Les Terres de l'Ebre, encara un futur?

La pregunta retòrica del títol resumeix el debat que Catalunya Informació va organitzar dijous al vespre, en directe des de la sala d'actes de la fira Expoebre. Un títol que el cronista va decidir recuperar arran de l'assaig que Josep Bayerri va escriure el 1985 amb un to «desencantat i provocador», com remarcaria uns anys després Oriol Nel·lo. El debat de dijous va demostrar que l'obra de Bayerri continua vigent, almenys en part, i que un quart de segle després encara continuem divagant sobre el futur de les Terres de l'Ebre, si és que en tenen. Per fer-ho, el programa Esfera pública havia convidat el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó; l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el secretari general de la UGT a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, i el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs. En aquest sentit, el primer i l'últim van ser els que millor s'havien preparat el debat. Salvadó tenia un discurs molt ben argumentat i vertebrat al voltant de la identitat ebrenca, alhora que Tomàs feia dies que tenia clar què volia dir.

El portaveu de la PDE va advertir que, si les coses no canvien, l'Ebre està condemnat a ser un territori subministrador d'aigua i d'energia, així com un contenidor. Un «magatzem» de tot allò que no volen en altres llocs, començant pel gas i acabant pels residus nuclears. «I mentre tot això passa, els transvasaments estan en marxa i ens passem el temps acaçant mosques, per veure si podem portar alguna indústria», va lamentar. Tomàs també va qüestionar les bones intencions de tots els partits en la polèmica pel magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, així com la conveniència de portar la foneria Gallardo al polígon Catalunya Sud, un projecte «que no ha existit mai». Així, Tomàs va proposar un model de desenvolupament basat en l'agricultura, la pesca, el turisme i l'agroindústria, «sense buscar que els de fora ens facin tot allò que podríem fer nosaltres». El portaveu de la PDE també va parlar de «l'esgotament» de la classe política del territori, i va aprofitar el micròfon per posar la falca de la manifestació que faran a Barcelona el 30 de maig, en defensa d'un cabal ecològic per al tram final del riu Ebre.

Wifredo Miró, per no ser menys, també va fer una crida a la mobilització, però amb motiu de la manifestació de l'1 de Maig que avui recorrerà els carrers de Tortosa. «No podem passar de la cultura del ‘no' a la del ‘sí' a tot, però no renunciarem a la implantació d'indústries noves al territori», va remarcar el dirigent de la UGT. Miró va recordar que l'Ebre ha patit un «despotisme il·lustrat» des de Tarragona i Barcelona, i que fins i tot algunes inversions, com les que es van fer en ferrocarrils, només van servir perquè Tortosa i el territori perdessin trens. Poc abans, el sindicalista havia defensat l'arribada de l'MTC a Ascó, tot argumentant que el cementiri nuclear –Miró va assegurar que no li importa anomenar-lo així– porta un parc tecnològic associat. «És una gran oportunitat», va dir Miró, que al matí havia estat a Ascó amb José Maria Álvarez, donant el suport de la UGT al projecte. A banda, el dirigent de la UGT ebrenca també va defensar la foneria Gallardo: «Les fàbriques fan fum, però de vegades aquest fum fa una olor de pa que t'hi cagues.» És a dir, hi ha fàbriques que contaminen, però és més important tenir un sou a final de mes.

L'alcalde de Tortosa i el delegat de la Generalitat també van sortir en defensa de la inversió de Gallardo. Ferran Bel va afirmar que si Tortosa i l'Aldea tenen el polígon Catalunya Sud és perquè vinguen indústries i tot tipus d'empreses, sempre que compleixin estrictament les normatives mediambientals. Per la seua banda, Lluís Salvadó va assenyalar que la planta de Gallardo crearia uns 2.000 llocs de treball, però que ara el territori té competència. A banda, Salvadó va defensar que seria compatible amb la declaració de reserva de la biosfera. De fet, tampoc cal patir per les dues nuclears i el terrible MTC.