: “És legítim que territorials s’hagin mobilitzat demanant determinats pactes a consells. S’ha de saber entomar la crítica legítima.” Ara bé, en una autocrítica implícita a “algun fet aïllat”, Paluzie revela que ha demanat personalment a territorials que la crítica legítima es faci amb “formes respectuoses”.
