“Som un referent en polítiques ambientals”

No crec que tin­gui específica­ment a veure amb el fet de ser alcal­dessa, però sí que crec que hi ha una manera de fer que té un comú deno­mi­na­dor, i és la capa­ci­tat de man­te­nir un equi­li­bri entre tenir un pro­jecte estratègic de ciu­tat, con­sen­suat amb els agents econòmics i soci­als, i la pro­xi­mi­tat. Un equi­li­bri preciós i neces­sari. La com­bi­nació d’aques­tes dues coses ha aju­dat que alcal­des i alcal­des­ses soci­a­lis­tes de l’entorn metro­po­lità hàgim pogut reno­var la con­fiança i hàgim ampliat les majo­ries.

Per la coherència. Sem­pre hem dit que Sant Boi neces­si­tava un govern pro­gres­sista i ampli perquè la ciu­tat té grans rep­tes i neces­si­tem grans con­sen­sos per afron­tar-los. El pacte en els últims man­dats va fun­ci­o­nar molt bé, però seguim tenint els matei­xos rep­tes i la mateixa volun­tat de tre­ba­llar con­jun­ta­ment. Ara som un equip de quinze per­so­nes, cosa que ens dona una visió molt àmplia i grans pos­si­bi­li­tats de tirar enda­vant el pro­jecte que tenim pen­sat.

Les admi­nis­tra­ci­ons locals acu­mu­lem una llarga experiència en nego­ciar, pac­tar i gover­nar amb altres for­ces polítiques. La majo­ria d’ajun­ta­ments i d’admi­nis­tra­ci­ons supra­mu­ni­ci­pals tenen governs fruit d’acords i de pac­tes. Espero que aquesta lògica vagi arri­bant a altres nivells ins­ti­tu­ci­o­nals. Perquè, a més, els resul­tats elec­to­rals són més que mai una evidència de la plu­ra­li­tat i la diver­si­tat.

Les majo­ries abso­lu­tes són magnífiques i nosal­tres estem molt con­tents perquè supo­sen un aval al que hem fet fins ara i ens ani­men a tre­ba­llar en la mateixa línia. Però les majo­ries abso­lu­tes no han de ser exclo­ents. La lògica del pacte és impres­cin­di­ble en gene­ral i la política local és un bon labo­ra­tori perquè arribi a altres ins­ti­tu­ci­ons.

Tenim clar que hi ha un marc de referència glo­bal i un nou con­tracte social glo­bal, que són l’Agenda 2030 i els objec­tius de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble. És un full de ruta impres­cin­di­ble molt ben defi­nit que pre­veu tres aspec­tes claus: els soci­als, els ambi­en­tals i els econòmics. L’Agenda 2030 parla de les cinc P: per­so­nes, pla­neta, pros­pe­ri­tat amb un model econòmic sos­te­ni­ble, pau i els part­ners­hips, que són les ali­an­ces. Són parau­les molt sim­ples però molt con­tun­dents i acla­ri­do­res a l’hora de situar les nos­tres pri­o­ri­tats. Par­lem de la garan­tia de drets fona­men­tals com ara el tre­ball i l’habi­tatge, d’igual­tat d’opor­tu­ni­tats i de gènere, de l’emergència climàtica, del desen­vo­lu­pa­ment d’un model urbanístic, ambi­en­tal i econòmic que sigui gene­ra­dor de tre­ball digne i com­pa­ti­ble amb la sos­te­ni­bi­li­tat. També d’un model econòmic on fem val­dre els actius de la ciu­tat i el nos­tre entorn natu­ral. I hem de tre­ba­llar sumant con­sen­sos i amb la lògica de trans­parència i bon govern.

Nosal­tres som un dels muni­ci­pis refe­rents en l’àmbit metro­po­lità en polítiques ambi­en­tals. Som el muni­cipi que té més hectàrees reals d’entorn natu­ral pre­ser­va­des. Dels 21 km² que tenim, el 60% és entorn natu­ral, flu­vial, agrari i fores­tal. Estem reco­ne­guts per la gestió de l’entorn natu­ral que fem i som un model en la gestió fores­tal. Som un dels muni­ci­pis amb més per­cen­tatge de reco­llida selec­tiva. I una de les ciu­tats de l’entorn metro­po­lità que té millor qua­li­tat de l’aire, per les seves carac­terísti­ques geogràfiques i perquè hem fet un esforç durant anys per pre­ser­var l’entorn natu­ral.

És un com­promís, i volem que sigui un com­promís col·lec­tiu, no només de l’Ajun­ta­ment. Les admi­nis­tra­ci­ons hem de donar exem­ple. Però la nos­tra volun­tat és que aquest con­cepte es tras­lladi a la rea­li­tat social. S’ha avançat moltíssim en la igual­tat efec­tiva entre homes i dones, però no és una rea­li­tat encara. Es neces­sita tre­ba­llar d’una manera clara i explícita, inter­na­ment i exter­na­ment, per garan­tir drets i posar tots els recur­sos neces­sa­ris perquè aquesta igual­tat sigui una rea­li­tat. La comarca del Baix Llo­bre­gat ha estat un exem­ple en aquest sen­tit, ha tin­gut movi­ments femi­nis­tes molt potents des dels anys setanta i vui­tanta. Mol­tes d’aque­lles dones van entrar a les ins­ti­tu­ci­ons i han con­tribuït a crear ser­veis públics que donen res­posta a aquesta rea­li­tat. A la nos­tra comarca, als anys setanta es van crear els pri­mers ser­veis de pla­ni­fi­cació fami­liar ges­ti­o­nats des dels ajun­ta­ments. I quan ens vam decla­rar ciu­tat femi­nista va ser arran d’un mani­fest comú, l’any pas­sat, sig­nat per totes les alcal­des­ses de la comarca inde­pen­dent­ment de la seva força política.

