El blindatge dels drets socials irromp en el Debat Constituent

De tipus de constitucions, n’hi ha tantes com un estigui disposat a buscar i comparar. Des de les més austeres pel fa a principis i manaments, fins a les més barroques, una diferència conceptual que es fa especialment patent a l’hora de copsar quina cobertura dona cadascuna a una matèria fonamental de les societats contemporànies com són els drets socials. Per no anar gaire lluny, la del 1978 és més aviat prudent en aquest àmbit, ja que concedeix una major protecció als drets individuals. En canvi, des del punt de vista social la llista amb l’epígraf de fonamentals pràcticament se circumscriu als d’educació, llibertat sindical o vaga. En contraposició, hi ha la carta magna del Brasil del 1988, que cataloga “la protecció de la maternitat” com un dret social reconegut en el capítol II, on també queden recollits aspectes com ara els de la remuneració de les vacances o el treball nocturn. Unes qüestions que, en molts altres països, es regulen a través de la legislació ordinària en forma de lleis. Per tant, l’encaix que s’ha de donar a aquests drets socials i col·lectius és un debat troncal, de model, quan un pretén donar forma a una nova constitució. I en això està el procés participatiu promogut per la plataforma Debat Constituent per assentar les bases d’un text normatiu bàsic d’una eventual República catalana. I per posar els fonaments teòrics a aquesta discussió, avui es fa al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona una jornada formativa en aquesta matèria on participaran l’advocat Pere Grau, el professor de dret constitucional de la URV Jordi Jaria, l’advocada Mireia Montesinos i el professor associat de dret de la URV Carles Perdiguero.

Tots aquells que prenguin part en el procés participatiu –la inscripció només s’ha de formalitzar al web de Debat Constituent– hauran de respondre a un qüestionari de preguntes després d’un període deliberatiu que s’allargarà entre el novembre i la primavera de l’any vinent. El còmput de les respostes serà el que orientarà el rol que acabarà ocupant el capítol de drets socials, entre d’altres, en la constitució. Així, i per enumerar-ne només uns quants subjectes a debat, caldrà escatir si una futura carta magna reconeix l’avortament lliure i gratuït, l’opció de la mort assistida, la possibilitat de canviar de sexe, una eventual prohibició dels desnonaments, el principi de limitar el volum de propietats privades o si els animals han de ser subjectes amb drets propis. Altres qüestions a decidir són si el vot ha de ser obligatori i a quina edat (16 o 18 anys). En aquesta tessitura, el professor de dret de la URV i ponent d’avui Carles Perdiguero sosté que el més important no ha de ser quants drets recull una constitució, sinó que els garanteixi. “La del 1978 reconeix el de l’habitatge i això és així?”, es pregunta de manera retòrica. La resposta surt sola mirant què costa un lloguer a Barcelona.