L’intens setembre

L’octubre dels anys trenta del segle passat que explica Amadeu Hurtado va acabar malament. El setembre-octubre de l’any disset va ser trepidant. Any històric amb final trist per l’empresonament i l’exili d’aquells que hi van intervenir directament. El setembre i l’octubre de l’any passat van ser commemoratius dels fets viscuts l’any anterior i sense novetats. El setembre i l’octubre d’aquest any es preveuen intensos i es fa difícil d’endevinar el futur sense que s’acabi de veure enlloc l’anunciada unitat estratègica.

L’agenda del setembre va plena: judici al president Torra per desobediència. Els mateixos dies 25 i 26 de setembre s’ha de celebrar el debat de política general al Parlament de Catalunya i caldrà que avui la cambra catalana s’avingui a canviar dates perquè dubto que ho vulgui fer el TSJC. Aquest any el debat de política general hauria de servir per visualitzar la unitat o la desunió del catalanisme. Dissenyar si cal continuar sent una autonomia o bé si cal la independència. Tots dos models amb els suports necessaris. Davant les circumstàncies tot fa preveure que es mantindran els dubtes. Un altre fet clau serà el pressupost del 2020. Sense el vistiplau dels comptes de la Generalitat serà difícil tirar endavant. El plat fort dels pròxims dies, on encara no hi ha unitat estratègica, serà la publicació de les sentències del judici del procés. Sentències que poden anar acompanyades d’euroordres que caldrà veure fins a quin punt Bèlgica voldrà complir. Tot el panorama polític estarà amanit per la investidura o per una nova convocatòria d’eleccions generals. Un mes de setembre intens amb tots els mateixos problemes oberts d’abans de les vacances. La intensa agenda dels pròxims dies hauria de tancar les velles ferides de l’àmbit del catalanisme.