Política

CAMÍ MENDOZA

ALCALDESSA DE CAMBRILS (ERC)

“No podíem obviar la qüestió nacional”

pacte ·

ERC no ha renovat el pacte amb el PSC i ha optat per aliar-se amb Junts per Cambrils i els municipalistes NMC

Està disposada a desencallar projectes i a potenciar l’oferta cultural per desestacionalitzar l’economia

Quant a les filtracions dels atemptats, cal la màxima transparència. Amb un tema tan delicat, no s’hi pot jugar
Oferir sol i platja ho poden fer molts municipis; la nostra estratègia és ampliar al màxim l’oferta cultural i esportiva
Les bases per fer una república són en l’àmbit municipal, on es veu més de prop per on respiren les necessitats de la gent

Històrica d’Esquerra a la comarca, Camí Men­doza no sols ha acon­se­guit repe­tir càrrec al cap­da­vant del con­sis­tori, sinó que el seu grup ha obtin­gut dos regi­dors més. El secret, segons ella: la pro­xi­mi­tat. Una altra nove­tat de la legis­la­tura serà un canvi de socis de govern, en aquesta ocasió, amb una lec­tura més de país, ja que han rele­gat el PSC i han optat per Junts per Cam­brils i el grup muni­ci­pa­lista trans­ver­sal Nou Movi­ment Ciu­tadà.

