DOLORS FARRÉ ELS NOSTRES AJUNTAMENTS
ALCALDESSA DE VALLS VALLS
“La nostra prioritat és el centre històric”
regeneració · “És bo posar gent nova. Fa molts anys que governem i aquests canvis ajuden a veure la ciutat d’una altra manera” unitat · “Els polítics que hi ha al davant s’estan equivocant. És moment d’anar tots a l’una”
L’acord de govern amb ERC no és una repetició del pacte del 2015. És un pacte nou. Un projecte de ciutat nou amb un equip nou
Si no fos per l’incivisme, Valls faria més goig. Vull dedicar molts esforços a fer de Valls una ciutat bonica. El canvi es notarà
El Museu Casteller està pràcticament acabat. Hi ha pocs museus a Catalunya amb la tecnologia que té aquest. Impacta
Junts per Valls va revalidar el 26 de maig la victòria que el 2015 va aconseguir CiU, que governava Valls des del 2003. Tot i perdre un regidor es va mantenir clarament com a primera força a l’Ajuntament amb vuit representants. La nova candidata, ara ja alcaldessa, Dolors Farré, tenia la difícil tasca d’agafar el relleu d’Albert Batet i mantenir el govern de la ciutat. Va ser investida el 15 de juny amb l’abstenció d’ERC i un mes després les dues forces independentistes van arribar a un nou acord per liderar Valls conjuntament.
Quina valoració fa dels resultats del 26-M?
La valoració que en faig és molt positiva perquè vol dir que la gent ha cregut en el projecte i en les persones que l’encapçalàvem. En les municipals es valora molt el cap de llista i la llista. Es vota més les persones que les sigles.
Els resultats són similars als del 2015. El PSC ha guanyat un regidor, que és el que perden vostès. Què els preocupava més, el cicle positiu dels socialistes o que ERC els pogués atrapar?
En ser candidata nova i portar una llista renovada no teníem dades per saber què podia passar. Personalment creia que la cosa aniria més ajustada entre ERC i nosaltres, que quedaríem més igualats. En comparació amb el 2015 hem tret 27 vots menys. Hem perdut un regidor per l’augment de la participació però els resultats han estat molt bons.
Quan Albert Batet va anunciar que no es presentaria i que vostè lideraria la llista va parlar de regeneració. Per què era necessari fer una llista renovada?
La regeneració hi ha de ser, no només en política sinó en tots els àmbits. Érem aquí des del 2003 i mai hi havia hagut tants canvis en membres de la candidatura. És bo posar gent nova. Nosaltres fa molts anys que hi som i aquests canvis ajuden a veure la ciutat d’una manera nova. Són persones que venen d’altres àmbits, de maneres de pensar diferents. Això ens enriqueix. És una candidatura molt transversal que ha enriquit el projecte de ciutat de Junts per Valls.
Valora positivament l’acord de govern amb ERC del darrer mandat?
Amb ERC hi va haver un bon pacte. Hi va haver una bona sintonia. Potser es va fallar en no treballar transversalment amb totes les regidories, fet que intentarem esmenar en aquest mandat. Tot i això, hem tirat endavant projectes importants, pràcticament tots els de l’acord.
Per què no van tancar l’acord amb ERC abans de la investidura?
Quan vam guanyar les eleccions vaig voler parlar amb tots els grups polítics. Amb ERC les converses havien avançat molt, però pel ple d’investidura l’acord no estava fet i es van abstenir. A partir d’aquí vam continuar treballant els projectes de ciutat, ens hi vam entretenir molt. Per a mi era molt important el pacte de futur de ciutat que volem. Un cop vam tancar l’acord de programa vam acabar de resoldre el tema de regidories. No s’ha d’entendre com una repetició de l’acord del 2015. És un nou pacte. Un projecte de ciutat nou amb un equip nou.
En algun moment es va plantejar alguna altra alternativa, com per exemple governar en minoria?
Governar en minoria no entrava en els meus càlculs. Havíem de ser un govern sòlid, un govern fort per tirar endavant el projecte de ciutat.
