El carrer sempre hi és
Quasi 20.000 persones es mobilitzen a Barcelona, i la ciutat encapçala un seguit de manifestacions arreu del país per reivindicar l’esperit del referèndum
La delegació de la CE a la capital catalana va ser el destí de la protesta de la principal marxa
Girona i altres ciutats van viure concentracions massives de caire reivindicatiu
-
La marxa de torxes del Bages, la protesta del col·lectiu Silenci, Rebel·leu-vos als jutjats de Tarragona, l’ofrena floral al monòlit de l’1-O a Sant Carles de la Ràpita i les manifestacions, de matinada a Girona, i al matí a Lleida. ACN. -
El carrer sempre hi és. -
El carrer sempre hi és. -
El carrer sempre hi és. -
La manifestació de Barcelona va sortir de la plaça Catalunya i va recórrer el centre de l’Eixample fins acabar a l’institut Jaume Balmes JUANMA RAMOS. -
El carrer sempre hi és.
Una urna de plàstic de l’1 d’octubre del 2017, il·luminada amb un manyoc de bombetes a l’interior, transportada per un ciutadà damunt el cap, tancava ahir quan passaven vint minuts de les vuit de la tarda la manifestació independentista organitzada a Barcelona amb motiu del segon aniversari del referèndum. Era l’última de quasi 20.000 persones que van desfilar pel centre de la capital del país en una manifestació que no passarà a la història pel volum de persones, però sí per ser una nova mostra de la constància del moviment sobiranista a l’hora de mantenir viva al carrer la seva reivindicació. La marxa es va estendre al llarg de poc més de sis-cents metres de longitud, i en el moment en què l’urna il·luminada arribava a Aragó la capçalera es plantava davant de la Delegació del Govern espanyol, al carrer Mallorca amb Roger de Llúria, abans de dirigir-se cap a la destinació final, l’institut Jaume Balmes, a Pau Clarís amb Consell de Cent, un dels col·legis que va ser assaltat per la Policía Nacional ara fa dos anys.
La marxa tenia com a etapa intermèdia la seu de la delegació de la Comissió Europea a Barcelona, davant de la Pedrera. Ahir s’hi va aturar la capçalera i s’hi va llegir el manifest titulat Acabem el que vam començar. El text reclama que es posi en marxa una “independència real”, que els polítics es deixin de “declaracions simbòliques”, alhora que exigeix “la fi del tacticisme i el partidisme”.
La marxa havia estat convocada per a les set de la tarda, amb punt de sortida a la plaça Catalunya i itinerari principal pel passeig de Gràcia. Poc abans de començar, en el punt de sortida es congregaven encara no 3.000 persones i una visió zenital, des del punt més alt dels grans magatzems que hi ha a la plaça, va fer exclamar a dues joves manifestants que van pujar fins al lloc per tenir la perspectiva: “Ningú, és desesperant.” El desencís de les dues joves, pel que sembla un lent procés de desmobilització de les bases independentistes, es va veure matisat a mesura que avançava la tarda amb l’arribada a la concentració de fins a 18.000 persones, segons el balanç que va difondre l’Ajuntament, 2.000 menys que el recompte fet per aquest diari a peu de carrer.
La d’ahir a Barcelona no va ser una manifestació central, sinó un acte més dels molts que es van celebrar al país. Entre les mobilitzacions va destacar la marxa de torxes que es va fer al vespre des de diversos municipis del Bages en direcció a la presó de Lledoners, on les diverses columnes van confluir en un acte en què van prendre la paraula la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i també el germà del pres Jordi Sànchez, un familiar de l’exiliada Anna Gabriel, la dona de Jordi Turull i un dirigent d’Òmnium del Bages i el Moianès. Altres marxes amb torxes estaven convocades, entre molts altres llocs, als municipis d’Arenys de Mar, Bellpuig, Camprodon, Cardedeu, Creixell, Igualada, Girona, Llanars, Lleida, Masquefa, Mataró, Olot, Palau-solità i Plegamans, Premià de Mar, Reus, Ripollet, Salt, al barri barceloní de Sant Andreu, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa o Vilafranca del Penedès, però també a Picadilly Circus (Londres), mentre que al matí se n’havien fet al barri barceloní de Sants o a Brussel·les.