Ha reva­li­dat l’alcal­dia després de la seva elecció per pri­mer cop, el 2015, i a més ha incor­po­rat dos regi­dors més a l’equip d’ERC. Què creu que ha pesat més per als ciu­ta­dans a l’hora de deci­dir reno­var-li la con­fiança?
En les muni­ci­pals ante­ri­ors, el grup d’ERC érem gent fresca, que no havíem estat mai en política, amb mol­tes ganes de tre­ba­llar, i crec que ho vam poder trans­me­tre durant aquests últims qua­tre anys. Hi ha hagut il·lusió i una manera dife­rent de fer les coses. No tenim un per­fil polític que encaixi amb el que estem acos­tu­mats a veure, i diria que pot­ser aquest és el nos­tre gran actiu. A més, vam des­en­ca­llar temes impor­tants per al muni­cipi i vam fer política social en el sen­tit que pensàvem que calia plan­te­jar-la. En defi­ni­tiva, crec que la manera dife­rent de rela­ci­o­nar-nos amb la ciu­ta­da­nia ens ha aju­dat en la ree­lecció.
En aques­tes muni­ci­pals, han dei­xat de banda l’acord que tenien amb el PSC i han optat per fer govern muni­ci­pal amb Junts per Cam­brils i Nou Movi­ment Ciu­tadà (NMC), un pacte que es va sig­nar molt ràpida­ment un cop cone­guts els resul­tats. Es pot dir que heu fet un plan­te­ja­ment en clau més naci­o­nal. Com van anar les con­ver­ses i quins cri­te­ris us van impul­sar a anar en aquesta direcció?
Fa qua­tre anys podríem haver fet el mateix pacte que hem fet ara. És cert que en aquell moment vam con­si­de­rar que, si bé amb Junts per Cam­brils ens unia el tema del país, també era cert que amb el PSC teníem posi­ci­ons sem­blants en el capítol de les polítiques soci­als. Durant aquests últims anys, però, la situ­ació ha can­viat. Tenim pre­sos i exi­li­ats, i aquest aspecte, com a mem­bres d’Esquerra, no el podíem obviar tam­poc en l’àmbit muni­ci­pal. En aquest man­dat ens hem unit amb els com­panys de Junts, perquè a més ja en coneixíem les dinàmiques i les per­so­nes. I, en el cas del grup NMC, una mica el mateix, ja que el 2015 també hi podríem haver coin­ci­dit. Ara bé, en la situ­ació actual, la posició del PSC en l’àmbit naci­o­nal ha pesat més en sen­tit con­trari, tot i que sem­pre hi hem tre­ba­llat bé. Sigui com sigui, era clar que no podíem apar­car la qüestió naci­o­nal.
Esquerra ha gua­nyat un cen­te­nar de muni­ci­pis res­pecte a les muni­ci­pals ante­ri­ors, i esta­lona JxCat en l’hege­mo­nia muni­ci­pal. Com afecta aquest con­text de riva­li­tat dins de la família sobi­ra­nista a l’hora de for­mar un govern de coa­lició?
Aquesta riva­li­tat queda emmar­cada en les estruc­tu­res dels par­tits, però a l’hora de con­cre­tar el dia a dia dels muni­ci­pis no es res­pira. No ens afecta en abso­lut a l’hora de pren­dre deci­si­ons.
I es pot fer una república des dels ajun­ta­ments?
Per des­comp­tat. República vol dir tre­ba­llar per les per­so­nes i perquè aques­tes per­so­nes tin­guin els drets i els ser­veis bàsics garan­tits. Els ajun­ta­ments són l’admi­nis­tració més pro­pera al ciu­tadà i els pri­mers a detec­tar per on res­pi­ren les neces­si­tats més urgents. Les bases per fer una república de les per­so­nes són aquí. Si acon­se­guim fer aquesta feina, la gent veurà con­cre­ta­des les millo­res i entendrà per què es vol una república.
Quins seran els eixos bàsics de cara a la nova legis­la­tura?
Fa pocs dies que hem estat ree­le­gits. Ara estem redac­tant el PAM, el docu­ment en què es recu­llen les idees dels tres grups polítics que gover­nem l’Ajun­ta­ment. Hi ha ele­ments coin­ci­dents, urbanísti­ca­ment par­lant; per exem­ple, la remo­de­lació de la ram­bla Jaume I, l’adqui­sició del celler de la Coo­pe­ra­tiva Agrícola, veure com es des­en­ca­lla la situ­ació del Tea­tre Audi­tori... Són temes històrics, tots hi estem d’acord i pen­sem que aques­tes seran les pri­o­ri­tats urbanísti­ques i d’equi­pa­ments, sense obviar els ser­veis direc­tes a les per­so­nes. També hem de rei­vin­di­car la cul­tura, perquè en moments de crisi és la que més pateix. Tenim bons equi­pa­ments museístics i els volem reva­lo­rar per fer rea­li­tat aquest impuls cul­tu­ral.
En el cas con­cret del Tea­tre Audi­tori, es va rebre una sub­venció d’1,2 mili­ons que, com que no es van com­plir els ter­mi­nis, ara hau­ria de ser retor­nada... Com es pot solu­ci­o­nar? S’ha par­lat de pas­sar-lo a mans pri­va­des...