La tensió entre les dues formacions a escala nacional va fer perillar l’acord?
No. En cap moment van sortir temes que no fossin estrictament municipals. Els pactes que s’hagin pogut fer a altres llocs no han interferit en cap moment en el nostre acord.
El barri antic era una de les prioritats programàtiques. Parlaven fins i tot d’un pla de xoc. Què faran?
El centre històric és la nostra prioritat. Acumulem 30 anys de retard. Aquests últims anys hi hem fet equipaments en l’àmbit públic però sols no ens en sortirem. Hem d’anar també de bracet dels privats. Aquesta legislatura hem d’apostar de valent per l’habitatge. Hi ha zones que estan molt degradades i estem començant a fer expropiacions per fer-hi habitatges de qualitat perquè els ciutadans puguin viure-hi amb la mateixa qualitat i els mateixos serveis que a altres zones. Si hi ha habitatges la gent hi va a viure. Si la gent hi va a viure, la gent hi compra i hi ha comerç i així es va creant la roda.
Quin calendari es marquen?
L’últim any del mandat anterior es va fer la taula mixta del barri antic en què es va fer una diagnosi i es van decidir unes accions a fer. Sempre hem dit que amb el centre històric hem d’anar de bracet dels veïns i de tots els grups polítics. Al setembre ens asseurem veïns i polítics i consensuarem entre tots per on comencem. No ho hem de decidir nosaltres com a Ajuntament, sinó que ho hem de fer entre tots. Volem mitjançar amb els propietaris que tenen pisos buits. Donar-los ajudes perquè puguin reformar els seus habitatges i els lloguin a preus raonables perquè la gent pugui tornar a viure al centre històric.
Al marge del centre històric, quins són els principals reptes que es marquen en aquest mandat?
Pel que fa a la cultura, continuar amb les polítiques culturals que estem fent. Des del 2011 hi ha hagut un canvi molt potent en l’àmbit cultural. Estem fent programacions de primer nivell que et pots trobar a Barcelona. En programació de la festa major crec que hem passat al davant de Reus i Tarragona. Cal mantenir aquesta línia. En una altra àrea cal destacar el pla de Torrents. Tenim un pulmó verd a la ciutat que són els torrents però els tenim d’esquena a la ciutat. I el projecte és obrir aquests torrents a la ciutat. Estem treballant tota la zona de Mas Miquel, on hem fet una bona actuació. I entre altres qüestions també volem treballar bé tot el tema de patrimoni, que és molt important. Tenim elements patrimonials que encara hem de recuperar. En el pressupost de l’any vinent volem posar una partida per rehabilitar la coberta de Sant Francesc. L’objectiu dels quatre anys vinents és recuperar patrimoni i mantenir bé el que tenim.
Una de les seves inquietuds és el tema de la neteja, tenir cura de la ciutat.
Per a mi és bàsic. Potser perquè he estat durant molts anys regidora de Via Pública i Barris i t’arriba allò que la gent necessita. I què vol la gent? La gent vol que els carrers estiguin nets, que les voreres estiguin bé, que hi hagi parcs per als nens, que els jardins facin goig. Vull dedicar molts esforços a fer de Valls una ciutat bonica. Que en aquests quatre anys es pugui veure un canvi. Tenim un problema a Valls, que és l’incivisme. Fa un mes vam inaugurar un parc infantil i l’endemà ja hi havia una joguina trencada i una taula pintada. Si no fos per l’incivisme Valls estaria net. Tot faria més goig. Ens hem proposat fer una ordenança de civisme. A veure si entre tots intentem fer de Valls una ciutat bonica. No estarà més neta per netejar-la més sinó perquè la gent no l’embruti tant.
Ha estat regidora de Via Pública i Barris des del 2008. Li agrada “xafar carrer”, diu. Com a alcaldessa ho continuarà fent?
