“Amb el Bloc, les coses es fan d’una altra manera”

El Bloc, una mica a l’estil dels comuns o de Podem, va sorgir al municipi com una eina política alternativa en constatar que els partits tradicionals no estaven donant una resposta adient als problemes que plantejava una part de la ciutadania. Primer es va crear la Federació d’Associacions de Veïns d’Olesa de Montserrat (Favom) i després el col·lectiu Olesans per la Participació. En aquell moment hi havia moltes queixes, però una d’aquestes era transversal: l’opacitat i l’actitud que tenien els partits polítics i els governs municipals, que es negaven a deixar participar les associacions en els afers del municipi. Aquest moviment reivindicatiu va continuar evolucionant fins a la creació del Bloc Olesà, que és un partit municipalista en el qual participen moltíssimes persones que venen de sectors o d’àrees de coneixement molt diverses, que fins i tot poden pensar diferent sobre Catalunya o Europa, però que a l’hora de treballar per Olesa és molt fàcil que trobin un espai comú.

D’esquerres, de progrés, catalanistes...

Considerem que el dret a decidir forma part del marc democràtic i que no pot ser que no es pugui exercir. No tenim cap problema a parlar de presos polítics perquè entenem que la gent que és a la presó hi és per motius polítics.

Anant als orígens, els Olesans per la Participació es van trobar amb un altre grup de gent d’EUiA, que feia molts anys que lluitava i amb qui coincidíem en molts punts. D’allà surt el nom amb què es van presentar per primera vegada a les eleccions del 2003: Bloc Olesà-EUiA. Aquest és el paraigües que ens va acompanyar aquells anys, i a través d’EUiA ha evolucionat per estar sota el paraigües d’En Comú. El que ara tenim amb els comuns és un acord escrit en el qual nosaltres subscrivim plenament la ideologia de progrés i d’esquerra, i hi ha un intercanvi de col·laboració quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals. Amb aquest acord, els regidors que obtenim a les eleccions municipals també sumen per a la Diputació o per al Consell Comarcal i això ens permet disposar d’un fil directe amb algun diputat de la Diputació o amb el Parlament i també tenim un conseller del Bloc al Consell Comarcal del Baix Llobregat.

El 2003 vam obtenir dos regidors i en les eleccions successives vam continuar creixent fins que el 2011, amb nou regidors, ja vam poder governar amb en Salvador Prat com a alcalde. Després, el 2016 van ser les eleccions de la majoria absoluta amb 12 regidors i amb Pilar Puimedon a l’alcaldia. Va ser aleshores quan vam agafar el compromís que els que arribem al càrrec d’alcalde hi hem d’estar només quatre anys.

És molt fàcil d’entendre. La renovació no es fa d’un dia per l’altre. Un alcaldable no surt com un bolet, sinó que hi ha una feina prèvia d’anys, que pot començar a fora del consistori i continuar a dins com a regidor de l’oposició o de l’equip de govern i finalitzar a l’alcaldia. Jo crec que una persona que entrega tants anys a les tasques de compromís a la comunitat ja ho ha donat tot. Quan un partit canvia de candidat assumeix un risc, però és bo que hi hagi renovació i que entri energia nova. Les olesanes i els olesans han entès aquest esperit de renovació i ja no identifiquen el Bloc amb una persona concreta, sinó amb els valors de la nostra formació: l’honestedat i la feina. El Bloc és un conjunt de gent que penca pel poble i que fa de manera honesta molt treball com a equip.

Els 12 regidors de l’any 2015 ja els vam considerar en aquell moment una cosa excepcional i irrepetible. I amb tot el que ha passat al nostre voltant després de l’1 d’octubre estem molt satisfets del resultat. A Olesa ha sortit Ciutadans del no res amb tres regidors i aquesta és una tendència que s’ha vist a tot el Baix Llobregat. Els socialistes també han pujat en general a tot arreu. Tot i això, nosaltres hem resistit.

És clar que sí. Aplicant el criteri de renovació a l’alcaldia vaig ser escollit jo, que era una persona poc coneguda, com a cap de llista. A més, vuit anys seguits d’exercici en el govern sempre passen factura. Aquest any hem tirat endavant el POUM i quan ho vam començar a fer, en Joan Segado, que era el regidor de Planejament i una persona amb molta experiència municipal ja em va advertir: si vols perdre unes eleccions –em va dir– has de fer un pla general. Hagi o no afectat això els resultats dels comicis, ens és igual. Nosaltres som aquí per fer feina i a l’ADN del Bloc hi ha la protesta per l’urbanisme que s’estava fent, des del 2003, amb els efectes negatius de la bombolla immobiliària i tot el que s’estava perdent de patrimoni i de creixement sensat. Un dels objectius prioritaris era poder canviar les dinàmiques de l’urbanisme. Havíem de fer un POUM i l’estem fent. Segur que és un factor que ens han fet perdre alguns vots.

Ens vam trobar un ajuntament amb un dèficit considerable. No hi havia diners ni per comprar paper per a les impressores ni gasolina per a les rondes dels vehicles de la Policia Municipal. I el que sorprèn més és que en els anys anteriors, amb la bombolla immobiliària, l’Ajuntament havia d’haver ingressat molts diners. I entre la bombolla i la crisi, els municipis van rebre la milionada del pla Zapatero, que aquí, com en tants altres llocs, es va gastar estúpidament. Teníem l’Ajuntament intervingut i va ser necessari sanejar les finances i aprofitar tot allò que podia venir en forma de subvencions de la Diputació i la Generalitat. També va caldre modificar l’estructura funcionarial de l’Ajuntament, que es corresponia amb la d’un municipi de 12.000 habitants quan en els últims anys s’havia duplicat la població. En el moment més dur de la crisi econòmica i de l’atur vam poder invertir en equipaments i en via pública i la majoria absoluta del 2015 va ser un reconeixement a aquesta tasca. Temps abans, quan érem a l’oposició, dèiem que tot es podia gestionar diferent i amb el pas dels anys ha quedat demostrat que, efectivament, amb el Bloc les coses es fan d’una altra manera.

Hi ha exemples que demostren que no és així. El POUM s’ha aprovat inicialment sense cap vot en contra i després d’un procés amb moltíssima participació de tothom. I el pla de salut s’ha fet també amb total participació dels partits i els agents del sector.

Després dels comicis vam iniciar contactes per veure si es podia arribar a algun pacte. Vam donar preferència a la CUP, a la qual vam oferir fins i tot entrar al govern, perquè entenem que una part dels seus vots els van rebre d’antics votants nostres, però ens han dit que prefereixen agafar experiència des de fora del govern. Amb ERC hi ha hagut també contactes, però no s’han concretat en res i la nostra assemblea ha optat finalment per iniciar la primera fase del nou mandat amb els vuit regidors i donant-nos temps per treballar temes concrets. Pel que fa al PSC ja van dir des del primer moment que volien estar com a primera força de l’oposició.

Hi ha una línia de continuïtat que és posar al dia Olesa en tot allò que es refereix a l’espai públic –millores en carrers, places i parcs– i equipaments, siguin culturals, esportius o administratius. Tenim projectes preparats per posar a licitació el complex esportiu Salvador Boada i també hi ha el la segona fase de l’avinguda Francesc Macià. Així mateix, volem posar en marxa l’espai de Cal Puigjaner com a centre d’interpretació del territori i tirar endavant l’ampliació de la biblioteca, un projecte molt important que hem treballat aquests anys amb la Diputació. Són uns 1.500 metres quadrats d’ampliació i una inversió estimada de 3,5 milions d’euros. És un projecte molt necessari per a Olesa, però per poder-lo portar a terme hem de treballar conjuntament amb la Diputació i la Generalitat.

Una de les reclamacions que fem a la Generalitat i a la Diputació és que s’impulsi un reequilibri del territori. Moltes de les inversions públiques es fan a la part del Baix Llobregat més influenciada o més densament poblada de l’àrea metropolitana, on hi ha les grans empreses logístiques. Els municipis de la ròtula d’Abrera hem quedat en una mena de cul-de-sac: no rebem ingressos de les grans indústries però hem d’acollir i donar serveis a més població. El POUM és una eina que ens ha de permetre resoldre els embolics urbanístics que impedeixen que les empreses s’instal·lin als nostres polígons industrials, però prèviament cal que la Generalitat i Madrid desencallin el pla director de la ròtula d’Abrera, un bloqueig que és una espasa de Dàmocles per a tots els municipis, i també és imprescindible que el govern de l’Estat acabi d’una vegada la B-40, el quart cinturó.