Política

Torra: “La sentència serà un torpede a la convivència”

RÈPLICA Reitera que serà el Parlament qui respondrà en cas de condemna amb fermesa, serenitat i, sobretot, amb “el vot i la paraula”

Buch respon a Cs que els Mossos garantiran les protestes i els drets dels que no es manifestin

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, va asse­gu­rar ahir que “serà el Par­la­ment i els seus repre­sen­tants legítims els que, davant d’una sentència que pot ser el tor­pede més greu con­tra la con­vivència a Cata­lu­nya” si no és abso­lutòria, hau­ran de pren­dre una decisió. Torra va rei­te­rar aquesta idea durant la sessió de con­trol de la cam­bra en la res­posta a la pre­gunta d’Anna Caula, d’ERC, sobre quina seria la res­posta a les ame­na­ces de qui “no dubta a ante­po­sar la uni­tat d’Espa­nya per davant dels drets de la ciu­ta­da­nia”. Torra va pro­po­sar que la res­posta se cen­tri en la defensa de l’exer­cici del dret d’auto­de­ter­mi­nació, la democràcia i els drets humans, i encara va per­fi­lar més en alguna altra frase quina serà la res­posta del govern i la majo­ria inde­pen­den­tista del Par­la­ment. Tot defen­sant que la reacció ha de ser de “fer­mesa, sere­ni­tat, res­pon­sa­bi­li­tat i deter­mi­nació”, va indi­car que s’ha de basar “sobre­tot en allò que ens ha fet forts”, i que és, segons ell, “el vot i la paraula”.

I, per si no que­dava prou clar, el pre­si­dent Torra va pre­gun­tar-se: “Què hau­ria pas­sat si el referèndum s’hagués pogut fer i haguéssim sabut si hi havia una majo­ria per la inde­pendència?” Pro­ba­ble­ment el reco­nei­xe­ment més explícit de Torra durant els dar­rers dos anys que el referèndum de l’1-O del 2017 no va per­me­tre conèixer l’opinió de tota la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya i que, per tant, cal un referèndum vàlid i reco­ne­gut aquí i inter­na­ci­o­nal­ment. Torra sí que va ava­lar, d’altra banda, la deso­bediència civil com un dret de la ciu­ta­da­nia a opo­sar-se a la sentència.

D’altra banda i en res­posta a Ciu­ta­dans, el con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, va avançar que l’actu­ació dels Mos­sos davant la mobi­lit­zació ciu­ta­dana con­tra una con­demna als pre­sos garan­tirà el dret de pro­testa, però també el dels ciu­ta­dans que no hi par­ti­ci­pin. Buch va recor­dar que el 2018 es van fer unes 12.000 mani­fes­ta­ci­ons, en 3.000 de les quals no s’havia dema­nat auto­rit­zació, i que la poli­cia cata­lana va garan­tir la segu­re­tat de mani­fes­tants i de la resta de ciu­ta­dans. Buch con­cloïa que els Mos­sos garan­ti­ran “sem­pre la lli­ber­tat d’expressió i, en cas de con­flicte, la segu­re­tat”.

Sobre aquesta qüestió, el pre­si­dent Torra va qua­li­fi­car els Mos­sos de “poli­cia naci­o­nal democràtica”, i va mos­trar la seva con­fiança plena tant en “la poli­cia com en una ciu­ta­da­nia molt cons­ci­ent dels drets i deu­res que cadascú té en aquest moment”. De fet, Torra va adver­tir que és l’Estat espa­nyol qui encara ha de res­pon­dre a la pre­gunta de “quanta democràcia és capaç d’assu­mir fins a quin punt la dis­sidència política és accep­tada de manera democràtica sense acu­dir a la repressió?”. Perquè, segons ell, encara “no sabem quina és la posició del govern d’Espa­nya sobre Cata­lu­nya”.

