Política

Hostilitat legal

La petició de la fiscalia d’allargar la presó provisional als Jordis és interpretada com un menyspreu per experts i advocats

Diuen que la mesura és lògica, però “no habitual”

Legal ho és. L’arti­cle 504.2 de la llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal (Lecrim), la mateixa que fixa en un màxim de dos anys la presó pre­ven­tiva, diu molt clar que “el jutge podrà dic­tar una pròrroga de fins a dos anys si el delicte tingués una pena supe­rior als tres anys”. Així doncs, des d’un punt de vista del fun­ci­o­na­ment del dret, la decisió de la fis­ca­lia de dema­nar que s’allar­gui la presó pro­vi­si­o­nal a Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart no només s’ajusta a la lega­li­tat vigent, sinó que també és lògica tenint en compte que fa només qua­tre dies ningú era capaç de vati­ci­nar que efec­ti­va­ment el Tri­bu­nal Suprem faria pública la sentència del procés abans del dime­cres 16 d’octu­bre, data en què es com­plei­xen dos anys de l’empre­so­na­ment. “És una mesura lògica que la fis­ca­lia demana de manera cau­te­lar, perquè, si hagués arri­bat el dia 16 sense sentència i ningú hagués dit res, s’hau­rien d’haver posat en lli­ber­tat, perquè, si no, seria ja una detenció il·legal”, explica Iñaki Rivera, pro­fes­sor de dret penal i direc­tor de l’Obser­va­tori del Sis­tema Penal i els Drets Humans de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona.

Però que sigui lògica i legal no sig­ni­fica, a parer dels experts i advo­cats con­sul­tats per aquest diari, que sigui una mesura habi­tual en la judi­ca­tura ni que sigui justa en aquest cas. El mateix Rivera explica que es tracta d’una mesura “abso­lu­ta­ment excep­ci­o­nal, no per la mesura en si, sinó perquè pràcti­ca­ment mai s’arriba a exhau­rir el ter­mini de la presó pre­ven­tiva”. I Ignasi Puig, pre­si­dent del Con­sell de l’Advo­ca­cia Cata­lana, recorda que als jut­jats hi ha l’adhe­siu Causa pres, que s’enganxa als expe­di­ents pre­ci­sa­ment per iden­ti­fi­car els casos amb per­so­nes en situ­ació de presó pre­ven­tiva. “Els jut­ges tenen molt clar que no es pot exce­dir el temps que una per­sona està a la presó perquè es poden con­cul­car drets”, opina Puig, que també con­si­dera que el tracte que estan rebent els Jor­dis és d’una “total excep­ci­o­na­li­tat, que només es dona en casos que creen alarma social, com casos de vio­lació o homi­cidi”.

Però, un cop arri­bats a aquest punt, el coor­di­na­dor del Col·lec­tiu Praga, Joan Que­ralt, entén que la petició de la fis­ca­lia “era pre­vi­si­ble” com a mesura cau­te­lar per anti­ci­par-se a la pos­si­bi­li­tat que arribi el dia 16 sense sentència. “L’ano­ma­lia és la presó pro­vi­si­o­nal”, diu Que­ralt. “Tenint en compte que s’ha de pro­nun­ciar com a màxim dimarts i que el tema és d’una alta com­ple­xi­tat, és lògic que una set­mana abans es pre­senti la petició si el que volen és que con­tinuïn a la presó.” “El que hau­ria estat anor­mal és que no ho hagués dema­nat”, sen­ten­cia.

Per Benet Sale­llas, advo­cat de Jordi Cui­xart, la petició ve car­re­gada d’inten­ci­o­na­li­tat. Sale­llas, que va res­pon­dre a la sol·lici­tud d’allar­gar la presó pre­ven­tiva amb la petició de lli­ber­tat, opina que la demanda “és un gest simbòlic més de la fis­ca­lia per reforçar aquest ence­ga­ment que té amb la presó de Cui­xart i Sànchez”.

Ignasi Puig ho defi­neix, a més, com “un acte hos­til con­tra els pre­sos, perquè implica un nou atac a la pre­sumpció d’innocència”. I és aquesta hos­ti­li­tat el fac­tor que sí que és del tot inne­ces­sari i que mos­tra, segons Puig, “el que ja sabem: que el Tri­bu­nal Suprem insis­teix en la seva volun­tat de cas­ti­gar injus­ta­ment pre­sump­tes inno­cents i cau­sar-los danys”. Per Puig, és difícil no des­con­fiar veient com s’ha por­tat tot el cas. “No m’agra­da­ria pen­sar en una certa con­nivència no desit­jada i falta d’impar­ci­a­li­tat”, subrat­lla.

“De dis­ba­rat en dis­ba­rat”

A hores d’ara, és clar que la mesura cau­te­lar de la fis­ca­lia ha estat només això, una mesura cau­te­lar, i que la vista breu no es farà perquè hi haurà sentència abans d’exhau­rir el ter­mini de la presó pre­ven­tiva. Iñaki Rivera encara se’n fa creus de com s’ha por­tat el pro­ce­di­ment fins a l’últim minut. “No podia ima­gi­nar que arri­baríem a aques­tes cir­cumstàncies. Han tin­gut dos anys i han espe­rat fins a l’últim moment”, denun­cia. Rivera troba “impre­sen­ta­ble que en un judici d’aquesta importància ningú hagi sabut res de la sentència fins al final i que la pri­mera fil­tració hagi estat la que va fer el fis­cal Javier Zara­goza durant una con­ferència a l’Argen­tina”.

L’expli­cació més plau­si­ble a aquest com­por­ta­ment, opina el pro­fes­sor de dret penal de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, és que s’ha actuat amb volun­tat de “menys­preu a les parts”. “Les parts i les famílies han d’estar pre­pa­ra­des –hi afe­geix Rivera– i, per tant, és una falta de res­pecte no anun­ciar que la sentència es publi­carà, perquè això crea una incer­tesa molt gran i molta ansi­e­tat entre els fami­li­ars”, asse­nyala.

No hi haurà vista breu
Tot i la petició de la fiscalia, el fet que ningú hagi rebut cap comunicació per assistir a la vista breu en què s’hauria de decidir si s’allarga la presó provisional confirma que hi haurà sentència demà o, a tot estirar, demà passat, esprement fins al límit la presó preventiva legal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.