Cuixart: “No podem caure en els paranys de l’Estat, ni en la ràbia o la frustració”

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha enviat una carta oberta als socis de l’entitat des de la presó de Lledoners, coincidint amb els dos anys de l’1-O, en què demana “que no podem caure en els paranys de l’Estat, ni en la ràbia o la frustració”. I demana aprofitar “els aprenentatges amb més compromís, més determinació i més serenitat que mai”.

“Dos anys després de l’1-O, l’Estat segueix maldant per desacreditar tot un moviment social rigorosament noviolent, banalitzant de manera indigna el delicte de terrorisme i les propostes de diàleg, així com menystenint el dictamen del Grup de Detencions Arbitràries de Nacions Unides”, assegura Cuixart.

També considera que l’objectiu de l’Estat, amb la sentència del judici de l’1-O a tocar, vol “sembrar la llavor de la por entre la ciutadania i justificar la brutalitat policial de l’1-O”.

La carta íntegre de Jordi Cuixar:

“Estimadíssims socis,

Permeteu-me enviar una abraçada plena de tendresa als familiars i amics dels set presos polítics que són a Soto del Real. Els primers dies a la presó són durs, així que cal evitar el retret i no oblidar que l’Estat és l’únic responsable dels empresonaments. Cuidem-nos els uns als altres.

Dos anys després de l’1-O, l’Estat segueix maldant per desacreditar tot un moviment social rigorosament noviolent, banalitzant de manera indigna el delicte de terrorisme i les propostes de diàleg, així com menystenint el dictamen del Grup de Detencions Arbitràries de Nacions Unides. Són els poders de l’Estat, el Rei i el mateix Pedro Sánchez els qui han de condemnar la violència contra els centenars de milers de votants pacífics.

A les portes de la sentència, l’objectiu de l’Estat segueix sent sembrar la llavor de la por entre la ciutadania i justificar la brutalitat policial de l’1-O. Però, si les porres no van aturar les urnes, la repressió tampoc no pot aturar la defensa de la democràcia i l’autodeterminació. L’abús de poder per mantenir la unitat d’Espanya continuarà, però no podem caure en els paranys de l’Estat, ni en la ràbia o la frustració. Tot al contrari: aprofitem els aprenentatges amb més compromís, més determinació i més serenitat que mai. Tinguem coratge.

Que cadascú de nosaltres vetlli activament per no deixar-nos ningú pel camí. No permetem que la por governi les nostres vides, perquè tot això ho estem fent per viure deslliurats de cap temor. Recordem que la transformació social comença per la transformació personal.

Finalment, també en nom de la Txell, us agraïm els bons desitjos que ens heu fet arribar pel naixement del nostre fill. Passi el que passi, no renunciarem a seguir fent camí i a construir la nostra família. Aquesta és la nostra manera de compartir l’esperança amb el futur de la humanitat.

Ho tornarem a fer, també per les ganes boges de viure. Sempre endavant!”