El govern espanyol recorre al TSJC les delegacions catalanes a l’Argentina, Tunísia i Mèxic
El ministeri argumenta que l’activitat de les oficines del govern català és “nociva per als interessos de l’Estat”
Alerta que les delegacions estan “al servei del projecte secessionista”
El ministeri espanyol d’Exteriors ha presentat un recurs davant de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la creació de les delegacions catalanes a l’Argentina, Tunísia i Mèxic. La Generalitat va aprovar al juny la creació de les tres delegacions, que encara no han obert.
En el recurs, avançat per TV3 i al qual ha tingut accés l’ACN, el departament liderat per Josep Borrell assegura que l’activitat de les oficines de la Generalitat a l’exterior és “nociva per als interessos de l’Estat” i que tenen un “paper ben definit dins del pla secessionista”. I afegeix que es pot “preveure” que les noves delegacions seguiran “una línia d’actuació similar”. Poc després que la Generalitat aprovés la seva creació, Borrell ja va anunciar la presentació del recurs.
En l’escrit, el Ministeri demana la suspensió de l’execució dels decrets de creació per “evitar els perjudicis de difícil o impossible reparació a la imatge d’Espanya i a la política exterior que indubtablement es produiran des que entrin en funcionament”.
De fet, l’Advocacia de l’Estat argumenta, en nom del ministeri d’Exteriors, que “amb caràcter general” les delegacions de la Generalitat a l’exterior han fet “sistemàticament actuacions contràries a l’ordenament vigent” i “als principis d’unitat d’acció a l’exterior, lleialtat institucional, coordinació i cooperació i de servei a l’interès general”.
Exteriors assegura que amb la creació de les noves delegacions es “persisteix” en la voluntat de la Generalitat de “dotar de projecció internacional al procés de transició nacional o secessionista”, que té en l’àmbit exterior “un dels seus pilars essencials”. A més, afegeixen que la Generalitat té com a objectiu “dotar-se del caràcter de subjecte de dret internacional”. De fet, posa exemples de declaracions o contactes amb organismes internacionals que han mantingut alguns dels delegats a l’exterior d’oficines ja en marxa.
El govern espanyol assegura al TSJC que les delegacions que estan en funcionament “han seguit pautes d’actuació pròpies de subjectes de dret internacional, establint contactes amb ambaixades d’altres països”. El ministeri considera que les delegacions segueixen “l’estratègia marcada pels dirigents catalans per conduir a Catalunya cap a la independència” i sent “nociva als interessos de l’Estat a la vista que l’objectiu clar i manifest del govern de la Generalitat d’utilitzar tots els mitjans al seu abast al servei del projecte secessionista”.
A més, avisa dels “perjudicis d’impossible o difícil reparació a l’interès general” que considera que estan produint aquestes delegacions a la política exterior d’Espanya.
Finalment, assenyala que la Generalitat no va esperar a “l’emissió dels corresponents informes preceptius” dels ministeris d’Exteriors i Hisenda abans de l’aprovació dels decrets de creació de les noves delegacions.