KENNETH MARTÍNEZ
ALCALDE DEL VENDRELL (PSC)
“Volem un govern sense línies vermelles”
pacte Ha tancat un pacte de govern amb independents i Cs, però assegura que és una majoria oberta a tothom
Diu que treballarà per ampliar el govern i trencar la política de blocs al Vendrell
Hem de posar el Festival Pau Casals al mapa i superar el mite que les coses sempre costen més del Llobregat cap avall
Tenim projectes industrials al Baix Penedès i no cal inventar res nou. La logística genera més feina que estar sense indústria
Totes les infraestructures passen per aquí. Hem de trobar la manera que aquest fet ens permeti generar oportunitats
Amb els millors resultats del PSC al Vendrell des del 2003, Kenneth Martínez ha apostat per fer un canvi de sentit a tot i ha tancat un pacte de govern amb el grup independent dels Veïns de les Platges i Ciutadans, fugint de la línia que va seguir el seu antecessor, Martí Carnicer, que va buscar aliances amb CiU i ERC ara fa quatre anys.
Què busca amb aquest pacte radicalment diferent del del mandat passat?
Vistos els resultats, l’objectiu era arribar a tenir un govern de majoria. Després de l’acord amb Cs i els independents, encara tenim voluntat de sumar-hi més gent i trencar la política de blocs al Vendrell.
Quan diu que tenen voluntat, ho diu com una voluntat genèrica o es refereix a algú en concret?
Em refereixo a un grup en concret amb el qual ja tenim converses. Jo espero que a la tardor aquestes converses fructifiquin i s’ampliï el pacte de govern, perquè volem tenir un acord el més ampli possible des del punt de vista ideològic per fer un govern sense línies vermelles.
Venen de quatre anys molt complicats... Com visualitza el mandat?
Bé, molt bé! La veritat és que la sensació és molt millor del que podia semblar just abans de les eleccions. Les previsions que havíem fet era sobre el manteniment de la fragmentació i treballàvem sobre la proposta d’un govern en minoria. Ara tenim sobre la taula un govern amb majoria suficient per poder treballar amb més estabilitat. Això ens permetrà poder dedicar tota la capacitat i l’esforç a avançar en la feina i no haver d’estar contínuament buscant suports, que sovint acaba sent una feina estèril perquè finalment no fructifiquen.
Quin és l’objectiu inicial?
Ara, amb modèstia i humilitat, després de la feina feta els últims quatre anys per redreçar la situació econòmica de l’Ajuntament, podrem començar a fer algunes inversions i actualitzar serveis, que a causa de la crisi han tingut greus restriccions financeres. Estem, per tant, en un punt d’inflexió que suposa un gir important en la direcció de la política municipal.
Quin percentatge hi ha d’endeutament?
Ara ja estem per sota del 90% dels ingressos i, per tant, hem recuperat l’autonomia financera municipal. Entre el 75% i el 110%, la llei et permet demanar préstec i, de fet, al pressupost del 2019 ja vam aprovar un primer préstec que estem formalitzant en aquest moment. Però això és mèrit del mandat anterior. I ara hem de continuar treballant per anar reduint aquest endeutament.
És una bona oportunitat per a la ciutat i per al govern municipal que hi hagi, no?
Ho entenem com una oportunitat per capgirar la situació dels últims vuit anys en benefici del conjunt de la població. No puc negar que ho afrontem amb un somriure a la cara, perquè, com a mínim, et pots plantejar actuacions d’una certa envergadura que fins ara eren impossibles.
En aquest escenari, quines són les prioritats del nou govern?
Les prioritats són les que ja vam explicar durant la campanya electoral en el programa: prioritzar la inclusió social, la cohesió i la lluita contra l’atur. La feina és un element clau perquè garanteix una certa autonomia personal i fa possible la cohesió social. En aquest moment, l’Ajuntament del Vendrell, amb una situació complicadíssima des del punt de vista financer, és l’Ajuntament de la demarcació de Tarragona que més diners destina a polítiques socials... Això demostra quines han estat les prioritats del PSC en els últims quatre anys.
Encara hi ha una taxa d’atur elevada respecte a la resta del país.
Res a veure amb la taxa d’atur que teníem l’any 2013, que va arribar a ser del 30%. Ara ens movem al voltant del 16%, però és cert que encara tenim molts problemes per generar ocupació estable. Ens movem en un mercat laboral molt inestable perquè depenem molt de l’estacionalitat turística.
Teniu algunes línies encetades...
Sí. Ens falta el desenvolupament d’un sector que totes les economies tenen en més o menys mesura, que és la indústria. Depenem massa del comerç i el turisme.
Però el Vendrell no té sòl per destinar a indústria, depèn de la comarca.
Sí. Ja fa anys que hem començat a treballar amb la resta de la comarca per al desenvolupament d’aquest sector estratègic. Volem una indústria moderna, respectuosa amb el medi ambient i tecnològicament avançada, que faci la seva aportació a la generació de riquesa que en aquest moment ens falta. Estem ubicats en un espai estratègic des del punt de vista geogràfic, i volem aprofitar-ho i contribuir al desenvolupament econòmic de la comarca i a la reducció de les taxes d’atur que tenim en aquest moment, que vol dir reduir precarietat.
Quan parla de consolidar indústria, a quin model es refereix? Al polígon de la Bisbal o del Logis Penedès?
Hi ha uns projectes, amb els seus corresponents estudis d’impacte ambiental, i no cal inventar-se coses noves.
Per tant, no descarta el desenvolupament del Logis Penedès?
No, no... Segur que la logística genera més llocs de feina que estar sense cap tipus d’indústria.
En el cas de la Bisbal, no hi ha hagut cap debat. Es va donar per fet, no?
Justament és com una paradoxa. Ja tenim un polígon potent, de primer ordre, que és a la cruïlla de les dues principals vies de comunicació: per què hem de buscar una altra cosa...? I si podem triar les empreses que volem... Però ara tenim una empresa com Idiada que vol créixer en aquest territori: per què no seguim treballant perquè aquesta empresa o altres de similars puguin desenvolupar-se en aquest territori?
El Vendrell ha desenvolupat un model turístic, amb pros i contres...
Tenim el potencial: aquests anuncis que publiciten l’essència mediterrània ens estan descrivint: tenim mar i muntanya, vinya, gastronomia, cultura, música..., ho tenim tot. Aquí, en vint quilòmetres, pots anar de dalt de tot del Montmell a la platja i canviar totalment de paisatge, passant per una gran quantitat d’ecosistemes naturals, econòmics, socials... Som un petit bressol cultural i d’oportunitats i hem de ser capaços de ser la ròtula que permeti articular aquest territori amb tot el seu potencial. No pot ser que només siguem territori de pas.
Parla del tren?
Parlo del tren, d’autopistes..., perquè tot passa per aquí.
En el cas de les autopistes hi ha un debat obert sobre un nou model de gestió que s’havia de posar en marxa el 2019 i que no acaba d’arribar...
Jo entenc que les infraestructures d’aquest tipus són molt costoses de mantenir. Aquest és un debat de país. El desenvolupament del país depèn d’unes infraestructures potents i el model reclama uns acords amplis. I el que nosaltres demanem és que els veïns de les zones afectades per la construcció d’aquestes infraestructures necessàries puguem ser, com a mínim, igual de competitius que d’altres zones. No pot ser que assumim el cost territorial sense compensacions.
Es mantindran dins del grup del Pacte de Berà i amb els ajuntaments del Penedès marítim per l’alliberament del peatge de la C-32?
I tant! El Pacte de Berà ha de continuar treballant però sense limitar-se a resoldre els problemes de l’N-340, sinó que ens hem de marcar l’objectiu de fer realitat un territori amb personalitat i pes dins del conjunt del territori català. Tenim moltes mancances en infraestructures, rebem molta població i necessitem serveis, alguns dels quals no depenen exclusivament de l’Ajuntament, com ara educació i sanitat. Per tant, si la Generalitat no dona resposta a aquesta població que es va incorporant al mateix ritme del creixement, provoca un decalatge que genera inconvenients, tant en serveis com en la competitivitat de les nostres empreses.
El Vendrell ha crescut molt en molt poc temps. Això genera problemes de cohesió i convivència?
Sí. En aquest sentit la cultura té un paper clau com a motor d’integració, de reconeixement de la diversitat. Hem crescut tant en tan poc temps que encara no hem tingut temps de mirar-nos per veure qui som i com som. A més, tenim un repte molt important per desenvolupar, que és la cultura com a element econòmic lligat al territori.
Diu que vol fer una ciutat més amable per viure-hi...
Sí. Hem de treballar per fer una ciutat preparada per viure al carrer. Això vol dir donar prioritat al vianant i a les bicicletes, amb voreres més amples i més zones de vianants. Aquí, la majoria de nouvinguts arriben pel preu de l’habitatge i hem de ser capaços que la gent triï el Vendrell per la qualitat de vida que hi ha. I això vol dir que hem de tenir un entorn urbà i de serveis de qualitat, ampliació de voreres, zones de vianants, carrils bici i més zones verdes...
I els cotxes? On es posaran?
Ens hem d’acostumar que els cotxes s’han de quedar al voltant dels centres... Som una petita Holanda, no tenim pendents..., és ideal per caminar, fer salut i anar en bicicleta o en patinet. De fet, als nuclis tampoc no tenim els carrers preparats per assumir tants cotxes. Aquest any, després de la Fira de Santa Teresa començarem les obres per treure el trànsit de Doctor Robert..., l’ampliació més important de l’illa de vianants des que es va fer la primera zona de vianants.
Això ha de suposar una transformació clau per al sector del comerç.
Serà molt important.
Una de les aspiracions del Vendrell és ser un referent comercial.
I ho serem perquè la pròpia demanda interna ho portarà. Igual que arribarem a igualar els serveis al nombre de població. És una qüestió de gravetat.
De barallar-se amb les dades de l’atur a l’alcaldia
Professor de l’IES Baix Penedès, es va incorporar a l’equip de l’històric Martí Carnicer com a regidor d’Ocupació en un moment en què les taxes d’atur del Vendrell eren les pitjors de Catalunya. Des d’aquesta posició es va guanyar la confiança de la militància i, com a cap de llista en l’última convocatòria, ha superat els resultats del PSC del 2007 i 2011. Aleshores, els socialistes van aconseguir set regidors, mentre que Kenneth Martínez n’ha obtingut vuit. Després de ser escollit alcalde, amb els suports del grup independent dels Veïns de la Platja i de Ciutadans, i amb el primer consistori sense representants de l’extrema dreta des del 2003, Martínez ha tancat un pacte de govern amb aquests dos grups, fugint totalment de la tònica del govern passat, en què Carnicer va apostar per teixir aliances amb CiU i ERC. Nascut l’agost del 1975, Martínez és un dels alcaldes més joves de la demarcació. Això, però, no el frena. Té clars els objectius i les necessitats d’una ciutat que ha estat hibernant per recuperar-se d’una crisi que, en aquest cas, es va aguditzar a causa de la greu feblesa econòmica de l’Ajuntament.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.