És un tema que ve de lluny. Es van rebre diners fina­lis­tes perquè l’equi­pa­ment entrés en fun­ci­o­na­ment, però això no ha pas­sat, i ara la Gene­ra­li­tat ens reclama aquesta apor­tació. El que puc dir és que, en els qua­tre anys pre­vis, vam par­lar amb la con­se­lle­ria de Cul­tura i vam inten­tar fer pro­jec­tes alter­na­tius, però ja s’havien exhau­rit molts ter­mi­nis en legis­la­tu­res prèvies i els nos­tres precs no es van mate­ri­a­lit­zar. Tot i això, encara estem fent tràmits. I men­tre tin­guem els diners, no hi poden entrar empre­ses pri­va­des. Ara, un cop es resol­gui aquesta situ­ació, cal mirar quin ús es vol ator­gar al tea­tre –que també està pen­sat per donar cabuda a con­gres­sos–, qui­nes acci­ons s’hi fan i qui­nes mag­ni­tuds s’hi des­ti­nen.
Per la seva experiència, com es pot fre­nar la tendència de mol­tes viles cos­ta­ne­res cap al mono­cul­tiu turístic per fer una eco­no­mia més sos­te­ni­ble?
Ofe­rir sol i platja ho poden fer molts muni­ci­pis, i per això cal deses­ta­ci­o­na­lit­zar el turisme i tenir atrac­tius dife­rents per mos­trar. Ja fa anys que tenim la deno­mi­nació de turisme espor­tiu, perquè estem dotats de bones ins­tal·laci­ons. També una bona ubi­cació, amb un clima que per­met fer esport a l’aire lliure tot l’any. Tenim mun­ta­nyes i mar. Podem donar cabuda a molts tipus d’esports. També som la capi­tal gas­tronòmica de la Costa Dau­rada, amb dos res­tau­rants amb estre­lla Mic­he­lin. I últi­ma­ment ens estem obrint a rutes cul­tu­rals, amb un barri antic que hem de posar al mapa, i un actiu pri­vat al nos­tre terme muni­ci­pal, que és el parc Samà. L’estratègia turística és ampliar al màxim l’oferta tot l’any. En clau comar­cal, tenim, a Reus, la ruta moder­nista; a Tar­ra­gona, el patri­moni arqueològic; a Mont-roig, el Mas Miró; a Escor­nal­bou, el cas­tell... Com a ter­ri­tori, hem de sumar tots aquests actius.
Dins de l’acti­vi­tat econòmica, hi ha un tema pen­dent, que és la reac­ti­vació i l’actu­a­lit­zació pen­dents del polígon Beli­a­nes...
El polígon indus­trial de Beli­a­nes va néixer als anys sei­xanta. Les nor­ma­ti­ves han anat can­vi­ant i s’hi han here­tat pro­blemàtiques des del pri­mer dia. Al con­sis­tori ja hi va haver con­sens per encar­re­gar un estudi per abor­dar-les. Ens interessa molt el que ano­me­nem “eco­no­mia blava”, és a dir, la dina­mit­zació de tot el que té a veure amb el mar. Tenim la idea de fer una crida a empre­ses que s’hi vin­cu­lin per mirar de lli­gar-les al polígon.
Pre­ci­sa­ment, la flota pes­quera de Cam­brils s’ha anat reduint...
Però la mar no és només la pesca, sinó la nàutica, l’esbarjo..., i cal que els joves empre­sa­ris de la vila vegin en aquest àmbit una opor­tu­ni­tat. Val a dir que els sec­tors pri­ma­ris en gene­ral patei­xen molt i que Cam­brils també ha estat muni­cipi pagès, a més de pes­quer. En el nos­tre cas, els dos sec­tors patei­xen. Quant a la pesca, hi ha menys bar­ques perquè les jubi­la­ci­ons es van suc­ceint i no hi ha relleu. Les polítiques de la Gene­ra­li­tat, que és la que té com­petències, pot­ser hau­rien de faci­li­tar més aquest recanvi, perquè són l’essència del nos­tre muni­cipi, on podem fer gas­tro­no­mia de quilòmetre zero, amb la pesca, l’oli d’oliva... No volem per­dre aquest reclam i ens pre­o­cupa. Des de l’àmbit local, estem més limi­tats a l’hora d’inci­dir en la millora d’aquests sec­tors, però ens tenen al cos­tat i rebran tot el suport que els puguem donar.
Com a població turística, Cam­brils té alguna pro­blemàtica específica o pre­o­cu­pant pel que fa a la delinqüència i a la segu­re­tat ciu­ta­dana com passa en molts ter­ri­to­ris d’aques­tes carac­terísti­ques?
Sem­pre dic que a Cam­brils tenim un cos de poli­cia que tre­ba­lla molt pro­fes­si­o­nal­ment i que està molt al dia de tot. Tenim un muni­cipi segur, tran­quil i que, tot i ser turístic, de costa, amb més de 30.000 habi­tants durant tot l’any, no té més pro­ble­mes de segu­re­tat que els habi­tu­als, furts o roba­to­ris. No som un muni­cipi espe­ci­al­ment con­flic­tiu.
Abans de les elec­ci­ons van cele­brar un ple per agi­li­tar la reor­de­nació del per­so­nal de l’Ajun­ta­ment. S’ha posat en marxa? S’ha d’enge­gar aquesta legis­la­tura?
Durant el man­dat ante­rior ja es van fer diver­sos tràmits sobre la relació de llocs de tre­ball (RLT). Totes les empre­ses, i les admi­nis­tra­ci­ons també, han de tenir aquest docu­ment, en què es recu­llen, s’iden­ti­fi­quen i es regu­len els llocs de tre­ball, les res­pon­sa­bi­li­tats que tenen els emple­ats i el sou que els cor­res­pon. En el pres­su­post del 2019, ja hi ha una par­tida pres­su­postària per afron­tar una de les tres fases d’aquesta actu­a­lit­zació. L’acord va ser que en tres anys es faria l’equi­pa­ració dels tre­ba­lla­dors amb el sou que els cor­res­pon, amb pau­tes, segons la cate­go­ria labo­ral. Abans ja s’havia fet el tràmit i ja s’està apli­cant.