Molt bé. També vam ser dels pri­mers muni­ci­pis que vam posar en marxa els cir­cuits locals d’atenció a les dones vícti­mes de violència mas­clista. Estàvem molt cen­trats en la víctima directa però no en els seus entorns, i el més imme­diat són els fills i les filles, que també són vícti­mes de la violència. No hi havia un ser­vei espe­ci­a­lit­zat en aquest sen­tit.

I tant. I a més, si volem tren­car el cicle de violència i l’apre­nen­tatge de rols que després poden repe­tir, neces­si­tem recu­pe­rar aquests nens i nenes com a sub­jec­tes amb un rol dife­rent. El cen­tre està fun­ci­o­nant molt bé perquè el cir­cuit també ens fun­ci­ona molt bé, i vull reconèixer l’apor­tació dels pro­fes­si­o­nals de tots els ser­veis i ins­ti­tu­ci­ons. Estem fent una tasca molt impor­tant de detecció precoç de casos de violència mas­clista i els podem deri­var a aquest ser­vei inte­gral d’atenció als nens i nenes, que ha trac­tat en l’últim any uns 60 casos des d’una pers­pec­tiva psi­cològica i soci­o­e­du­ca­tiva.

La nos­tra estratègia es basa en dos ele­ments: fer val­dre el que som i les nos­tres arrels. Hem fet una fase de diagnòstic molt con­sen­suat amb la ciu­tat per iden­ti­fi­car el que ens dife­ren­cia dins de l’entorn metro­po­lità.

Exacte. Com poder con­ver­tir els nos­tres actius, sense renun­ciar a ells, en palanca de canvi per obrir noves opor­tu­ni­tats? Un dels nos­tres actius és l’entorn natu­ral i, dins d’ell, el parc agrari. La cre­ació del parc agrari va res­pon­dre a un movi­ment de pro­tecció molt impor­tant per pre­ser­var un entorn que no exis­ti­ria per la pressió de l’entorn metro­po­lità. Però no podem con­ver­tir el parc agrari en un parc que només tin­gui valor pai­satgístic. Estem tre­ba­llant molt amb la coo­pe­ra­tiva agrària, amb el con­sorci del parc agrari, amb altres agents soci­als i econòmics, perquè hem de garan­tir el relleu pro­fes­si­o­nal a les explo­ta­ci­ons agràries i hem de fer una aposta per la capa­ci­tació. Després hi ha l’àmbit de la salut, que també valo­rem com un dels nos­tres actius. Tenim més de 150 anys d’història vin­cu­lats a la salut men­tal amb ins­ti­tu­ci­ons psi­quiàtri­ques de màxim nivell, ins­ti­tu­ci­ons hos­pi­talàries i hos­pi­tals uni­ver­si­ta­ris. I tenim altres sec­tors econòmics que ens posi­ci­o­nen molt bé: el nou model logístic digi­ta­lit­zat, el sec­tor de l’auto­moció i la comer­ci­a­lit­zació de vehi­cles elèctrics.

És clar, i és una de les nos­tres rei­vin­di­ca­ci­ons. Estem a tocar de l’aero­port, el port i Bar­ce­lona, i els nos­tres polígons indus­tri­als són refe­rents per això. És una neces­si­tat impe­ri­osa tenir la vari­ant. L’última infor­mació que tenim és la represa de les obres a mit­jans del 2020.

Par­lem d’un pro­jecte que es remunta als Jocs Olímpics, les obres del qual van començar el 2008 i s’han anat atu­rant i recu­pe­rant en funció del pres­su­post. L’última atu­rada va ser el novem­bre del 2016, vam fer molta pressió, es va haver de fer una modi­fi­cació del pro­jecte per actu­a­lit­zar-lo i les obres havien de començar l’abril del 2017, però l’empresa adju­di­catària, Iso­lux Corsán, es va decla­rar en con­curs de cre­di­tors. Hem tin­gut molta mala sort. No s’ha pogut res­cin­dir el con­tracte fins fa poc i ara s’ha d’obrir un nou con­curs per adju­di­car el pro­jecte.

Par­ti­ci­pem d’aquest gran pro­blema que és la manca d’habi­tatge, espe­ci­al­ment de llo­guer asse­qui­ble. Abor­dar això és una política pri­o­ritària tot i que no és una com­petència local sinó una política de país. Cons­truir és impor­tant, però també reha­bi­li­tar amb eficiència energètica. A part de crear ofi­ci­nes i tau­les d’habi­tatge per abor­dar la crisi hipo­tecària, tenim pre­vist amb altres admi­nis­tra­ci­ons cons­truir en els pro­pers anys 450 habi­tat­ges de dife­rents tipus, inclòs el llo­guer social i asse­qui­ble i el dota­ci­o­nal.

Durant la crisi el nos­tre pres­su­post havia de res­pon­dre a altres pri­o­ri­tats. Ara que els indi­ca­dors econòmics han millo­rat, la cura de l’espai públic comença a ser una demanda impor­tant i l’hem ento­mat com una de les pri­o­ri­tats. Hem fet una inversió impor­tant en la reur­ba­nit­zació de vies i pla­ces que han que­dat anti­gues i en el canvi de la gestió dels resi­dus. Hem posat l’èmfasi en la millora dels 70 jocs infan­tils que tenim a la ciu­tat i hem fet un pro­jecte per anar-los reno­vant comp­tant amb el Con­sell Local d’Infància.