Engan­xada amb Cs

El por­ta­veu de Ciu­ta­dans, Car­los Car­ri­zosa, va insis­tir en la idea ja expres­sada en el ple fallit de la moció de cen­sura que van impul­sar dilluns, de bar­re­jar el pre­si­dent i el govern català amb el “pre­sumpte comando ter­ro­rista amb explo­sius” en relació amb els set mem­bres empre­so­nats de CDR, i la detenció dels quals està sota secret de sumari, tot i que els dia­ris espa­nyols no han parat de publi­car supo­sa­des inten­ci­ons i objec­tius de pre­sump­tes atemp­tats que pre­pa­ra­ven. Dilluns el pre­si­dent va pre­fe­rir man­te­nir silenci i no inter­ve­nir, però ahir va des­qua­li­fi­car per “calúmnies i fal­se­dats” les acu­sa­ci­ons de Ciu­ta­dans i va recor­dar-li que acu­sava basant-se en infor­mació de mit­jans d’infor­mació, i no del sumari judi­cial. Car­ri­zosa encara va apu­jar el to en la rèplica: “Vostè està enve­ri­nant la soci­e­tat cata­lana, i nosal­tres no ho per­me­trem.” Torra li va retreure que l’acusés de bana­lit­zar la violència quan va ser Ciu­ta­dans, i con­cre­ta­ment Lorena Roldán, qui va expo­sar a la cam­bra una foto del tràgic atemp­tat d’ETA a Vic de fa 27 anys per rela­ci­o­nar-lo amb l’inde­pen­den­tisme català: “Tots els inde­pen­den­tis­tes hem rebut­jat sem­pre la violència. És un movi­ment pacífic, democràtic i civil.”

Encara va ser més sur­re­a­lista la dis­cussió amb el por­ta­veu del sub­grup par­la­men­tari del PP, Ale­jan­dro Fernández, que va pre­gun­tar al pre­si­dent si pen­sava pro­po­sar al Par­la­ment “obrir les por­tes de les pre­sons cata­la­nes” per dei­xar anar els pre­sos com a res­posta a la sentència. Una insi­nu­ació que també feia basant-se en infor­ma­ci­ons periodísti­ques que inter­pre­ta­ven una res­posta seva en una entre­vista. “Jo no ho he dit mai això”, va afir­mar Torra, que va acu­sar Fernández de no ser capaç “d’expli­car en quin mitjà he dit això en una entre­vista i a quin peri­o­dista”. El pre­si­dent va qua­li­fi­car la situ­ació de kafki­ana per al govern i l’inde­pen­den­tisme: “Ens veiem en l’obli­gació de defen­sar-nos de men­ti­des que no paren de repe­tir-nos.”

El pre­si­dent, com altres mem­bres de la cam­bra dels diver­sos grups, va con­dem­nar qual­se­vol atac que s’hagi pogut fer a qual­se­vol peri­o­dista en la seva feina, després que el Col·lec­tiu Ciu­ta­de­lla, l’asso­ci­ació de peri­o­dis­tes polítics i par­la­men­ta­ris de Cata­lu­nya, fes una asse­guda de pro­testa en defensa de la lli­ber­tat de premsa, la lli­ber­tat d’expressió i per con­dem­nar les nom­bro­ses agres­si­ons als pro­fes­si­o­nals dels mit­jans, espe­ci­al­ment en mani­fes­ta­ci­ons i mobi­lit­za­ci­ons de tot signe polític.

LES FRASES

S’atreveixen a dir-me que banalitzo la violència després de veure com la senyora Roldán treia una foto de l’atemptat de Vic?
La resposta a la sentència s’ha de basar sobretot en allò que ens ha fet forts: el vot i la paraula
Quim Torra
PrESIDENT DE LA GENERALITAT

Queixa de Cs per l’Institut per la Pau

El grup de Cs va mantenir ahir l’accentuació del to crític amb qualsevol acció parlamentària i també es va oposar a la designació de Carme Colomina, Gemma Casal, Marco Aparicio i Magda Oranich com a membres de la junta de govern de l’Institut Català Internacional per la Pau. La diputada Susana Beltrán es va queixar que no s’havien tingut en compte els candidats que ells van presentar, i es va preguntar “com es pot construir la pau no estant representats un milió cent mil catalans?” i en un institut que va donar suport a “un referèndum il·legal d’un dia negre per als catalans?”. Tant Ferran Pedret (PSC) com Josep Maria Forner (JxCat), Susanna Segovia (CatEcP) i Bernat Soler (ERC) li van recordar que s’havien seguit el mecanismes d’elecció i votació amb urna dels candidats al Consell Català de Foment de la Pau i que l’institut no ha de tenir una representació proporcional a la del Parlament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia