Política

Els austríacs decidiran avui a les urnes si reediten un govern amb els ultres

L’excanceller conservador Kurz parteix com a favorit en totes les enquestes

La crisi climàtica desplaça la immigració en les preocupacions dels votants

“Hi ha un perill real que Sebastian Kurz surti enfortit i que formi coalició amb l’esquerra, potser amb els Verds. Farien marxa enrere en tot allò que vam impulsar nosaltres, com el fre a la immigració”, ha repetit, fins al darrer minut de campanya, Norbert Hofer, el líder de la ultradretana FPÖ. Ho diu en un to moderat, amb cara de mestre preocupat pel que facin els alumnes, allunyat de la crispació que representa l’exministre de l’Interior, el seu company de partit Herbert Kickl, o l’anterior líder ultradretà, Hans-Christian Strache.

Però manté la por de la immigració com a eix de la seva campanya, tot i que Àustria ja no rep les xifres de refugiats del 2015, el moment àlgid de la crisi migratòria. És l’únic entre els candidats principals que insisteix en el tema. La resta sembla haver-se adonat que la nova preocupació dels ciutadans és la crisi climàtica i els estralls que ja es perceben en aquest país alpí, que estima la neu i que veu com baixa el nivell de les seves glaceres.

Les eleccions d’avui en aquest país de 7,5 milions d’electors se celebren quatre mesos després de la ruptura de la coalició entre el canceller conservador Kurz i els ultres. El detonant van ser les imatges vergonyants de l’aleshores líder Strache, borratxo, en samarreta i disposat a oferir favors a una falsa milionària russa a canvi d’ajuts en campanya.

El cop de l’‘Ibizagate’

L’anomenat Ibizagate –les imatges havien estat gravades a l’illa balear– va fer caure Strache i, de retruc, van precipitar l’adeu a la coalició. A Kurz, de 33 anys i arribat al poder el desembre del 2017 com el canceller més jove de la història del país, no el van deixar ni mantenir-se en el càrrec en funcions. Els seus antics aliats tradicionals, els socialdemòcrates, van donar suport a una moció de censura que va entregar el poder a un govern transitori dit de tecnòcrates.

Els austríacs, però, no semblen disposats a castigar Kurz per haver-se aliat amb l’FPÖ per poder arribar al poder. Ni tan sols davant la perspectiva que el nou govern sigui una reedició de la coalició entre conservadors i ultres, aquest cop sense Strache, sinó amb el teòric moderat Hofer.

Ha estat una campanya sota l’ombra de l’Ibizagate, entre nous escàndols per fons irregulars a Strache o a la seva dona, sacsejada per noves sortides de to de Kickl, la bèstia negra dels ultres austríacs. Malgrat tot, els sondejos pronostiquen un 35% per al Partit Popular (ÖVP) de Kurz –3,5 punts més que el 2017–, seguit dels socialdemòcrates i l’FPÖ, tots dos amb una forta caiguda de vots, fins a quedar en un 21% o 20%.

Kurz sortirà revaluat, si es compleixen els pronòstics. I també es preveu una bona embranzida per als Verds, però probablement insuficient per donar la majoria parlamentària al canceller conservador que, a més, no vol coalicions arriscades.

Els ultres acostumen a vendre més barat el seu suport com a soci menor que els ecologistes. Kurz lluita per una segona legislatura, després del final abrupte de la primera. El seu únic enemic visible pot ser l’excés de confiança en la victòria que tots els sondejos coincideixen a donar per segura i el perill de desmobilització del seu electorat.

LA XIFRA

35
per cent dels vots
pronostiquen els sondejos per al partit conservador ÖVP, de l’excanceller Sebastian Kurz.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.