La justícia de l’Estat avisa
El Suprem i la fiscalia alerten que s’ha d’acatar la sentència dels presos
La fiscal qüestiona la imparcialitat de les presons catalanes i obre la porta a complir la pena fora
El veredicte, abans del 16-O i sense lectura pública
Amb el saló de plens on es va fer el judici als presos polítics convertit en saló d’actes i amb Felip VI al tron que el jutge Manuel Marchena va ocupar com a president del tribunal en les 52 sessions de la vista, tots els estaments de la justícia estatal es van citar en l’obertura de l’any judicial per enviar un missatge a Catalunya i en particular a Quim Torra: la sentència s’ha d’acatar. Si bé el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) –amb el mandat caducat des de fa 275 dies–, Carlos Lesmes, i la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, van entonar a l’uníson l’obligat acatament de la sentència, que arribarà abans del 16 d’octubre, la fiscalia va més enllà i qüestiona la imparcialitat de les presons catalanes –competència de la Generalitat des del 1983– i obre la porta que una eventual pena es compleixi fora de Catalunya.
El que a la primavera era el banc dels acusats i el púlpit dels magistrats i dels advocats en el judici més important de la història del Suprem, ahir eren seients per a autoritats, al capdavant de les quals, Felip VI, vestit amb toga tot i no ser magistrat. El format de l’acte, presidit per setena vegada per Felip VI, dicta que el rei no hi parla –“la justícia emana del poble i s’administra en nom del rei”, diu l’article 117 de la Constitució– i que ell obre i tanca la sessió després d’escoltar la memòria anual de la fiscalia i el discurs inaugural del president del poder judicial. A l’acte, hi assistien el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas; la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i el del Senat, Manuel Cruz; les presidentes del Consell d’Estat i del Tribunal de Comptes, María Teresa Fernández de la Vega i María José de la Fuente, i la ministra de Justícia, Dolores Delgado. Per sobre del protocol, la imminent sentència als presos polítics i el clima que se’n derivi als carrers catalans van centrar els discursos i converses posteriors.
“Imperiosa obligació”
La més emfàtica a l’hora d’exigir obediència va ser la fiscal general de l’Estat, María José Segarra. “Tots tenim la imperiosa obligació d’acatar la sentència que es dicti, sigui quin sigui el sentit del veredicte”, va avisar Segarra, cap dels fiscals des del juny del 2018, quan Pedro Sánchez la va nomenar en substitució del conservador Julián Sánchez Melgar. En una velada rèplica a Quim Torra, que dijous a Madrid va dir que no acceptarà res que no sigui una absolució, la fiscal va copiar Descartes: “La primera màxima de tot ciutadà ha de ser obeir les lleis del seu país.”
Per Segarra, el judici del procés mereix només elogis. “Davant l’extraordinària gravetat dels fets objecte d’enjudiciament, la resposta del sistema judicial ha estat l’aplicació serena, ferma i rigorosa de la llei”, va lloar. “La celebració del judici sota els més amplis estàndards de transparència, accessibilitat i garanties de les parts només pot ser interpretada com la més viva afirmació del nostre estat de dret”, va recalcar Segarra davant del rei i Marchena. Segons fonts judicials, Marchena tindrà la sentència abans del 16 d’octubre per evitar raonar per què Jordi Sànchez i Jordi Cuixart superen el límit de dos anys de presó preventiva, i no farà lectura pública del veredicte pel volum del text, sinó que el traslladarà a les parts i prou.
Presons qüestionades
La fiscalia s’endinsa en la crítica política i qüestiona en la memòria del 2018 que la Generalitat sigui “imparcial” en la gestió de les presons pel fet que alts càrrecs parlen de “presos polítics” i Lledoners i Puig de les Basses –no cita Mas d’Enric– viuen “situacions anòmales” com ara “manifestacions”. Es tracta de judicis imputats al “fiscal especialista de Barcelona” Javier Faus i l’informe carrega la sospita sobre Amand Calderó, identificat com el director general penitenciari, quan és fals: és secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima.
En nom del CGPJ, òrgan de govern dels jutges que suma gairebé 275 dies de caducitat perquè el seu mandat va cessar el 4 de desembre del 2018 i no ha estat renovat, Lesmes va encetar el discurs amb la felicitació al tribunal del procés i a Marchena per la professionalitat en l’ofici. “Les normes i els principis no passarien de ser mers enunciats retòrics sense un instrument de garantia que els proporcioni efectivitat, de manera que el respecte al dret comporta, ineludiblement, el respecte a la decisió judicial”, va assegurar el president del Suprem i del CGPJ.
Descrèdit judicial
Si bé ell ha aprofitat els nou mesos d’interinitat des del desembre per col·locar a dit jutges dretans afins, uns nomenaments impugnats per les associacions Francisco de Vitoria i Jutgesses i Jutges per la Democràcia, Lesmes va expressar ahir el disgust pel fet que la classe política sigui incapaç de renovar el poder judicial. “Aquest endarreriment constitueix una greu anomalia en el funcionament de les institucions i, si es prolongués, podria contribuir al descrèdit del mateix òrgan de govern dels jutges”, sosté Lesmes.
La por que té Lesmes del “descrèdit” judicial ja és una realitat per als espanyols. Segons el CIS del juliol, el 50,8% valoren com a “bastant baix” (33%) o “molt baix” (17,8%) el grau d’independència dels magistrats espanyols, i el Suprem desperta recels entre un 42% per la politització. El 47,7% dels enquestats ni tan sols tenen cap notícia de l’existència del CGPJ.