Protesta a la UB del Raval
Desenes d’estudiants del campus del Raval de la Universitat de Barcelona (UB) es van concentrar al matí al porxo de la facultat per commemorar el segon aniversari de l’1-O. Els estudiants van llegir un manifest en què reivindicaven “lluitar incansablement” per fer que el resultat del referèndum no reconegut internacionalment es faci efectiu. Segons recollia l’ACN, la resistència no es pot fer “doblegant-se davant dels partits del 155” ni pactant renúncies. Els estudiants auguren “temps de lluita” fins a aconseguir l’amnistia dels presos i fer efectiva la República catalana.
Tarragona, Lleida i Girona
Unes tres-centes persones convocades per diversos col·lectius es van dirigir a quarts de set del matí des de la plaça Catalunya de Girona fins al quarter de la Guàrdia Civil, on un cordó policial dels Mossos d’Esquadra protegia la caserna –els Mossos també impedien des de la matinada l’accés a l’estació del TAV, on s’han fet diversos talls de protesta els últims dos anys.
Amb una pancarta d’“1-O ni oblit ni perdó”, alguns manifestants van llançar ous contra els agents del cordó policial i un menor identificat va ser denunciat per haver llançat pintura groga. Posteriorment, es van dirigir a la Subdelegació del Govern espanyol, també protegida per la policia catalana. Envoltats pels agents, i ja només un centenar, van tallar l’avinguda Jaume I. A les deu del matí, una seixantena van decidir en assemblea que mantindrien el tall davant la Subdelegació fins a la marxa de torxes del vespre.
Per altra banda, uns tres-cents treballadors de la Generalitat convocats per l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) es van concentrar davant de la Delegació del Govern per commemorar l’efemèride desplegant una pancarta amb el lema “#Tsunamidemocratic Tornem als carrers” i llegint un text d’agraïment als més de cent ciutadans de la Catalunya del Nord que van fer possible el referèndum emmagatzemant les urnes i fent que creuessin la frontera l’agost abans de la votació.
A Tarragona, també al matí, un centenar de persones convocades pel col·lectiu Silenci, Rebel·leu-vos es van concentrar en silenci durant mitja hora com fan habitualment davant dels jutjats per demanar a policies i professionals de la justícia que es rebel·lin contra l’existència de presos polítics i exiliats. Amb pancartes per la llibertat dels presos van fer el mateix posteriorment davant de les comissaries de la Policía Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos. Segons informa l’ACN, el seu portaveu, Lluís Pastrana, va criticar aquells jutges que infringeixen “sistemàticament els principis bàsics del dret penal” i va demanar la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch, si no és capaç d’evitar que els Mossos utilitzin la violència per fer front a accions no violentes, segons ell.
A Lleida, un grup de 300 alumnes es van manifestar sortint del campus de la universitat. La comitiva l’encapçalava una pancarta amb el lema “Contra les porres i la presó, solidaritat i organització.” La marxa es va dissoldre després de llegir un manifest.
La Paeria recull el testimoni de l’1-O
La Comissió 1-O de la Paeria lleidatana va fer una crida a mitjans de comunicació, institucions, cossos policials i ciutadans a recopilar material audiovisual, jurídic i facultatiu pel que fa a les càrregues policials sobre la celebració del referèndum de fa dos anys a la ciutat per recollir-ne la memòria, editar el material i, si escau, prendre alguna decisió al respecte.
La Ràpita
A Sant Carles de la Ràpita, on els votants de l’1-O van ser víctimes fa dos anys de dures càrregues policials al pavelló municipal de bon matí, ahir un centenar de veïns commemoraven els fets amb un acte “humil i senzill” davant del monòlit que recorda els ferits. “L’harmonia es va trencar quan passava un quart d’hora de les nou. El resultat va ser quasi un centenar de ferits per contusions, lesions que es van curar més de pressa que la ferida que ha quedat en l’ànima dels rapitencs i rapitenques encara dos anys després”, explicava en l’acte d’ahir l’alcalde, Josep Caparrós, junt amb el seu tinent d’alcalde, Albert Salvadó, els únics imputats encara per l’1-O del Camp i l’Ebre.
Fonollosa
A la tarda, ERC va fer un acte a Fonollosa, el petit municipi del Bages on la Guàrdia Civil va entrar al col·legi electoral i es va endur les urnes fa dos anys. El vicepresident del govern i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, va fer una crida a sumar una majoria social com la del 3-O per forçar un referèndum reconegut i l’amnistia dels presos polítics, una majoria que també és la que haurà de respondre a una sentència condemnatòria: “El 3-O és la majoria necessària que farà possible un referèndum d’autodeterminació reconegut internacionalment. Aquest és el camí.” El president del Parlament, Roger Torrent, va assegurar que la cambra catalana no farà d’òrgan censor com pretén, de nou, segons ell, el govern espanyol.