El Suprem rebaixa la pena del cas Altsasu però manté condemnes altes
L’alt tribunal elimina l’agreujant de discriminació i el d’abús de superioritat als acusats
La sentència més dura s’eleva fins als nou anys i mig de presó
El Tribunal Suprem (TS) va rebaixar ahir les pennes als condemnats pel cas Altsasu, però les va mantenir altes i han passat dels entre 2 i 13 anys de presó que hi havia fins ara als entre 1 any i mig i nou anys i mig. La pena ha estat rebaixada perquè l’alt tribunal ha eliminat l’agreujant de discriminació i el d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat a l’autoritat (que es manté en els de lesions). També ha anul·lat dues condemnes per un delicte de lesions a Aratz Urrizola i una altra pel mateix delicte a Iñaki Abad.
El Suprem considera “execrables” els fets del 15 d’octubre del 2016 al bar Kotxa d’Altsasu, que, segons el tribunal, es van produir “en constatar que [els guàrdies civils implicats en la baralla] eren membres de les forces i cossos de seguretat”, però creu que aquesta circumstància no és suficient per aplicar l’agreujant de discriminació.
Amb la sentència de l’alt tribunal, que condemna per delictes d’atemptat a l’autoritat, lesions, desordres públics i/o amenaces, les penes més altes són per a Ohian Arnanz (de 13 a 9 anys i mig de presó), i Jokin Unamuno i Adur Ramírez (de 12 a 8 anys i mig).
Les de Jon Ander Cob i Julen Goicoetxea passen de 9 a 7 anys i mig; la d’Aratz Urrizola, de 9 anys a 4 anys i 2 mesos; la d’Iñaki Abad, de 6 a 3 anys i mig; i la d’Ainara Urquijo –l’única que no va entrar a presó provisional– de 2 anys a un any i mig.
Set d’aquests van ingressar a la presó (tres des del 2016) i tots van anar a judici acusats de delictes de tipus terrorista, si bé l’Audiencia Nacional els va absoldre d’aquest delicte en no veure que l’agressió tingués tal finalitat. Una tesi que després va tenir l’aval de la sala d’apel·lacions. La fiscalia va desistir de recórrer contra aquest aspecte al Suprem, que no ho ha valorat en la sentència.
Sense terrorisme
Eliminada de l’equació l’acusació de terrorisme, l’agreujant de discriminació ha estat l’assumpte més controvertit al Suprem, fins al punt que dos magistrats han emès un vot particular. La sala sosté que en condemnar per atemptat a l’autoritat ja s’ha tingut en compte que les víctimes eren guàrdies civils i, per tant, aquesta circumstància no pot tornar a valorar-se per aplicar aquest agreujant. Pels magistrats, a més, el fet que les “víctimes” pertanyin a la Guàrdia Civil no suposa “l’assumpció d’una ideologia necessitada d’especial protecció”.
Per poder aplicar l’agreujant de discriminació, el TS considera que “caldria que en el fet provat resultés patent una situació de discriminació i altres requisits de l’agreujament”. Segons el seu parer, això no passa, ja que en els fets provats no es reflecteix “una situació de desigualtat, ni una situació ideològica que l’autor hagi tingut en compte com a mòbil en la seva actuació”.
Amb relació al compliment de la condemna dels acusats, la pena màxima no podrà excedir mai els set anys i mig de presó, que és el triple del delicte més alt pel qual han estat condemnats alguns dels acusats. És a dir, atemptat contra l’autoritat, que comporta una pena de dos anys i mig d’empresonament.
Ara l’Audiencia Nacional, que va ser el tribunal que va emetre la primera sentència, haurà de dictar un acte d’execució de sentència en el qual rebutgi l’horitzó penitenciari de cadascun perquè tres dels condemnats ja fa tres anys que són a la presó per aquests fets.