Pendents de la resposta

Pro­testa “imme­di­ata”

En vista d’una con­demna de presó, l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) i Òmnium han fet una crida a la ciu­ta­da­nia per donar una res­posta “imme­di­ata” aban­do­nant el lloc de feina per bai­xar al car­rer a pro­tes­tar o tocar el clàxon si es cir­cula en vehi­cle, han anun­ciat una engan­xada de car­tells arreu del país però també con­vo­ca­ran les pri­me­res con­cen­tra­ci­ons per al ves­pre. L’ANC també va anun­ciar ahir mobi­lit­za­ci­ons de les dele­ga­ci­ons exte­ri­ors a una tren­tena de ciu­tats del món. El Sin­di­cat d’Estu­di­ants ha con­vo­cat vaga per als dies 16, 17 i 18, coin­ci­dint diven­dres amb la vaga gene­ral con­vo­cada per la Inter­sin­di­cal.

Però, a l’ANC i Òmnium, aquest cop s’hi afe­geix Tsu­nami Democràtic, un movi­ment de deso­bediència civil pacífica orga­nit­zat a través de les xar­xes que també farà una crida a dur a terme acci­ons de pro­testa i amb qui col·labo­ren els CDR, tot i que aquests també pre­ve­uen pro­tes­tes pròpies. Més enllà de les Mar­xes per la Lli­ber­tat de l’ANC i Òmnium que sor­ti­ran dime­cres a peu de Girona, Berga, Vic, Tàrrega i Tar­ra­gona per con­fluir a Bar­ce­lona coin­ci­dint amb la vaga con­vo­cada per a diven­dres, el lloc i hora de la resta de pro­tes­tes un cop cone­guda la con­demna són una incògnita que els con­vo­cants no volen des­ve­lar per apro­fi­tar el fac­tor sor­presa.

Ope­ració poli­cial

La mobi­lit­zació civil al car­rer amb pos­si­bles actes de deso­bediència serà la prin­ci­pal res­posta a la con­demna i ja té posada des de dis­sabte l’atenció del cen­tre de coman­da­ment dels Mos­sos amb la resta de caps de la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal –ahir mateix ja van atu­rar una asse­guda de pro­testa del grup Pícnic per la República al vestíbul de l’estació de Sants, una pro­testa que va aca­bar tallant la plaça d’Espa­nya i la Gran Via de les Corts Cata­la­nes.

L’amenaça del 155

Si bé tant la con­se­lle­ria com el Minis­teri de l’Inte­rior han rebai­xat la tensió els dar­rers dies con­fir­mant la coor­di­nació total del des­ple­ga­ment poli­cial i que els Mos­sos s’encar­re­ga­ran de l’ordre públic men­tre que la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal –1.300 agents ha enviat Inte­rior a Cata­lu­nya– vigi­la­ran ports, aero­ports, el TAV i edi­fi­cis esta­tals, una ombra d’incer­tesa plana sobre el desen­llaç dels pròxims dies tenint en compte les advertències de les set­ma­nes ante­ri­ors de l’Estat sobre una poten­cial inter­venció de les com­petències autonòmiques en cas de con­si­de­rar-ho neces­sari. Una ombra que s’ha enra­rit la dar­rera set­mana amb les decla­ra­ci­ons del cap de la Guàrdia Civil a Cata­lu­nya adver­tint amb un “ho tor­na­rem a fer” que no es pot des­triar del record de les càrre­gues poli­ci­als amb ferits con­tra els votants de l’1-O.

Res­posta ins­ti­tu­ci­o­nal

L’altra incògnita és la res­posta ins­ti­tu­ci­o­nal que impli­carà segur una decla­ració del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i del pre­si­dent del Par­la­ment i una presa de posició del Par­la­ment en un ple extra­or­di­nari que el pre­si­dent de la cam­bra, Roger Tor­rent, ja ha anun­ciat que con­vo­carà.

Fins ara, totes les decla­ra­ci­ons de diri­gents de govern i Par­la­ment fan pre­veure que no s’optarà per la deso­bediència ins­ti­tu­ci­o­nal per evi­tar una nova sus­pensió de l’auto­go­vern com la que va supo­sar l’apli­cació del 155 la tar­dor de fa dos anys. En el dar­rer ple par­la­men­tari, el pre­si­dent Torra va indi­car que govern i cam­bra han de res­pon­dre amb el “vot i la paraula” i abans-d’ahir el vice­pre­si­dent Ara­gonès va avançar que s’anun­ciarà, aquesta set­mana mateix, una “estratègia com­par­tida” amb “objec­tius amplis” que impli­ca­ria fixar “un horitzó clar i nou de tre­ball” per al cicle polític vinent.

Aquesta estratègia es pot inter­pre­tar com la fixació final­ment d’un nou full de ruta polític que per­meti a l’inde­pen­den­tisme i al sobi­ra­nisme com­par­tir posició amb altres actors com ara els sin­di­cats i les enti­tats soci­als, si més no en la rei­vin­di­cació i l’acció per fer pos­si­ble al més aviat pos­si­ble l’alli­be­ra­ment dels pre­sos.

Límit a les lli­ber­tats

Sobre­tot perquè una con­demna a presó als líders polítics i civils per la deso­bediència del referèndum i les pro­tes­tes de la tar­dor de fa dos anys esta­bli­ria un pre­ce­dent nou en els 40 anys de democràcia. La sentència farà juris­prudència i pot supo­sar una limi­tació a lli­ber­tats d’acció política, d’ini­ci­a­tiva par­la­mentària o de pro­testa, així com una rein­ter­pre­tació del que es con­si­dera violència en una mani­fes­tació tenint en compte, per exem­ple, que en la con­cen­tració del 20 de setem­bre del 2017 davant de la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia no hi va haver ni un ferit ni agres­si­ons entre poli­cia i mani­fes­tants. I aquesta rein­ter­pre­tació del que és o no violència pot supo­sar un pre­ce­dent per a les acci­ons de deso­bediència civil o resistència a l’auto­ri­tat en rei­vin­di­ca­ci­ons polítiques, sin­di­cals, labo­rals o soci­als.

També sobre la res­posta ins­ti­tu­ci­o­nal plana una ombra tenint en compte que el TC va adver­tir diven­dres al pre­si­dent i la mesa del Par­la­ment de pos­si­bles con­seqüències penals si fan acci­ons per desen­vo­lu­par el dret d’auto­de­ter­mi­nació, per exem­ple.