Com a alcal­dessa d’una de les ciu­tats afec­ta­des, què opina sobre el seguit d’infor­ma­ci­ons, fil­tra­ci­ons i sos­pi­tes al vol­tant dels atemp­tats de l’agost del 2017?

Vull que qui hagi de donar expli­ca­ci­ons les doni. Pot­ser el que cal és fer una comissió i que s’acla­reixi tot. Tots esta­rem més tran­quils. I sabrem si ha estat una fil­tració cor­recta o si tot ple­gat ha estat una cons­pi­ració. El que no es pot enten­dre és que en un tema tan deli­cat i impor­tant no es diguin les coses clares. No em pro­nun­ciaré sobre si és una cosa o una altra, però sí que exi­gim al màxim saber si hi havia relació entre els ser­veis secrets espa­nyols i els res­pon­sa­bles de l’atemp­tat. Com a Ajun­ta­ment de Cam­brils, estem per­so­nats en la causa. Ripoll i Alca­nar no hi han pogut ser, tot i que ho van inten­tar. Final­ment, només som Bar­ce­lona i Cam­brils, i estem per­se­guint l’objec­tiu de tenir el màxim d’infor­mació pos­si­ble. En tot cas, pel dret de les vícti­mes i de tots ple­gats, hem de recla­mar que, si amb temes menys seri­o­sos no s’hi pot jugar, amb aquest encara menys.

Una cambrilenca de soca-rel amb un amor especial per l’esport

Nascuda al Barri Antic i criada al de l’Estació, viu actualment a la Parellada. Aquesta serà la seva segona legislatura al capdavant del consistori cambrilenc, però Camí Mendoza és una històrica de l’activisme polític, social i esportiu. Militant d’ERC, va representar la candidatura L’Esquerra pel Dret a Decidir (EPDD) a les europees del 2014. Fundadora de l’assemblea territorial de Cambrils de l’ANC i del moviment Cambrils Decideix, actualment ocupa el càrrec de vicepresidenta de la federació regional d’ERC al Camp de Tarragona. Però Camí Mendoza, que atribueix la seva reelecció a la política de proximitat i a unes actuacions directes i socials que trenquen amb estils municipals més canònics políticament parlant, té un altre àmbit en què pot parlar amb autoritat: l’esportiu. En aquest sentit, està molt implicada en el teixit associatiu de l’esport cambrilenc, i potenciar aquest vector, de fet, forma part de les seves prioritats per diversificar l’oferta turística i desestacionalitzar-la. Va ser presidenta durant dotze anys del Club Patí Cambrils i també del comitè tècnic de patinatge artístic de la Federació Catalana de Patinatge, una de les més implicades en el reconeixement de les seleccions esportives catalanes. Entre els seus objectius, també hi ha fomentar l’esport femení.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia