Junts per Espanya

Navarra Suma és el nom de la coalició entre Unió del Poble Navarrès (UPN), el PP i Ciutadans, però al mateix temps és un invent ideal per als devots de creure que el nom fa la cosa quan no és així. Quan el líder d’UPN, Javier Esparza, va viatjar a Madrid el 2 de juliol per subratllar al Congrés el vigor de les tres dretes davant la candidatura de la socialista María Chivite –avui presidenta de Navarra–, va viure l’esperpent de renovar els vots de la coalició amb un acte per separat primer amb Pablo Casado i més tard amb Albert Rivera. “UPN i Cs, dos partits constitucionalistes...”, arrencava el parlament Rivera tot i que la coalició és de tres perquè inclou el PP. Tot i que no tot és suma al si de Navarra Suma, l’aroma de la repetició d’eleccions generals el 10 de novembre porta el PP a voler copiar l’experiment a Catalunya invitant Cs a fer una espècie de Junts per Espanya de les dretes.

La de Navarra Suma no és una fórmula infal·lible d’èxit acreditat, ni a Navarra. La coalició d’UPN, PP i Cs va ser la força més votada el 28 d’abril amb un 29,3% dels vots i dos diputats al Congrés, però el 2016 la unió d’UPN i el PP vorejava el 32% –dos escons– i Cs en solitari es quedava amb un estèril 6%.

A l’hora de voler exportar la via navarresa a Catalunya, però, la correlació s’inverteix: Ciutadans és el partit alfa de l’espanyolisme autòcton, mentre que el PP es mou en el terreny residual d’enviar un sol diputat al Congrés, que és Cayetana Álvarez de Toledo. Que Pablo Casado –i Alejandro Fernández sobre el terreny– vo lfer una opa hostil a la dreta tot i que el PP català n’és accionista minoritari, Cs ho ha detectat. “Per guanyar unes eleccions a Catalunya, els constitucionalistes hauríem de ser capaços de trobar una fórmula així”, obria el joc Alejandro Fernández (PP) dilluns a Catalunya Ràdio. “Ciutadans a Catalunya és el partit constitucionalista de referència amb molta diferència, les seves millors possibilitats se centren a concórrer en solitari”, rebutjava el diputat al Parlament Nacho Martín Blanco als mateixos micròfons. En la pugna per l’hegemonia de l’espai dretà i espanyolista, es dona la paradoxa que qui combat l’opa del PP és Martín Blanco, politòleg enrolat a les files de Cs el 2017 i que va estar en l’òrbita del PP com a fitxable pel seu nervi dialèctic.

Mentre que Casado desitja exportar Navarra Suma a l’Espanya buida on PP, Cs i Vox es resten escons pugnant entre si, a Catalunya el centredreta rep un convidat nou: la Lliga Democràtica. En la constitució ahir com a partit, la Lliga va néixer amb la politòloga Astrid Barrio com a presidenta, amb José Nicolás de Salas –diputat de CiU al Congrés del 1986 al 1993– com a vicepresident, i amb Josep Ramon Bosch –expresident de Societat Civil Catalana– com a secretari general. Si el full de ruta de Sánchez és tornar a les urnes el 10-N, a Catalunya es dirimirà –amb la Lliga en l’epicentre– si la dreta és capaç d’imitar Navarra Suma amb un Junts per Espanya o bé si acaba en una sopa de lletres víctima del foc amic de robar-se vots.