Ja ho estic fent. Quan l’Albert Batet em va proposar encapçalar la llista per ser alcaldessa li vaig posar una sola condició: continuar portant Via Pública i Barris. És la feina que m’agrada i que em fa feliç. Soc d’anar als barris, de parlar amb la gent. Quan ets allà és quan veus el que cal. Dos o tres dies a la setmana xafo carrer, vaig als barris. Per a mi és bàsic.
El Museu Casteller de Catalunya ha de ser una de les joies de la ciutat. Quan obrirà les portes?
L’Albert Batet n’ha estat el gran impulsor. Fa molts anys que se’n parla, però quan l’Albert Batet va entrar a l’Ajuntament ho va accelerar. I ens n’hem sortit. El museu està pràcticament acabat. És un museu que impacta. Hi ha pocs museus a Catalunya amb la tecnologia que té el Museu Casteller. El concurs del que és la gestió del museu va quedar desert. És un gran museu i s’hi van interessar moltes empreses però queden petits detalls per resoldre. Ens estem adaptant fent petites modificacions per poder posar-ho novament a licitació aviat.
Quin paper ha de jugar Valls en la lluita pel dret a l’autodeterminació i per aconseguir la independència?
En el discurs d’investidura ja vaig dir que com a Ajuntament defensarem sempre que puguem arribar a ser un país independent. És una injustícia molt gran tot el que està passant. Hi ha moments que sembla que s’hagi normalitzat que tinguem gent a la presó i a l’exili i això no pot passar. Aquí a Valls hi ha diverses iniciatives que demanen l’alliberament dels presos. Per exemple fa 87 setmanes que cada dissabte l’ANC fa un acte amb concerts a la plaça 1 d’Octubre. Què més podem fer? La situació que estem vivint com a país és desesperant.
L’independentisme reclama unitat estratègica. Les bases cada cop estan més enrabiades amb els partits polítics pel fet de no anar a l’una i ara a més a més cal sumar-hi la política de pactes posterior al 26-M. Com ho veu, tot plegat?
Durant la campanya quan em parlaven de pactes jo vaig dir sempre que no pactaria amb la gent del 155. Si jo només hagués pogut pactar amb el PSC per mantenir l’alcaldia, l’hagués perdut. A escala nacional els polítics que hi ha al davant s’estan equivocant. És moment d’anar tots a l’una i per cadires o el que sigui no s’està aconseguint. No ho defenso gens. Ho trobo molt malament. Els polítics hem de canviar la manera de fer política. La gent ara no vol això.
L’ANC no convida polítics a la capçalera en la manifestació de la Diada d’enguany. Serà una mobilització en què hi haurà també una crítica o una queixa per l’actitud dels partits a l’hora de gestionar l’escenari en què ens trobem.
Ho trobo molt bé. La societat civil s’ha implicat. Va defensar els col·legis electorals l’1 d’octubre. El polític hauria d’actuar d’una altra manera. En totes les manifestacions es demana unitat, unitat i unitat, i això no s’està produint.
Una política de proximitat amb un alt grau d’exigència
Dolors Farré va néixer a Valls l’any 1962. A principi dels anys vuitanta ja militava en la JNC, en què va formar part de les executives locals i comarcals. El 2003 Dolors Batalla la va cridar per dirigir la campanya que va portar CiU a aconseguir l’alcaldia de Valls per primera vegada i ella va entrar a l’Ajuntament com a cap de gabinet. A partir del 2008, ja amb Albert Batet d’alcalde, va agafar la regidoria de Via Pública i Barris, que ha mantingut fins ara. Quan Albert Batet va demanar-li de rellevar-lo, no s’ho esperava i d’entrada va dir que no. Després de reflexionar-ho amb la família va decidir fer el pas. Li agrada “xafar molt de carrer”, que li serveix per conèixer de primera mà les queixes dels ciutadans i els principals problemes de la ciutat. Com a alcaldessa ho continua fent perquè considera bàsica la política de proximitat. Estima que el seu principal defecte, que també pot ser una virtut, és ser molt metòdica i perfeccionista. Li costa d’acceptar que a vegades no es pot arribar al 100%. Però arribats a aquest punt té clar que ja no ho podrà canviar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.